Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
murènids
Morena Bresca (Gymnothorax favagineus)
© Xevi Varela
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels anguil·liformes, que poden arribar a atènyer 3 m i tenen el cap petit, el musell cònic, les dents fortes, la boca ampla, els orificis nasals tubulars i la fesa branquial molt petita.
La pell és gruixuda i resistent, sense escates i amb abundants glàndules mucoses, i el paladar presenta glàndules que segreguen substàncies tòxiques Són carnívors molt voraços i ocasionalment agressius, i habiten a les costes rocalloses de les mars temperades i tropicals Comprèn les morenes
riure
Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d’una sèrie d’espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles.
gallet
Gallet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels capròids, que ateny uns 15 cm de llargària, amb el cos oval i lateralment comprimit, de color vermellós al dors i vermell argentat al ventre i amb la boca protràctil.
És una espècie batipelàgica que habita a la Mediterrània i és comuna a les costes dels Països Catalans
mixinoïdeus
Ictiologia
Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins d’aspecte vermiforme, amb 5-15 sacs branquials, una sola aleta (caudal), dos parells de tentacles envoltant la boca i una sèrie de glàndules mucoses laterals de disposició metamèrica.
Els ulls són atrofiats S'alimenten de peixos morts o malalts s’introdueixen a llur interior i els devoren completament Habiten el fons de les mars fredes i temperades, sovint soterrats al fang Són rars a la Mediterrània
persignar-se
Fer tres vegades el senyal de la creu amb el dit polze de la mà dreta, l’una al front, l’altra a la boca i l’altra al pit, mentre hom recita ‘‘pel senyal de la santa creu’’, etc.
fonema anterior
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca, sigui per un formant bucal inferior a la faringe, sigui per una interrupció que té lloc simplement en els indrets supraglòtics avançats.
Anomenat també de vegades fonema agut i palatal i, e, ε i les consonants palatals
rata
Rata
(CC BY 3.0) Roberto Pillon
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids, de cap gros, amb grosses i fortes plaques dèrmiques, boca supina, ulls grossos quasi dorsals, amb un fort fibló a la part superior de cada opercle i aletes pectorals grosses.
Habita enterrat a la sorra i atreu, mitjançant un apèndix cutani de la mandíbula inferior, els petits crustacis i peixos dels quals es nodreix És pròpia dels fons de sorra i fang de la Mediterrània És comestible
tub de Thumberg
Química
Tub de vidre amb una tubuladura prop de la boca, tancat per un altre tub d’assaig corbat, en forma de U invertida, emprat per a fer reaccionar dos líquids, col·locats en el fons dels dos tubs, en absència d’aire.
forquilla
Joc de forquilles
Estri de fusta, d’argent, d’alumini, etc., generalment d’una sola peça, en forma de forca, amb dues, tres o quatre puntes, el qual serveix per a agafar la vianda i ficar-la a la boca, tallar-la, etc.
ambliopsiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis integrat per individus molt semblants als de l’ordre dels ciprinodontiformes, petits, de boca gran i no protràctil i anus situat sota la gorja, davant les aletes pectorals; la majoria són despigmentats i tenen els ulls atrofiats.
No tenen veritables òrgans d’acoblament Són cavernícoles Viuen a la part central dels EUA L’ordre consta d’una sola família, la dels ambliòpsids