Resultats de la cerca
Es mostren 1659 resultats
esquí de muntanya
Mireia Miró, campiona del món d’esquí de muntanya l’any 2011
Joan Miró
Esquí
Pràctica esportiva que combina l’esquí i l’alpinisme.
Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons En l’àmbit de la competició, existeixen diversos tipus de cursa cronoescalada o cursa vertical, circuits individuals o per equips i curses de relleus Es diferencien tres especialitats l’esquí alpí té un origen italià i el terme s…
Disset anys de política internacional catalana
Catàleg de l’exposició presentada per la Generalitat de Catalunya a Atlanta del juny del 1996 al gener del 1997 GC La recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya ha coincidit amb l’aparició —al costat dels estats— de nous actors en el terreny de la política i de les relacions exteriors, entre els quals hi ha les regions Des de Catalunya aquest procés s’ha viscut amb una especial intensitat D’una banda, l’Estat espanyol s’ha obert al món, a Europa, sobretot des de l’adhesió a les Comunitats Europees l’any 1986 D’altra banda, la mateixa història, vocació i personalitat catalanes…
Les acarosporàcies
Amb els seus apotecis sovint criptolecanorins i els seus ascs amb nombrosíssimes espores, les Acarospora són un gènere molt divers, bastant nitròfil, ben representat a la regió mediterrània, si bé l’espècie de la fotografia, A oxytona , és d’alta muntanya, on forma, a les superfícies extraplomades, grans taques de color groc viu Observeu els lòbuls i els apotecis de disc obert i amb marge ben visible, típics de l’espècie Volkmar Wirth Aquesta família comprèn líquens crustacis, gairebé tots saxícoles, que presenten els apotecis lecanorins o lecideïns, sovint una mica enfonsats al tallus, amb…
La bruixeria
Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí Aquest darrer…
portella d’Engaït
Collada
Depressió de la línia de crestes que separa la vall de la Llosa (Baixa Cerdanya) del circ d’Envalira, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), entre el pic d’Envalira (2 812 m) i el pic d’Engaït (2 773 m).
port Dret
Pas
Depressió (2 572 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de la Valira de la de l’Arieja, a Andorra, al terme de Canillo, dominada al nord pel cap del port Dret (2 682 m alt).
pic de Fontargent
Cim
Cim (2 582 m) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, a ponent del port de Fontargent o d’Incles (2252 m), per on passa el camí de Soldeu a Foix per l’estany de Fontargent
.
la Margineda
Llogaret
Grup de bordes i antic llogaret de la parròquia d’Andorra la Vella, al límit amb la de Sant Julià de Lòria, aigua amunt de la gorja de la Margineda, per on la Valira s’obre pas vers Sant Julià.
L’antic pont de la Margineda és vora la caseria
port Negre d’Urgell
Pas pirinenc (2.620 m) que comunica el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) i la parròquia d’Andorra la Vella, entre el pic Negre d’Urgell, a l’E (2.659 m), i el de Claror, a l’W.
La vall del port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre
pic del Covil
Cim
Cim (2 798 m) de la cresta de Pessons, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), que domina el circ de Pessons i, pel sud, vers Canillo, l’estany del Covil (2 300 m), a la capçalera de la coma del Covil
.
El pic de Sanrera, contrafort en direcció nord-est, rep també el nom d' el Coviel Petit 2 685 m alt