Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
Homs declara voluntàriament pel 9-N
Francesc Homs, diputat per Democràcia i Llibertat al Congrés dels Diputats, declara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un presumpte delicte de desobediència a propòsit de la carta que va enviar cinc dies abans del 9-N del 2014, quan era conseller de la Presidència i portaveu de l’executiu, al director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació CTTI Homs declara a petició pròpia tot i la condició d’aforat, i manté davant del jutge que la querella presentada contra ell, l’expresident Mas i les conselleres Ortega i Rigau té caràcter polític A la…
torner | tornera
Oficis manuals
Menestral que treballava la fusta amb torn.
Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del principi del s XV…
síndic | síndica
Història
A Mallorca, cadascun dels deu representants de la part forana elegits anualment pel Sindicat Forà.
El nombre fou fixat, a petició dels forans, el 1315 Constituïen el consell permanent del Sindicat Forà, que residia a la ciutat de Mallorca, on tingué casa pròpia, es Sindicat, i gestionava i promovia els interessos generals dels forans Adquirí una gran influència i fou sovint el gran rival, antagònic en interessos, dels jurats generals de l’illa Des del 1358 Pere III de Catalunya-Aragó els reconegué l’autonomia econòmica, atorgada ja per Sanç de Mallorca, donant-los la facultat de cobrar imposicions, subsidis i talls als pobles per a aquesta funció entre els deu síndics foren…
empresa
Economia
Unitat economicojurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l’obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.
No és, doncs, un conjunt de béns, sinó un centre d’activitat i de decisió de produir La combinació dels factors de la producció és, alhora, tècnica, en el sentit de reunir els elements necessaris capitals, mà d’obra, emplaçament, patents, etc, i comercial, en el sentit de tenir en compte els preus dels elements utilitzats i les diverses magnituds de l’entorn econòmic Aquesta combinació constitueix una entitat, dotada d’una existència jurídica, com en el cas d’una societat, o bé com un agrupament de persones sense vincle d’associació entre elles, com en el cas del patró que contracta obrers L’…
emissora
Sala de control d’una emissora de televisió
© Fototeca.cat
Centre que reuneix les instal·lacions i els aparells necessaris per a la producció i la transmissió, mitjançant una antena, de programes de ràdio i televisió.
Aquests poden ésser originats a la mateixa emissora o estació butlletins de notícies, cròniques, reportatges i intervius, projecció de films, actuació d’artistes i de conferenciants als estudis de la pròpia emissora o bé a fora, per equips mòbils enllaçats amb l’emissora telefònicament, o bé per ràdio, mitjançant una freqüència auxiliar, o a través de microones en el cas de les retransmissions televisives Els tècnics amplifiquen, enregistren i mesclen els diferents sons i converteixen les imatges a transmetre en senyals elèctrics abans d’aplicar-los als dispositius moduladors de…
automotor
Transports
Vehicle ferroviari lleuger de tracció autònoma.
Pot circular tot sol o bé anar acoblat a d’altres automotors o a vagons remolc sense màquina motriu pròpia En l’acoblament de dos o més automotors tots els motors del tren són maniobrats des d’una única cabina L’automotor és molt utilitzat en el servei ferroviari de rodalia i en el transport urbà metropolitans i tramvies Segons el sistema de tracció emprat, els automotors poden ésser classificats en elèctrics i tèrmics Entre aquests darrers cal distingir els de vapor —pràcticament desapareguts—, els de motor dièsel i els de turbina de gas L’elecció entre la tracció elèctrica i la…
neorealisme
Literatura
Tendència de la narrativa italiana, que tingué la màxima difusió els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial.
Hom ha designat també com a “neorealistes” l’obra d’alguns autors apareguda als anys trenta com ara AMoravia o CBernari, en les quals la descripció de la realitat distanciada i amb afany d’objectivitat domina per damunt d’exigències líriques o poètiques Les experiències successives del feixisme, la guerra i la resistència foren, però, el que donà al moviment una entitat més pròpia, en la qual destacava, a més, com un element força habitual, la consciència social, evidenciada en pronunciaments polítics esquerrans El llenguatge en general planer, i la reticència envers l’…
forma social
Sociologia
Expressió amb què, en la doctrina marxista, hom designa el sistema de producció i la suprastructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.
A més de la forma socialasiàtica, objecte de notables polèmiques i que, actualment, hom designa més àmpliament com a forma social tributària , Marx parla de les formes socials antiga caracteritzada pel fenomen de l’esclavitud, feudal i burgesa corresponent, en general, al sistema de producció capitalista, a les quals hom pot afegir la de la comunitat primitiva pròpia dels grups socials més primitius i la socialista Per al marxisme, el desenvolupament de les forces de producció determina la transformació de les relacions de producció, la qual cosa produeix una situació de…
Nigel Williams
Teatre
Novel·lista i autor teatral anglès.
En les seves primeres obres explorà les relacions entre grups individuals aïllats per voluntat pròpia o bé per alguna altra circumstància Tot i que els principals temes tractats són la raça, el sexe o les classes socials, sempre hi ha un rerefons clarament polític Respecte al llenguatge, ha evolucionat des d’un ús de diversos registres inclòs el cockney amb una voluntat naturalista o realista, vers una fluïdesa formal i una certa estilització, principalment en l’obra Country Dancing 1987, que representà un canvi en la seva línia d’actuació De les seves obres destaquen, a part de…
Pep Bou

Pep Bou
© Adrian Harris / Institut Ramon Llull
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb el qual és conegut l’actor Josep Bou i Gravia.
Fundador de les companyies Pa de Ral 1978 i La Viu Viu Teatre 1981 Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fuji Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pellícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia Bufaplanetes, Fira de Tàrrega , 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea , 1990, Ambrossia , espectacle dedicat a Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta , 2000, Diàfan , 2003, Clar de llunes , 2007, i Rebufaplanetes 2009 A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèllules i Plantes 2004 i Bereshit La història més bella del…