Resultats de la cerca

La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…

En una concòrdia signada entre el comte Ramon Berenguer IV i el comte Ponç Hug d’Empúries, l’any 1138, apareix un Bernat de Campmany Campman i els seus fills, als quals el comte d’Empúries hagué de tornar allò que els havia pres És possible que en aquest moment ja existís el castell de Campmany Segons els Gesta comitum Barcinonensium , l’any 1288 un exèrcit francès ocupà el castell de Campmany Al poble de Campmany han restat diversos fragments de les muralles de la població i diverses torres, de planta circular o rectangular, i fins i tot l’església, que formava part de la fortificació…

Situació Es tracta d’un edifici situat al costat de l’església parroquial de Sant Pere de Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG758523 Història Les transformacions que es realitzaren en aquesta casa impedeixen saber si s’han conservat altres vestigis de l’edifici original, que pel seu parament podem datar, en les diferents fases, entre els segles X i el XII Casa La casa que hi ha al costat nord-oest de l’església de Sant Pere de Llorà conserva la façana de ponent d’un edifici anterior a la construcció actual, formada per dos pisos sense obertures, amb un aparell d’ opus spicatum , i…

El poble de Masriudoms agregat de Vandellòs, situat a la vora del riu Llastres, en la carretera que va a Vandellòs, conserva una antiga torre renaixentista actualment amb funcions de campanar de l’església parroquial que hi ha qui creu que ja existia als segles XIII-XIV Possiblement el lloc té a veure amb Ramon de Riudoms, el destinatari de la carta de població de Vandellòs del 1191, atorgada per Albert de Castellvell i el castlà Arnau de Fenollar A la primera meitat del segle XIV posseïa Masriudoms, dins la baronia d’Entença, el castellà de Pratdip, Alegret Taudell Al segle XV…

La primitiva església del convent dels mercedaris de Barcelona, emplaçada al Carrer Ample, fou totalment transformada a la segona meitat del segle XVIII, i es convertí en un edifici barroc actual basílica de la Mercè Tot i que la construcció original fou bastida entre el 1249 i el 1267, poc temps després de la fundació de l’orde, durant els segles XIV i XV va patir considerables reformes, de les quals es conserva la façana principal flamígera, avui installada al Carrer Ample Es desconeixen les primeres edificacions del segle XIII, però possiblement l’estructura de l’església…

Aquesta església es troba en un enclavament del terme situat entre els municipis de Jorba, Argençola, Montmaneu, Freixenet de Segarra i Copons Fou la capella de la caserna de Castellnou del Camí, avui deshabitada Entre els segles XIII i XV va tenir consideració de parròquia independent i més tard va passar a dependre de Sant Martí d’Albarells El bisbe Galceran Sacosta de Vic la visità l’any 1331 L’arranjament del 1868 feu que la sufragània de Sant Jaume de Castellnou fos incorporada a una nova parròquia, amb capitalitat a Santa Maria del Camí, que també englobava el terme de l’…

L’església parroquial de Vilalba és esmentada per primera vegada en la carta de població de l’indret de l’any 1224 En aquest document el comanador templer de Miravet i Ribera es reservà l’església, el cementiri i una cafissada de terra per al servei del capellà El 1280 el capellà de Vilalba pagà 62 sous en concepte de dècima papal El bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia el 1314 en aquell moment n’era rector Pere Pegueroles Actualment al poble de Vilalba hi ha dues esglésies, la parròquia actual, un edifici dels segles XVI-XVIII i l’antiga església parroquial que la va…

Aquesta capella és emplaçada al sud-oest del llogaret de l’Abadia, al límit del terme L’església de Sant Macari és un edifici ruïnós, parcialment colgat de runa i terres, i molt embardissat Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual només es veu l’arrencada de la volta L’estat de les ruïnes no permet veure’n altres detalls, com les obertures o l’ornamentació de les façanes Els paraments a la part on són visibles presenten un aparell de reble irregular, disposat desordenadament, que palesa una construcció rústega, de datació imprecisa, a…

L’actual castell de Cornellà és un edifici gòtic dels segles XIV i XV, restaurat recentment pel seu propietari Tanmateix, els orígens d’aquesta fortalesa són anteriors al 1300 El domini sobre aquest castell era de la família Cornellà, el primer membre conegut de la qual és Pere Bernat de Cornellà, que testà el 1087 L’any 1205, Ramon de Cornellà va vendre a l’Hospital de Pobres de Perpinyà el castell i la vila de Cornellà de Bèrcol L’Hospital de Perpinyà fou senyor del castell de Cornellà fins al segle XV, en què els seus drets passaren a l’Almoina de Perpinyà, senyora del lloc…

Deixeble de Carl Orff en composició, fou director de l’Òpera de Berlín 1924-25 i de la de Magúncia 1925-29 El 1939 s’establí a Anglaterra i el 1947 obtingué la nacionalitat britànica Fou professor de música a les universitats de Cambridge 1942-55, Birmingham 1949-55, Edimburg 1955-62 i Manchester 1962-68 Contribuí a desvetllar l’interès per la música de C Monteverdi i també pels compositors austríacs dels segles XIX i XX, com G Mahler i A Berg, la música dels quals era poc coneguda És autor de llibres sobre G Mahler, A Bruckner, A Berg, C Monteverdi i les òperes de R Wagner La…