Poble medieval de Minoves (Olvan)

Situació

Poble medieval de Minoves (Olvan)

Una vista de les ruïnes del poblat amb els vestigis de l’església de Sant Martí.

R. Viladés

Poble medieval de Minoves (Olvan)

Les ruïnes d’aquesta església i del poble medieval són situades dalt un petit serradet, als peus de la riera del Gol, no gaire lluny de la Colònia Rosal i força a prop de la casa Minoves. Aquest conjunt figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: × 08,7 —y 59,2 (31 TDG 087592).

S’hi va per la carretera de Manresa a Berga. A la Colònia Rosal, abans de travessar el pont sobre el Llobregat, hom trenca cap a la dreta per una carretera forestal que travessa l’antiga via del tren. Cal seguir aquest camí en direcció a llevant, durant un quilòmetre i mig, pel peu del rierol del Gol, on cal deixar l’automòbil i travessar la riera vers ponent i tot seguit en direcció a llevant; hom s’enfila al petit serrat, i al cap d’uns deu minuts s’arriba a les fortificacions entre les quals hi ha l’església.

Poble

Poble medieval de Minoves (Olvan)

Un dels dipòsits o cups excavats a la penya i datable dels segles XI-XII.

R. Viladés

En aquest indret resten vestigis d’habitatge d’època medieval; es tracta bàsicament de construccions diverses pertanyents a un lloc despoblat que possiblement constituïa el llogarret de Minoves. Així, hom pot veure a la penya restes d’una torre rectangular de vigilància, del segle XII, d’un molí amb el cup, d’època poc posterior a la torre, i d’una església amb un parament dels segles XI-XII, amb el seu cementiri al costat, les parets del qual foren refetes els segles XVII o XVIII; i als voltants, diversos fragments de ceràmica d’èpoques diverses (del segle XI al XIX). Al peu de l’església hi ha un doble dipòsit d’aigua, cilíndric i comunicat per un reguerol excavat a la penya. Devia ésser circumdat per una construcció circular de fusta, i és datable dels segles XI-XII. Un altre dipòsit del mateix tipus pot veure’s al costat de la torre rectangular esmentada. Al peu hi ha restes d’habitacions quadrades, semiexcavades a la penya, les quals corresponen a un nucli de poblament dels segles XII-XIV. Tot plegat indica que, es tracta d’un lloc que fou habitat i en el qual hi hagué força activitat, si deduïm de les construccions de diverses èpoques.

Bibliografia

  • Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Barcelona 1978, pàgs. 182-183