Resultats de la cerca

Es mostren 64170 resultats

tot

Càntir on s’aprecia el tòt

© Museu del Càntir - Marc Duran

Broc gros d’un càntir.
Gran enciclopèdia catalana

carcanyol

Elements d’una arc, entre els quals s’observa el carcanyol

Construcció i obres públiques
Zona compresa entre l’extradós d’un arc i l’horitzontal tangent al seu punt més alt, especialment en els arcs que formen els revoltons.
Gran enciclopèdia catalana

brancal

Elements d’una arc, entre els quals s’observa el brancal

Construcció i obres públiques
Cadascun dels costats d’un portal, especialment quan és de pedra.
Gran enciclopèdia catalana

ceba marina

Ceba marina

Ori Fragman's TrekNature (cc-by-nc-sa-3.0)

Botànica
Planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de bulb ovoide molt gros amb túniques vermelloses, fulles oblongues, fins a 80 cm de llargària, basals, i flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm que pot atènyer 100 cm d’alçària.
Viu en erms i brolles de les comarques litorals, des del Baix Ebre fins al migjorn valencià, i és particularment abundosa a les Illes Té propietats cardiotòniques de tipus digitàlic, i ja havia estat usada per l’antiga medicina egípcia i grega
Gran enciclopèdia catalana

intradós

Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’intradós

Arquitectura
Cara interior d’una volta, d’un arc.
Gran enciclopèdia catalana

extradós

Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’extradós

Construcció i obres públiques
Cara superior de les dovelles que formen un arc o de les pedres que formen una volta.
Gran enciclopèdia catalana

estrep

Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’estrep

Construcció i obres públiques
Massís d’obra construït al costat d’un arc o d’una volta perquè resisteixi els esforços laterals.
Gran enciclopèdia catalana

perspectiva central

Ombra pròpia i ombra llançada projectades pel Sol (S) (projecció de la llum solar). LH essent la línia de l’horitzó i S’ el punt de fuga, quan és situat davant l’espectador (a), darrere l’espectador (b) i al costat de l’espectador (c)

© fototeca.cat

Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció o pol .
Variants d’aquest tipus de perspectiva són la perspectiva cònica i la projecció de la llum el centre d’aquesta projecció és el focus o punt lluminós, que pot ésser a una distància finita dels cossos que illumina, i en aquest cas els raigs són divergents llum artificial , o infinita, i aleshores els raigs són parallels llum solar Ombres pròpies i ombres llançades projectades pel focus F projecció de llum artificial, F’ essent els punts de fuga © fototecacat
Gran enciclopèdia catalana

Gualba

Vista parcial de Gualba (Vallès Oriental), a la dreta s’observa l’església de Sant Vicenç

© Fototeca.cat

Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat al massís del Montseny, als vessants meridionals dels turons de Santa Elena i de Morou (1.300 m).
Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…
Gran enciclopèdia catalana

bisbe

bisbe Consagració episcopal de sant Agustí de l’anomenat Retaule dels Blanquers (s XV) de Jaume Huguet

© Fototeca.cat

Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…
Gran enciclopèdia catalana