Resultats de la cerca

Titulada en dansa clàssica per l’Escola d’Art Dramàtic i Dansa de València 1986-87 i en dansa contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona 1992-93 Fou membre de les companyies Didier Heron Montpeller, 1990-91 i Avelina Argüelles 1991-92, i collaborà amb Joe Allegado, Rick Merrill i Ramon Oller Des del 1992 té la seva pròpia companyia Ha signat nombroses coreografies, caracteritzades per una acurada teatralitat, el treball físic i gestual i la comicitat A la larga algo te hará 1993, La matanja de Tezas 1994, Premi de la Crítica Valenciana a la millor producció, Amets Beroak 1994,…

Estudià comerç i filologia catalana i treballà de llibretera i de documentalista Començà a escriure poesia en llengua castellana entre el 1964 i el 1967 Com a poeta ha publicat  Quadern de vacances una lectura d’El segon sexe  1983, premi Miquel Martí i Pol 1981, Ales intactes 1996, Les lentes illusions 2001, premi Màrius Torres 2000, Congesta 2007,  Ganiveta Antologia poètica 1964-2011 2012 i Baix continu 2014 La seva primera novella és  Potala 1986, a la qual seguiren No em dic Raquel 1989, La dona liquada 1990, premi Ciutat de Palma, Rimmel 1994,  Els dies infinits 2001 i Sense alè 2012,…

Fundada el 1981 per Declan Donnellan i Nick Ormerod, ha estat reconeguda internacionalment per les seves creatives escenificacions dels clàssics universals Shakespeare, Calderón, Corneille, Racine servits amb màgia i humor en unes actuacions dinàmiques i una vivaç i gràfica narració Es caracteritza per l’estil vigorós dels seus muntatges, fets amb gràcia còmica, elaborada destresa musical i subtilesa coral, on els actors són el nucli de la creació dramàtica Les seves produccions han guanyat els premis més prestigiosos, amb diversos Laurence Olivier Awards de Londres A Barcelona s’han valorat…

És la collecció més important dels Països Catalans d’art, d’arqueologia i d’epigrafia romanes Fou installat el 1960 en un edifici nou adossat a la construcció romana dita popularment Castell de Pilat L’any 1982 passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya A més del Museu Arqueològic, el MNAT gestiona el Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, la Villa romana dels Munts Altafulla i la Villa romana de Centcelles Constantí i integra també en el seu organigrama els monuments de l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions −situats a la Via Augusta−, així com el…

Llicenciat en dret, el 1963 produí i dirigí Los felices 60 i el 1966 realitzà Mañana será otro día , visió crítica del món del cinema i la publicitat Gran part de la seva filmografia tracta de la guerra civil i les seves seqüeles Entre d’altres, dirigí España otra vez 1968, Un invierno en Mallorca 1969, Las largas vacaciones del 36 1976, premi FIPRESCI del Festival de Berlín, el documental La vieja memoria 1977, premi Sant Jordi, El balcón abierto 1984, Dragón Rapide 1986, El llarg hivern 1991, premi nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1992 i el reportatge Els nens de…

Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València 1961-66 Clarament influït pel pop-art , el 1964, juntament amb Armengol i Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle 1970 El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc Trama i ordit , 1978 Deu imatges de les Germanies , 1978 Com a illustrador ha…

De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts monumentals Entre…

Guionista amb Roberto Rossellini Germania anno zero , 1948 i Giuseppe De Santis Riso Amaro , 1949, de primer realitzà documentals sobre temes socials, dins una línia de compromís polític, que continuà encara en el llargmetratge Achtung, banditi 1951 El 1954 dirigí Cronache di poveri amanti , basada en la novella homònima de Pratolini, una de les produccions més importants del neorealisme italià, i que li valgué el Premi Internacional del Festival de Canes Dirigí també La muraglia cinese 1958, documental, Il gobbo 1960, Il processo di Verona 1963, Banditi a Milano 1968, Roma bene 1971,…

Titulat en arquitectura l’any 1942, des del 1952 fou redactor en cap de la revista Architecture Dels seus projectes, sobris i funcionals, sobresurt la casa de l’escriptor Paul Boon i altres domicilis particulars La seva poesia, molt estructurada, ofereix una visió total de la societat i del món actual, i interpreta esdeveniments o fets històrics de gran ressonància política Debutà el 1951 amb el recull Hoog water ‘Marea alta’, i obtingué un gran ressò amb  Dood hout ‘Fusta morta’, 1955 Obres posteriors són  Open einde ‘Final obert’, 1967 i, sobretot, Zelfverbranding ‘Cremar-se’, 1971, sobre…

Des de ben petit mostrà un gran talent per a la música i a sis anys improvisava al piano Però no començà a rebre instrucció musical fins que ingressà a la Stellenbosch Boys’ High School, on estudià amb H Endler i, més tard, amb CE van der Merwe El 1938, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Royal Academy of Music, on rebé nombrosos premis per les seves interpretacions i també per les seves pròpies composicions El 1946 retornà a Sud-àfrica i del 1948 al 1960 impartí classes al College of Music de la Ciutat del Cap Fou professor a la Universitat de Stellenbosch des del 1961…