Resultats de la cerca

Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí medieval ECSA - J Bolòs Camí d’origen medieval, o potser anterior, que anava de Saifores a Bellvei S'endevina clarament a la zona de carena de la serra que hi ha entre aquestes dues poblacions Mapa 35-17447 Situació 31TCF793686 S’hi pot anar des de Saifores Des del Mas Roig cal agafar el camí que surt d’aquesta masia i va cap a l’W Sobretot s’endevina al petit collet que hi ha al final dels camps i que fa de partió entre els municipis de Banyeres, l’Arboç i Bellvei JBM-JJBR-RMUC-JARN Camí Es pot resseguir el camí des del Mas Roig El primer tros ha…

Aquesta torre es creu que fou l’origen de l’actual ciutat de Vilafranca Possiblement existia al segle X El nom de la torre sense cap mena de dubte fou pres d’un nom personal d’algun dels repobladors de la zona L’antropònim Dela era corrent en aquella època en el sector del Penedès, com ho demostra un document de l’any 981, en el qual un dels marmessors de Galí, l’iniciador de la dinastia dels Santmartí, hi figura amb el nom Delano Aquest personatge podria ser el fill d’un tal Dela, que firmà la dotalia que feu el comte Sunyer per la seva muller Aimildes al començament del segle X Un document…

Un dels primers esments documentals del lloc de Torroja data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja a Torroja a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard, se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, l’indret de Torroja és mencionat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel mencionat prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo, hi figura…

El lloc d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha estat suficientment comprovat D’altra banda, hom ha localitzat al coll de Mònecs les restes d’un possible asceteri visigòtic, que mantingué la vida monacal sota el domini sarraí i amb la repoblació hauria estat l’origen dels ascetes de Bonrepòs i Escaladei A l’edat mitjana, uns anys abans que aparegui esmentada en la documentació la població d’Ulldemolins, ja figura en algunes escriptures el riu del mateix nom, com és el cas d’un document de l’any 1157 en el qual figura com a rivus de…

Situació Aspecte general d’aquest excepcional monument sobre l’Aglí ECSA - A Roura Arcades del pont central sobre el riu, obrades en època medieval segles XIII-XIV ECSA - A Roura Aquest aqüeducte sobre l’Aglí és un monument excepcional de la Fenolleda, sens dubte el més important del municipi d’Ancinhan Es troba a poca distància al N del poble Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 46′57″ N - Long 2° 30′57″ E Per a arribar-hi des d’Ancinhan, cal agafar la carretera D-619 que es dirigeix a Sant Pau de Fenolhet, i havent fet un recorregut de menys de 500 m, ja veurem l’aqüeducte a mà dreta de la…

Situació Construcció de base rectangular, força malmesa, on són visibles els nivells dels diferents trespols ECSA - J Colomé Aquesta torre és situada damunt d’unes roques, al vessant oest d’una petita vall orientada de NE a SW, que desemboca al Riu Sec Resta damunt d’una zona de camps, solcada per l’anomenat barranc de la Torre Aquesta vall és un enclavament del municipi de Benissanet, que hom ha considerat que correspon a l’antic lloc de Salvaterra 1 km al S de la torre hi ha la partida de les Salvaterres o de Gandesola 2 km al NE de la torre hi ha la partida de Gandioles, ja al terme de…

Es desconeix la data exacta i el lloc inicial d’establiment dels religiosos mercedaris a Tortosa Segons uns autors fou l’any 1230, mentre que altres apunten a una data posterior al 1244 Sigui com sigui, el cas és que l’any 1250 el bisbe i el capítol donaren als frares mercedaris una capella i un cementiri als afores de la ciutat, propers al convent de Sant Francesc, segons un document conservat a l’Arxiu Capitular Aquesta ubicació la confirmen i precisen Els Costums de Tortosa i un document de l’any 1340 que fa referència a la casa dels frares de Santa Caterina Pensem que l’edifici devia ser…

Situació Extrem de ponent de la nau des de la part de migdia, amb el porxo que aixopluga la porta d’entrada ECSA - MÀ Font El poble de Ginast es troba al bell mig de la plana de Vilaller, a la vall de Barravés, al marge dret de la Noguera Ribagorçana L’església parroquial, dedicada a sant Esteve, és a la part baixa del poble Mapa 32-10 213 Situació 31TCH123075 De la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, abans d’arribar al km 135, surt una pista asfaltada de 700 m que porta a Ginast MAF-XFG Història Hom no té cap esment de l’indret ni de l’església de Sant Esteve en època romànica, potser perquè…

L’església de Santa Maria de Paller era inicialment una construcció romànica dins la demarcació de l’antic comtat de Cerdanya, a la vall del Bastareny Documentada des del segle XII, la primera església devia localitzar-se a l’indret conegut amb el nom de Paller de Dalt L’any 1193 Galceran de Pinós i el seu fill Ramon feren donació a Santa Maria de Paller de dotze sexters de blat i cent cinquanta sous aquesta donació havia de cobrar-la l’església de Santa Maria de Paller del delme de Gavarrós, juntament amb un porc i dotze diners que rebien anualment d’un particular de Bagà L’església de…

Situació Una vista de les ruïnes del poblat amb els vestigis de l’església de Sant Martí R Viladés Les ruïnes d’aquesta església i del poble medieval són situades dalt un petit serradet, als peus de la riera del Gol, no gaire lluny de la Colònia Rosal i força a prop de la casa Minoves Aquest conjunt figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 08,7 —y 59,2 31 TDG 087592 S’hi va per la carretera de Manresa a Berga A la Colònia Rosal, abans de travessar el pont sobre el Llobregat, hom trenca cap a la dreta per una carretera…