Resultats de la cerca
Es mostren 1284 resultats
Josep Navarro i Costabella
Literatura catalana
Cinematografia
Comunicació
Escriptor, traductor, publicista i guionista.
Vida i obra Redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, durant la República ingressà a Esquerra Republicana Les seves novelles reflecteixen un clima de dramatisme pessimista i els seus protagonistes són éssers fracassats, abúlics o perseguits per la fatalitat Després d’una novella breu, El passat, cendra 1926, publicà Samuel Història d’un bon dependent lladre i màrtir 1927, La suprema voluntat 1928 —que narra les lluites socials a la Catalunya d’entreguerres, tot i que, per evitar la censura primoriverista, situa la trama a Polònia—, La fadrina Berta 1929 —obra…
, ,
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un fracàs…
cinema hongarès
Cinematografia
Cinema realitzat a Hongria.
Hom en pot datar l’inici el 1901, quan Béla Zitkovszky filmà una sèrie de danses típiques del país El 1912 començà una producció més o menys regular, amb les realitzacions de Mihály Kertèsz més tard Michael Curtiz, Sándor Korda Alexander Korda i Pál Fejös Paul Fejos La regència de l’almirall Horthy collapsà la incipient cinematografia hongaresa, i les figures principals abandonaren el país Béla Blasko Bela Lugosi, Lya de Putti, Paul Fejos, Alexander Korda i Michael Curtiz anaren a Hollywood Amb l’arribada del sonor hom observa alguns signes de vida cinematogràfica Cap als anys quaranta el…
Dogma 95
Cinematografia
Moviment cinematogràfic fundat per diversos realitzadors danesos encapçalats per Lars von Trier.
Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment
Dziga Vertov
Cinematografia
Nom amb què és conegut Denis Arkad’evič Kaufman, director cinematogràfic soviètic.
Creador del grup Kinoglaz 1922, fou el teoritzador del cinema ull , precedent del cinema veritat Considerat com l’iniciador del cinema documental modern, alguns dels seus films són Godovščina revoljucii ‘L’aniversari de la revolució’, 1919, Šagaj, Sovet ‘Endavant, soviet', 1926, Šestaja Čast’ mirva ‘La sisena part del món’, 1926 i Tri pesni o Lenine ‘Tres cançons sobre Lenin’, 1934, d’evident intenció propagandística, de la qual s’aparta en l’innovador Čelovek s kinoapparatom ‘L’home de la màquina de filmar’, 1929, notable per l’espontaneïtat amb què copsa la vida quotidiana
Fernando Rey

Fernando Rey
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic Fernando Casado d’Arambillet.
La Guerra Civil Espanyola l’obligà a interrompre els estudis d’arquitectura Començà la carrera d’actor en el teatre i passà aviat al cinema, com a extra El seu primer paper important fou a Eugenia de Montijo 1944, de José Luis Rubio Posteriorment esdevingué un dels actors més cotitzats del cinema espanyol de postguerra i protagonitzà, entre d’altres, Locura de amor 1948 i Agustina de Aragón 1950, de Juan de Orduña i Cómicos 1954, de José Luis Bardem Posteriorment actuà en un gran nombre de produccions, entre les quals cal destacar La Duda 1972, premi al millor actor al Festival de Sant…
Antonio Resines
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic castellà Antonio Fernández Resines.
De la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Trueba el curtmetratge El león enamorado , 1979, Ópera prima , 1980, Sal gorda , 1984, Sé infiel y no mires con quién , 1985, i La niña de tus ojos , 1998, F Colomo La mano negra , 1980, JL Cuerda Pares y nones , 1982, Amanece, que no es poco , 1988, i La Marrana , 1992, L García Berlanga Moros y cristianos , 1987, Todos a la cárcel , 1993 i París-Tombuctú , 1999, A Belén Cómo ser mujer y no morir en el intento , 1991, M Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Á de la Iglesia Acción mutante , 1993, M Gómez Pereira Todos…
Roger Vadim
Cinematografia
Nom pel qual és conegut el director cinematogràfic francès Roger Vladimir Plemniakov.
Descobridor de Brigitte Bardot, amb qui estigué casat sis anys, fou un dels precursors de la Nouvelle Vague francesa amb la pellícula Et Dieu créa la femme 1956 Altres films seus són Les bijoutiers du clair de lune 1958, Les liaisons dangereuses 1959, Et mourir de plaisir 1960, Le vice et la vertu 1962, La curée 1965, Barbarella 1969, Don Juan 73 1972, La jeune fille assassinée 1974, Une femme fidèle 1976, Surprise Party 1983, Le fou amoureux 1988, etc
Fernando Trueba

Fernando Trueba
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és conegut el realitzador cinematogràfic espanyol Fernando Rodríguez Trueba.
Dirigí alguns curtmetratges i exercí la crítica cinematogràfica abans de renovellar la comèdia espanyola amb Ópera prima 1980 Posteriorment realitzà, entre altres films, Mientras el cuerpo aguante 1981, Sal gorda 1984, El año de las luces 1986, Belle Époque 1992, amb el qual obtingué el premi Sant Jordi 1993 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera 1994, Two Much 1995, La niña de tus ojos 1998, premi Goya a la millor pellícula l’any 1999, el documental sobre jazz Calle 54 2000, El embrujo de Shanghai 2002, el documental El milagro de Candeal 2004, premiat amb un Goya el 2005, El baile de…
Jacques Tati
Cinematografia
Nom amb què és conegut Jacques Tatischeff, actor i director cinematogràfic francès.
El seu estil es caracteritza per l’agut sentit de l’humor amb què satiritza la societat moderna, i els seus gags es basen en l’observació de la gent, llurs tics i llur parla El 1958 fou premiat al festival de Canes per Mon oncle Altres films seus són Jour de fête 1949, Les vacances de Monsieur Hulot 1953, la seva obra cabdal, Playtime 1967, Trafic 1970 i Parade 1974