Resultats de la cerca

Després d’estudiar saxòfon, a divuit anys començà a escriure sobre jazz El 1932 fou un dels fundadors del Hot Club de France, que més tard presidí Editor de la revista "Jazz Hot" del 1935 al 1946, escriví centenars d’articles per a aquesta i altres publicacions És autor de diversos llibres, el més notable Le Jazz Hot 1934, una de les primeres obres que tractaren del jazz seriosament, cosa que contribuí a sensibilitzar el públic envers aquesta música El 1937 creà, amb Charles Delaunay, el segell discogràfic Swing i l’any següent organitzà una sèrie de gravacions amb Mezz Mezzrow…

Començà a estudiar piano i violí a tres anys, i es formà com a director amb el seu pare, el també director d’orquestra i violinista F Slatkin, i amb JW Susskind Amplià els seus coneixements a la Universitat d’Indiana, a l’Aspern Music School i a la Juilliard School Debutà com a director el 1966 al capdavant de la Youth Symphony Orchestra, i l’any següent treballà com a assistent de JW Susskind en l’Orquestra Simfònica de Saint Louis, agrupació que dirigí del 1979 al 1996 Entre el 1977 i el 1979 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans, i en 1992-99 dirigí el…

Estudià a Cambridge i posteriorment es formà al Royal College of Music amb A Boukt Encaminat en un primer moment cap al cant, destacà com a tenor, tot interpretant alguns papers del repertori entre el 1962 i el 1970 El 1962 fundà el Cor Heinrich Schütz i del 1969 al 1982 dirigí a l’Òpera de Kent Des del 1975 collabora amb la Residentie Orkest de la Haia El 1983 debutà al Sadler’s Wells amb Les noces de Fígaro , i l’any següent formà amb la seva esposa, la corèografa K Lawrence, la companyia Early Opera Project, amb la qual han interpretat diversos títols operístics amb…

Començà a estudiar piano i violí a quatre anys El 1964 ingressà al Mozarteum de Salzburg, on es formà com a director d’orquestra amb B Maderna i H von Karajan Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb H Swarowsky El 1969 rebé el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Austríaca i l’any següent es doctorà en filosofia a la Universitat de Salzburg Ha dirigit les orquestres de l’Òpera d’Istanbul 1970-73, d’Enschede 1974-75 i de Dortmund 1975-77 Des del 1978 dirigeix a l’Òpera de Viena, i des del 1986, a l’Òpera de Roma Fou director general de música a Berna 1979-…

Filla dels pintors francesos  Lucien Fontanarosa París, 19 de desembre de 1912 - Créteil, Val-de-Marne, 27 d’abril de 1975 i Annette Faive-Fontanarosa París, 1911 - novembre del 1988 Començà els estudis de piano a cinc anys i de seguida ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on estudià amb Charlotte Causeret del 1949 al 1958 Posteriorment perfeccionà els seus estudis a les classes de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París i el 1964 obtingué el primer premi de piano L’any següent guanyà el primer premi de música instrumental a la classe de Pierre Pasquier en…

Fill d’un saxofonista, es crià a Boston i, ben petit, començà a tocar la bateria A deu anys inicià estudis amb Alan Dawson El 1962, després d’haver-se donat a conèixer, sobretot tocant amb Sam Rivers, marxà a Nova York per treballar amb Jackie McLean L’any següent entrà al quintet de Miles Davis amb qui treballà set anys El 1969 formà el grup Lifetime, conjunt que, amb membres canviants, es mantingué durant una dècada A part, collaborà amb músics com Chick Corea, Gil Evans i Sonny Rollins Durant els anys vuitanta i noranta actuà principalment amb el seu propi quintet Williams,…

El 1924 es traslladà a Nova York i dos anys més tard organitzà la seva pròpia orquestra, amb la qual tocà en diverses sales de ball Al llarg de la dècada següent, la formació gaudí de gran popularitat, especialment durant les llargues estades al Savoy Ballroom Gran part de l’atractiu era la força rítmica que Webb imprimia des de la bateria Cal destacar la interpretació de les peces compostes i arranjades per Edgar Sampson, per exemple Blue Lou i Let’s Get Together L’any 1934, l’orquestra incorporà la llavors debutant Ella Fitzgerald Webb, que des de la infantesa patia…

Format a l’escola de Sant Carles, passà a la sala de flors Fou acadèmic de mèrit el 1803 i, més tard, professor de l’acadèmia Titulat acadèmic el 1811, l’any següent ja era tinent de director de pintura El 1815 esdevingué pintor de cambra de Ferran VII i el 1818 acadèmic de San Fernando A Sant Carles, passà pels càrrecs de director de pintura 1821, taxador oficial de pintura 1823 i director general 1823 Tot i que conreà tots els gèneres, hom l’anomenà el Vicent López de les flors , pintor de qui, precisament, era cunyat Hi ha flors seves al Museu de Belles Arts de València, al…

Es donà a conèixer amb la novella d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude 1959 L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel  i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical  Le parc 1961, Nombres 1968, Lois 1972, H 1973, Paradis 1981, Femmes 1983, Portrait du joueur 1985 i Le coeur absolu 1987 Publicà també les novelles Studio 1997, Passion gixe 2000 i L’étoile des amants 2002 Conreà l’assaig Éloge de l’Infini , 2001 Liberté du XVIIIème , 2002 i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York 1981 Entre d’altres fou…

De família d’artistes —el seu pare i els seus germans eren argenters a Colmar—, s’instruí en la pintura com a ajudant de pintor per països com la Borgonya i la Bèlgica actual, on es familiaritzà amb l’art de Rvan der Weyden També viatjà per la península Ibèrica, on dibuixà alguns caps de moros utilitzats després en gravats Com a pintor només se li poden atribuir algunes obres com La Mare de Déu de l’emparrat de roses 1473 i les pintures murals del Judici final a l’església de Sankt Stephan a Breisach, on demostra l’assimilació de les fórmules flamenques amb matisos italians Hom li coneix uns…