Resultats de la cerca
Es mostren 7050 resultats
Alfred Nadal i Mariezcurrena
Metge.
Fou metge de la cort de Viena i professor de castellà de Maria Cristina d’Habsburg, futura reina d’Espanya Més tard anà a Leipzig, on fundà un institut de traduccions i fou intèrpret jurat dels tribunals Fou corresponsal d' El Imparcial de Madrid a Alemanya El 1912 tornà a Barcelona, i, com a expert en diversos idiomes, passà a l’Institut d’Estudis Catalans 1914 Deixà obres de tema mèdic, com Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo 1878 i Compendio de hidrología médica 1884, i un mètode taquigràfic català i castellà, sovint reeditat
Joan Muntaner
Història
Cosí germà del cronista Ramon Muntaner, probable fill d’un Ramon Muntaner establert a Mallorca el 1233, que el rei feu cavaller.
Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons el Benigne per al pagament d’una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria
Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó
Història
Comte de Caltanissetta.
Fill de Mateu de Montcada i d’Alagó, de qui heretà el comtat Fou gran canceller de Sicília 1433, gran camarlenc i virrei 1429, 1432 Seguí Alfons el Magnànim en el captiveri després de la desfeta de Ponça 1435 Fou recompensat amb el casament amb Giovanna Ventimiglia, baronessa de Ciminna, filla del marquès de Geraci, de qui no tingué fills El 1466 comprà al virrei de Sicília, Bernat de Requesens, la terra d’Agosta, que deixà al seu fill legitimat, Antoni de Montcada mort el 1473 Caltanissetta passà al seu germà Antoni
Jean-Josèp Cassanèa de Mondonville
Música
Compositor occità.
Estudià amb el seu pare El 1734 debutà com a violinista al Concert Spirituel que dirigí més tard, en 1755-62 Epígon de Rameau, la seva òpera Triton et l’Aurore 1753 fou defensada pels partidaris de l’òpera francesa en la querelle des bouffons i fou oposada a la italiana Escriví una pastoral en occità, Dafnís e Alcimadura 1754, representada centenars de cops a París i per tot Occitània durant mig segle També deixà obres religioses Cantate Domino , peces per a clavecí i oratoris, el gust pels quals introduí a França
Félix Romeo Pescador
Literatura
Escriptor i comunicador aragonès.
Crític literari i locutor radiofònic, el 1995 publicà Dibujos animados , una òpera prima que fou celebrada per la seva poderosa i molt personal veu narrativa Aquest mateix any fou condemnat per insubmissió i entrà a la presó de Torrero, on passà divuit dels vint-i-sis mesos de la condemna En sortir, posà en marxa a TVE2 el programa cultural La Mandrágora , que es mantingué en antena durant cinc temporades El 2001 aparegué la seva segona obra literària, Discothèque , i el 2008 la tercera, Amarillo Deixà un títol inèdit, Noche de los enamorados
confraria dels Colls
Història
Entitat beneficosocial fundada el 1343 a Sant Llorenç de Morunys; perdurà fins el 1951.
Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls , a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789
témpores
Cristianisme
En la litúrgia romana, celebració penitencial i d’acció de gràcies que consagrava l’inici de les estacions (tempora) de l’any.
Hom les celebra el dimecres, divendres i dissabte antigament, a la vetlla dominical de la primera setmana de quaresma, de la setmana de Pentecosta, de la tercera setmana de setembre i de la tercera setmana d’advent D’inspiració bíblica, foren instituïdes probablement per Calixt I segle III Des dels temps de Gelasi I segle V hom hi acostumà a conferir els ordes sagrats la vetlla del diumenge El nou calendari 1969, sense abolir-les, en deixa la fixació i la manera de celebrar-les a les conferències episcopals de cada lloc
Bamberg
Nissaga d’il·lusionistes d’origen holandès iniciada pel prestidigitador i col·leccionista d’autòmats Eliaser Bamberg (1760-1833).
El seu fill, David Leendert Bamberg 1786-1869, arribà a ser mag de la cort holandesa Tobias Bamberg 1812-1870, fill d’aquest, fou també mag a la cort, a més de lingüista L’únic fill de Tobias, David Tobias Bamberg 1843-1914, deixà la carrera d’actor a 24 anys per convertir-se en mag i acabà essent nomenat també prestidigitador reial, sovint ajudat pel seu fill Theodore Bamberg Okito , 1875-1963 Fill d’Okito fou David Theodore Bamberg Fu-Manchú 1904-1974, l’últim component de la dinastia
Coordinadora de Mitjans
Grup de comunicació constituït el juny del 2001.
Resultat de l’aliança de les empreses editores dels diaris Diari d’Andorra , Diari de Balears , El 9 Nou , El Punt , El 3 de vuit , L’Hora del Garraf , Regió 7 , Segre i el diari electrònic VilaWeb Entre les seves iniciatives cal esmentar la creació d’ El 9 Esportiu de Catalunya i el rellançament de les revistes Dossier Econòmic i el setmanari Presència Dirigit pel director general d’ El Punt Joan Vall i Clara, a causa de les desavinences entre els socis, deixà d’operar de fet l’any 2008
ager publicus
Dret romà
Territori de propietat estatal, normalment una gran part del terreny conquistat en les guerres.
L’estat el donava a uns arrendataris per al conreu, però mantenint-ne la propietat, o el deixava ocupar a qualsevol que pagués un tribut per l’ocupació d’aquesta manera foren creats els enormes dominis territorials dels latifundistes romans i, sobretot, les grans famílies que per llei no podien invertir sinó en explotacions rústiques La riquesa agrària dels nous països conquistats deixà erms o dedicats a conreus extensius els agri de la península itàlica arruïnà així els colons petits El malestar social que se n'esdevingué demanà la creació successiva de lleis agràries