Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
Felip de Ferran i de Sacirera
Història
Militar i polític.
Austriacista, fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona del mariscal Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada, per a la qual escriví uns quintets humorístics en català i féu una dissertació sobre com Dalmau de Creixell guanyà la batalla de Las Navas de Tolosa Oposat ja des del 1701 a Felip V fou empresonat a Saragossa quan anava amb Pere de Ribes en una ambaixada de protesta a Madrid pel nomenament de lloctinent, el 1703 aquest l’inhabilità per als càrrecs públics, el 1703 Collaborà des del primer moment amb el primer Carles III, que li donà el comtat…
Santa Maria d’Alcarràs
Art romànic
L’actual nucli d’Alcarràs és situat a la riba dreta del Segre El fet de controlar l’antic camí de Lleida a Saragossa li assignava una funció estratègica primordial El lloc ja havia estat conquerit l’any 1147, segons es desprèn d’una concessió feta “ in terminibus de Alcarraz ” per Guerau de Jorba, de la família Cervera, senyor dels llocs d’Alcarràs, Montagut, Vallmanya, Raïmat, entre altres L’any 1168 ja existia una comunitat de nous colons que s’agruparia entorn de l’església d’Alcarràs, esmentada a l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis Aquesta església fou incorporada a la…
Francesc Lluch i Rafecas

Francesc Lluch i Rafecas
© Arxiu Escofet de Vilanova i la Geltrú
Enginyer.
Estudià a l'Escola Industrial Barcelonesa 1852-57 i enginyeria mecànica a l’École Centrale des Arts et Manufactures de París 1857-60, especialitat que el dugué a l’empresa de construcció de material ferroviari Beyer, Peacock & Co de Gorton Manchester Durant aquesta estada escriví el llibre Teoría Atómica , publicat a Barcelona el 1862 De nou a Barcelona, fou enginyer en cap de material i servei del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, i poc temps després, professor de francès i anglès i, posteriorment, matemàtiques, càlcul mercantil i comptabilitat a Vilanova i la Geltrú L'any 1871 es…
Josep Lluís Ortega i Monasterio
Música
Músic.
Visqué els seus primers anys a Mutriku Guipúscoa, fins que quedà orfe de pare i mare i fou acollit per uns familiars que vivien a Palol d’Organyà Féu la carrera militar a les acadèmies de Saragossa, Guadalajara i Toledo, i estigué destinat a Madrid, Jaca i, durant molts anys, a Palamós, on compaginà la carrera amb la seva gran passió, la música, i de manera especial les havaneres L’any 1976 fou empresonat per la seva pertinença a la Unió Militar Democràtica, i pel mateix motiu fou expulsat de l’exèrcit al desembre del 1978 L’any 1984 fou rehabilitat amb el grau de coronel que…
Miquel Luera i Carbó
Veterinària
Veterinari.
Fill d’un veterinari militar, estudià a la Facultat de Veterinària de Lleó, on obtingué el títol de veterinari i el d’especialista en cirurgia 1955, camp en què centrà la seva activitat professional, sobretot en animals de companyia En 1958-61 amplià estudis de cirurgia a I'Escola Veterinària de Tolosa de Llenguadoc i a I'Escola d’Alfort París, i el 1975 obtingué el doctorat per la Universitat de Saragossa A Barcelona, collaborà en treballs de cirurgia experimental amb Josep M Gil-Vernet, Caralps Massó, Vidal- Barraquer i altres, i organitzà cursos per a metges i veterinaris a la…
Pere Pascual de Sans
Física
Físic.
Fill de Josep Pascual i Vila Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1956 i es doctorà a la de Saragossa 1959 Completà la seva formació científica a la Universitat de Chicago 1961-62 i al CERN Fou membre de la Junta de Energía Nuclear a Madrid 1957-63 i catedràtic de física a la Universitat de València 1963-71 i a la de Barcelona 1971-2000 Es dedicà especialment a l’estudi dels constituents fonamentals de la matèria en el marc de disciplines com la mecànica quàntica o la teoria de partícules elementals Publicà nombrosos articles en revistes científiques d’arreu del món, i…
Gustavo Bueno Martínez
Filosofia
Filòsof castellà.
Estudià a les universitats de Saragossa i Madrid, on obtingué el doctorat 1949 Catedràtic d’institut a Salamanca, el 1960 guanyà la càtedra de fonaments de la filosofia a la Universitat d’Oviedo, que exercí fins a la jubilació 1998, associada a una polèmica sobre la seva ideologia política Adscrita a un punt de vista marxista, la seva obra ha assajat una refonamentació del materialisme dialèctic que malda per la realització de models epistemològics El nucli central de la seva proposta rau en la noció de cierre categorial , exposada en el llibre Idea de ciencia desde la teoría…
Agustí Charles i Soler
Música
Compositor.
Estudià harmonia, contrapunt i fuga amb MRoger, i composició amb ASardà, CGuinovart i JSoler La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel 1995, Concert per a piano 1995 i Concert per a saxòfon 1997, i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama Quintet 1985, Mutació 1987, La fira 1994, Quartet de corda 1992, Seven Looks 2003, Concierto para orquesta 2004 i Elapsed Memories , estrenada per l’OBC el 2007, i el seu segon Quartet de corda , estrenat per l’Arditti Quartet a Barcelona el Lord…
Miquel Mir i Noguera
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta 1857, estudià humanitats a Loiola, filosofia a Lleó i teologia a Anglaterra, on fou ordenat de sacerdot, i a Banyoles A partir del 1873 residí a Madrid Després de diversos conflictes amb els superiors per les seves tendències filoliberals fou enviat al collegi de Puerto de Santa María Cadis el 1882, però l’any següent tornà a Madrid Destinat tot seguit a Saragossa, continuà enfrontat amb els superiors de la Companyia de Jesús i el 1891 en sortí Membre de l’Academia Española des del 1886, s’establí a Madrid com a sacerdot Escriví nombroses obres de teologia, d’ascesi i…
La vicaria
La vicaria, oli de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Pintura
Pintura a l’oli sobre taula (60 × 93,5 cm) de Marià Fortuny i Marsal.
Es conserva al Museu d’Art Modern de Barcelona Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n’és el més complet l’aquarella del Museo de Bellas Artes de Saragossa Una primera versió, també a l’oli sobre taula París, collecció hereus de Goupil, fou pintada a Madrid 1867-68 A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a la galeria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912 al comte de Pradère, a qui Joaquim…