Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Miquel Porter i Moix
Cinematografia
Historiografia catalana
Crític cinematogràfic i historiador.
Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…
, ,
Josep Pin i Soler
Josep Pin i Soler
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família modesta i orfe de pare des de petit, seguí estudis al seminari de Tarragona a quinze anys treballava d’ebenista a Barcelona i, de nou a Tarragona, estudià magisteri A Madrid 1865 estudià filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Aquí, s’involucrà en la revolta estudiantil de la Nit de sant Daniel abril del 1865, i s’hagué d’exiliar i viatjà a Ginebra, París i Brusselles, fins que s’establí a Marsella Es dedicà a activitats tan diverses com a la traducció de novelles al castellà i a l’ensenyament d’aquesta llengua, a l’arquitectura, a la corresponsalia de premsa i a…
,
poesia trobadoresca
Literatura
Poesia escrita pels trobadors en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII.
La poesia trobadoresca, doncs, es caracteritza perquè és escrita en llengua vulgar, entesa per tothom, és lírica i és obra d’individus d’identitat coneguda La simultaneïtat d’aquests tres factors la distingeix de la producció dels anteriors poetes cultes en llengua llatina de l’èpica, els texts més antics de la qual es remunten al segle anterior i de la lírica popular, d’autor anònim La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesies escrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals…
Santa Maria de les Llosses
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Santa Maria de les Llosses, parroquial d’un grup disseminat, es troba enmig de la vall de les Llosses, en un petit serrat a mà dreta de la carretera de Ripoll a Berga, que travessa el terme, i pròxima a la riera del mateix nom Queda a uns 60 m de la carretera, des de la qual s’accedeix passats 20 m del punt quilomètric 11, a mà esquerra, vers tramuntana, on hi ha un camí que hi mena amb uns 150 m Mapa 293M781 Situació 31TDG261672 MAB Història L’església parroquial de Santa Maria de les Llosses, que adoptà el nom…
Sant Llorenç de Campdevànol
Art romànic
Situació Vista del campanar, una peça truncada o inacabada, en treballs visible a causa de l’heura, amb decoració a base d’arcuacions cegues M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol es troba situada a la vall del riu Merlès, al vessant esquerre, vora la carretera GE-401, de Campdevànol a la Pobla de Lillet Mapa 255M781 Situació 31TDG281761 L’edifici es troba separat uns 60 m del punt quilomètric 3,900 de la carretera esmentada MAB Història La parròquia de Sant Llorenç fou la segona que s’originà en l’organització religiosa de la vida de “ Campo de Vanalo ”, nom antic de…
Sant Pere de Vilamarics (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de llevant, amb la capçalera, llisa, i amb una finestra a l’absis, que és l’element que més s’ha conservat F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça vora un bosc que limita amb un planell conreat, en un indret després del terme, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar Long 1°49’04” - Lat 41°39’12” Hom hi va per la carretera de Castellbell a Marganell, al quilòmetre 3,1, de la qual surt un camí, situat a mà dreta, que en un breu recorregut mena a la capella, la qual, tot i que és emboscada, és visible…
Marco da Gagliano
Música
Compositor italià.
Vida Fou deixeble de Luca Bati, de qui arribà a convertir-se en assistent a Sant Llorenç de Florència el 1602 Quan el compositor era encara molt jove ingressà a la Compagnia dell’Arcangelo Raffaello o della Natività, una confraternitat laica amb molta activitat musical, on entrà en contacte amb personalitats com Cosimo de Mèdici, el poeta Ottavio Rinuccini, Jacopo Peri o Giovanni Bardi El 1607 esdevingué mestre de capella d’aquesta entitat El mateix any començà a relacionar-se amb la família Gonzaga de Màntua El 1608, durant les festes de Carnaval, es representà en aquesta ciutat el seu drama…
Pere Alsius i Torrent

Pere Alsius i Torrent
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Excursionisme
Arqueòleg, naturalista i historiador.
Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…
, , ,
Anales de la Corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra principal de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita, publicada a Saragossa (el 1562 la primera part, i el 1579, la segona) en què narra la història dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…
L’analfabetisme
Segons la UNESCO, analfabet és la “persona incapaç de llegir i escriure, encara que entengui una exposició simple i breu de fets relacionats amb la seva vida quotidiana” L’analfabetisme és, sobretot, resultat d’una escolarització insuficient, present o passada, i les seves taxes se solen calcular sobre el total de població de més de 15 anys Tradicionalment, la despesa en educació no s’ha considerat rendible, i ha estat vista més com a consum que com a inversió Avui, s’ha demostrat que l’educació és part de la infraestructura, un factor bàsic de desenvolupament econòmic i social…