Resultats de la cerca
Es mostren 3195 resultats
Foradada

Vista del nucli de Foradada
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Foradada té una extensió de 28,55 km 2 i limita a l’W i al N amb el terme d’Alòs de Balaguer, al N i E amb Artesa de Segre, també a l’E amb l’enclavament de Montclar, del municipi d’Agramunt Urgell, al S amb Preixens i amb Montgai, i a l’W amb Cubells Foradada s’estén des de tramuntana, per la riba esquerra del Segre divisòria amb Artesa de Segre, fins a la Ribera de Sió, a migdia La part septentrional és accidentada per la serra del Munt 596 m, amb la font del Munt, on hi ha els pobles de Montsonís i de Rubió i el santuari de Salgar, prop de les grutes…
Castell de s’Avellana (les Masies de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell, enfilat damunt la penya, en una situació estratègica inqüestionable G Llop Les restes del castell de s’Avellana, es troben dins el terme municipal de les Masies de Roda, situades dalt un encimbellat turó de pedra, a l’extrem final d’una carena, i dominant sobre una part de la vall del riu Ter, i el pla que des d’allí arriba al castell de Savassona Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 44,6 —y 46,9 31 TDG 446469 Per a anar-hi cal situar-se a Roda de Ter des de Vic, i…
Sossís

L’agregat de Soassís, a l’antic terme de Claverol (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís , de carbó, tancades el decenni dels anys cinquanta.
La seva església Santa Maria depenia de la parròquia de Montsor en depenia l’antic terme de Baiarri El canal de Sossís , que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís que té una potència installada de 3 000 kW i una producció mitjana de 20 000 000 de kWh Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Sant Pere d’Auira
Poble
Poble (1 200 m alt.) i antiga parròquia del municipi de Campdevànol (Ripollès), dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment
El Criterio
Obra filosòfica de Jaume Balmes, escrita en castellà a l’estiu del 1842 al Prat de Dalt, masia de Caldes de Montbui, i publicada l’any següent a Barcelona.
És un “assaig adreçat a dirigir les facultats de l’esperit humà” —sobretot l’"enteniment pràctic"—, partint del realisme filosòfic contra l’idealisme de la filosofia romàntica i de l’anàlisi de les fonts del coneixement i de les facultats de l’home Tot ell és amarat de la filosofia del sentit comú, d’origen setcentista, que Balmes poà de C Buffier a través de la filosofia de Lovaina És l’obra balmesiana més reeditada i traduïda
sostre
Construcció i obres públiques
Part interior d’una casa, d’una habitació o d’una altra construcció, que la limita per dalt (en oposició al sòl o paviment, que la limita per baix).
borboll
Porció d’un líquid que impulsada de baix a dalt fa un inflament en la seva superfície lliure, com els produïts a la superfície d’un líquid en ebullició.
ala
Indumentària
Mena de màniga oberta de dalt a baix, usada en les gramalles i en altres vestits, així com en sobrepellissos i roquets litúrgics, sens dubte per a efectes decoratius.
Castell de Salo (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Vestigis del que probablement fou un tros de mur del castell, avui totalment colgat al sòl F Junyent-A Mazcuñan El castell devia erigir-se dalt un turonet que es dreça al costat del fossar i que hom anomena “El Castellot”, a redós del qual s’arrauleixen l’església i les poques cases que constitueixen aquest llogarret, situat a la banda dreta de la riera de Matamargó i a l’extrem nord-occidental del terme, en un indret que ja raneja el Solsonès Long 1°39’28” - Lat 41°50’42” Hom hi arriba emprenent la carretera de Manresa a Solsona, a l’esquerra de la qual i després d’…
Els afloraments tardihercinians de Mallorca i Menorca
Els afloraments permotriàsics de Mallorca es limiten a una reduïda àrea de la serra de Tramuntana, entre Estallencs i Banyalbufar, mentre que a Menorca, única illa balear on afloren àmpliament els materials hercinians, els terrenys permians ocupen extenses àrees de la regió de Tramuntana orlant els contactes entre les roques hercinianes i les mesozoiques Gresos "tigrats" de la unitat Roja Superior, a la carretera de Maó a Ciutadella El llistat de colors és el resultat d’un començament de desenvolupament de paleosols, immediatament després de la sedimentació Els nivells més foscos tenen el gra…