Resultats de la cerca
Es mostren 4492 resultats
Francesc Abadal i Serramalera
Serra
Pioner de l’automobilisme i empresari de l’automoció.
S'establí d’infant amb la seva família a Barcelona Fou ciclista professional campió de Catalunya de velocitat i llarga distància,1884, i segona posició en el campionat d’Espanya de velocitat, 1904, motorista i pilot de cotxes experimentat, inicialment amb un vehicle de l’empresa La Hispano Suïssa , empresa de la qual fou un dels destinataris de les primeres concessions i per a la qual es dedicà també a la construcció de carrosseries Director comercial de la marca, que promogué activament, en vengué alguns dels vehicles al rei Alfons XIII , amb el qual tingué una estreta relació arrel de l’…
Lansana Conté
Política
Militar i polític guineà.
Es formà en acadèmies militars de les antigues colònies franceses de Costa d’Ivori i del Senegal, i el 1955 s’allistà a l’exèrcit francès, amb el qual lluità a la guerra d’Algèria 1957 Integrat després de la independència 1958 a l’exèrcit de Guinea, el 1971 en fou nomenat capità en reconeixement a la seva actuació per a impedir un intent d’enderrocar Ahmed Sekou Touré l’any anterior El 1975 fou promogut a adjunt del cap d’estat major i els anys següents participà en algunes missions internacionals Diputat de l’oficialista Partit Democràtic de Guinea 1980, després de la mort de Sékou Touré…
corrosió
Tecnologia
Deterioració superficial dels metalls per agents químics.
Cal que un electròlit estigui en contacte amb el metall ànode, que és ionitzat i dissolt, mentre que els electrons neutralitzen els anions de la dissolució que precipiten La reacció fonamental és M + A + → M + + A La quantitat de M dissolta és proporcional al flux d’electrons, el qual és funció del potencial i de la resistència del metall Perquè la reacció continuï, cal que els productes siguin eliminats de les zones anòdica i catòdica L’agent de corrosió més important és el potencial entre dos metalls en contacte immergits en un electròlit que depèn de la natura química de l’ànode i del…
literatures cèltiques
Literatura
Conjunt de les literatures conreades pels pobles cèltics.
La civilització cèltica, malgrat la manca d’unitat política dels diferents pobles, es desenvolupà sobre un fons comú institucional, religiós, lingüístic, etc, que constituí la base per a l’aparició d’una tradició literària comuna a tots plegats Les castes professionals dels druides, dels bards, del filid, etc, que exercien les funcions de sacerdots, genealogistes, narradors, jurisconsults, etc, foren, sens dubte, els aglutinants d’una tradició folklòrica i religiosa La literatura, expressió oral fins a la cristianització d’aquest fons llegendari comú, nasqué, així, sobre un…
talaiot

Talaiot
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Monument prehistòric, típic de Mallorca i Menorca, consistent en una gran torre o talaia, construïda amb pedra seca, en general de mides grans, de tècnica ciclòpia, ben tallades o molt toscament, segons els casos.
El nom, d’origen popular, augmentatiu de talaia , ha estat adoptat científicament Segons la planta, corresponen a dos tipus bàsics planta circular o quadrada, però també ovalada, rectangular, absidal Per raons constructives, és normal que les parets exteriors siguin inclinades cap a dins, i no verticals Dins la unitat de concepció, hi ha moltes variants en els detalls, no sempre fàcils de reconèixer per raó de llur estat o de la manca d’excavació És normal la cambra interna, a vegades amb una columna central monolítica, amb tambors estructurats segons el tipus de columna…
cirrosi
Patologia humana
Malaltia degenerativa, progressiva i difusa d’un òrgan, especialment del fetge, que tendeix progressivament a la pèrdua de la seva funció.
En la cirrosi hepàtica hi ha una alteració de l’estructura del fetge caracteritzada per una degeneració i una necrosi de les cèllules hepàtiques, una proliferació difusa del teixit fibrós o cicatricial i una regeneració de les cèllules hepàtiques que intenten de formar nous lobulets per recuperar la funció disminuïda del fetge La proliferació del teixit fibrós origina una retracció del fetge i una dificultat en la circulació sanguínia intrahepàtica i en la vida de les cèllules hepàtiques En algunes formes clíniques de cirrosi hepàtica coexisteixen simultàniament processos inflamatoris i una…
Joan Reixac
Pintura
Pintor.
De probable ascendència catalana, fou actiu a València entre el 1431 i el 1482 És el membre més important d’una família d’artistes el seu pare, Llorenç Reixac , escultor de Barcelona un fill, Jeroni Reixac , actiu a València, i potser un altre fill, Pere Reixac , pintor Format a la darreria del corrent gòtic internacional i relacionat amb els Peris i amb Jaume Mateu, seguí la línia flamenca de Jacomart i per això la major part de la seva obra es veu afectada pel problema de la collaboració de tots dos i de l’atribució correcta Malgrat que es vegin pintures ben diferenciades, en resten moltes…
Mare de Déu del Roser de Castissent, abans Sant Pere (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici molt simple de nau i absis amb el sostre cobert d’embigat ECSA - J A Adell L’església del mas Pere, dedicada originàriament a sant Pere, és situada en un turó, a llevant del conjunt d’edificis del mas Pere, possiblement un antic vilar Mapa 32-12289 Situació 31TCG131675 Per a anar-hi cal agafar una pista de 3 km en molt mal estat, només apta per a vehicles tot terreny, que arrenca de la pista que de Pont de Montanyana porta a Castissent, just abans del pont sobre el barranc JAA Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, manquen dades històriques sobre aquesta església A…
Sarcòfag de la Font de Sant Cristòfol (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Antic sarcòfag exempt de pedra utilitzat avui dia com a pica d’aquesta font ECSA - A Roig Uns 300 m abans d’arribar al poble de Peramea, a la dreta de la carretera que ve de Bretui surt un camí de terra que antigament menava cap al lloc de Pujol, tot dins de l’àmbit excepcional del pla de Corts A uns 120 m de la carretera hi ha en el marge esquerre del camí la Font de Sant Cristòfol Mapa 33-11252 Situació 31TCG389881 Necròpoli La Font de Sant Cristòfol es troba condicionada en un marge d’uns 2, 4 m d’alçada que avui retén les terres d’un prat de pastura En aquest espai, la tradició…
Santa Magdalena de Cambrils (Vallfogona de Ripollès)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església de Santa Magdalena de Cambrils des del costat de tramuntana F Tur Envoltada de grans faigs, i en un paisatge d’una gran bellesa, l’església de Santa Magdalena de Cambrils corona la serra de 1 547 m d’altitud, que porta el seu nom Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 És accessible des de Vidrà seguint el camí del mas Palou i pujant al coll de l’Espinal i d’allí a Santa Magdalena També s’hi pot anar, per la carena, des de la pista que porta al castell de Milany APF-JAA Història La capella de Santa Magdalena de Cambrils pertany de sempre a la…