Resultats de la cerca

A més de música, estudià filosofia, teologia i ciències naturals Es doctorà en filosofia a la Universitat de Göttingen l’any 1870, i fou professor a les universitats de Würzburg 1873, Praga 1879, Halle 1884, Munic 1889 i Berlín 1893-1928 En aquest darrer centre creà, l’any 1893, l’Institut de Psicologia, que dirigí fins el 1928 Conjuntament amb els seus deixebles E von Hornbostel i O Abraham, fundà a Berlín l’Arxiu Fonogràfic 1900, institució que tingué una gran importància per al desenvolupament de la musicologia comparada Dins les perspectives de la musicologia sistemàtica s’…

Ordenat prevere 1520 i nomenat professor d’hebreu a Nuremberg, hi predicà la reforma luterana 1521 influí també en el pas a la Reforma del gran mestre de l’orde teutònic Albert de Hohenzollern 1522 i prengué part en el colloqui de religió de Marburg 1529 amb Luter, Zwingli i altres Aconsellà el rigor amb els anabaptistes, i des del 1549 fou rector i professor de teologia de Königsberg Defensà la impanació en l’eucaristia, però sobretot motivà una forta controvèrsia amb la seva concepció de la justificació, que, segons ell, consisteix en la unió real i intrínseca de Crist amb l’…

Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la…

Fill de Bartomeu Simon l’Alguer 1734 — 1819, doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer 1767, probable autor de poemes catalans Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia 1784 i en dret canònic i civil 1787 Substitut del fiscal reial 1793 Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista El 1794 tornà a Càller i dirigí el Collegi dels Nobles Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins algueresos…

El 1658 ingressà al monestir de Montserrat Estudià i ensenyà teologia al collegi benedictí de San Vicente de Salamanca, on es llicencià el 1675 El 1682 fou elegit abat de Montserrat, però el 1684 Carles II el nomenà abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella, d’on passà —el 1688— a Santa Maria de Gerri El 1698 fou nomenat bisbe de Barcelona per Innocenci XII El 1700 reconegué la sobirania de Felip V, el qual aviat el considerà persona non grata a causa del seu austriacisme i el 1705 el cridà a Madrid per allunyar-lo de la seva diòcesi El 1706 prestà obediència a l’…

Estudià amb els jesuïtes al seminari de San José de la Montaña San Salvador fins el 1937 Posteriorment anà a Roma, on fou ordenat sacerdot el 1942 Retornà al seu país el 1943, i aquest any s’incorporà a la parròquia de San Miguel, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador Bisbe de Santiago de María 1974, passà a la seu arxiepiscopal de San Salvador el 1977 Tot partint de posicions socials i eclesials conservadores, en adonar-se de la situació d’injustícia que patien àmplies capes de la població salvadorenca, esdevingué un defensor…

Ordenat de sacerdot el 1888, es llicencià en teologia a València i feu cura d’ànimes en diferents viles del Bages i Osona, on destacà com a predicador i publicà dues colleccions de sermons Homilies breus del evangelis dominicals  1915 i Plàtiques religioses en català Dedicà diverses monografies al seu poble natal, com Notícia històrica sobre una població catalana , premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1897, i H istòria documentada de la vila de Santpedor 1898, del Compendi popular de la història de Santpedor 1922 També ordenà els arxius municipal i parroquial de Santpedor,…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…

De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…

Ingressà a la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül l’any 1832 Continuà la seva formació a París, on estudià teologia Més tard, el 1837, fou destinat a Nova Orleans EUA, on, acabats els estudis al seminari de Barrens, fou ordenat sacerdot el 1839 exercí com a professor i rector del mateix seminari Posteriorment, fou destinat a Cape Girardeau per fundar-hi el Collegi de Sant Vicenç de Paül, els plans del qual ell mateix havia fet El 1845 s’establí a Filadèlfia per exercir el càrrec de rector del seminari diocesà El 1860 fou consagrat bisbe de Pittsburgh Pennsilvània, on…