Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
pantà d’Ulldecona
Embassament
Pantà, inaugurat el 1985, a la capçalera del riu de la Sénia, dins el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a la confluència del barranc de la Fou (que baixa del tossal de Cantaperdius) i dels de Teulatí (o de la Tenalla) i de la Pobla.
Fou construït per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la capacitat és de 12,5 milions de m 3 , i la resclosa fa 54 m alt i 180 de llargada
la Torre dels Domenges
Església de Santa Quitèria
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, envoltat del de Vilanova d’Alcolea (o d’En Domènec), al corredor prelitoral, a l’eix tradicional de comunicacions paral·lel a la costa, just a ponent de l’antic traçat del camí de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat).
El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja, prolongació de la serra d’en Galceran Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja, afluent de la rambla de les Coves El 10% de la superfície total és improductiva Al secà hom conrea 270 ha, dedicades sobretot a cereals, oliveres i, més modernament, ametllers L’horta ocupa una extensió de 7 ha El poble 248 h agl 2006, torratins 306 m alt, és situat sobre la riba esquerra del riu Sorgí al voltant d’una fortificació que dominava el pas del camí ral De l’església parroquial Santa…
Bel
Poble
Poble del municipi de Rossell (Baix Maestrat), a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cérvol d’una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel
(1 005 m alt.), al límit entre els Ports i el Maestrat.
D’origen islàmic, fou conquerit per Jaume I i estigué sota el domini del monestir de Benifassà
l’Anoia
Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
sioux
Etnologia
Grup de pobles amerindis, anomenats també impròpiament dakota, de les planes del N d’Amèrica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississipí, un altre, l’E de les muntanyes Apalatxes, a Virgínia i a les Carolines, i l’altre, el baix Mississipí.
Lloc de pas obligat cap a l’oest, llur situació provocà conflictes greus amb els colonitzadors, sobretot les batalles del 1862, 1868 i 1870, en què l’exèrcit americà comandat per GACuster fou desfet completament a Little Bighorn Reclosos des del 1890 a les reserves de Minnesota, Montana, Nebraska i Dakota, els anys noranta eren uns 40 000 individus
tossal d’Engrilló
Cim
Cim (1.073 m alt.) dels municipis d’Horta de Sant Joan i Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre) que separa en dos el Montsagre, contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit: el Montsagre de Paüls, al NE, i el Montsagre d’Horta, al SW.
sassor
Alimentació
Tecnologia
Cernedor de tamisos oscil·lants, a través dels quals circula un corrent d’aire de baix a dalt, emprat per a purificar i classificar la sèmola segons la mida de les partícules, amb la finalitat de preparar-la per tal d’ésser acabada de moldre i fer-ne farina.
priorat
Enologia
Vi d’alta graduació (de 14°19°, que pot arribar fins a 22° i 23 ° en llocs excepcionals), ric en taní, fi i relativament baix d’extracte sec, produït als bancals de llicorella dels set municipis del Priorat històric més el de Lloà i part dels de Falset i del Molar.
Des del 1954 ha estat protegida la denominació d’origen És elaborat amb raïms carinyena i garnatxa negra per als vins negres 96% i garnatxa blanca i macabeu per als blancs La filloxera 1887-1900 feu caure dràsticament la producció i provocà la substitució de les vinyes per altres conreus Els anys noranta hom en reprengué producció vitícola
Santa Maria d’Amer
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir de Santa Maria d’Amer, envoltat d’edificacions, moltes d’elles bastides aprofitant els murs de les antigues dependències del cenobi TAVISA Amer és una vila situada a 186 m d’altitud, al costat dret de la riera d’Amer o riu Brugent, a uns 23 km de Girona L’església de Santa Maria és la parroquial Mapa L38-13333 Situació 31TDG672513 JRR Història La primera referència escrita d’Amer data de l’any 844, en la qual hi havia una cella benedictina que depenia del monestir de Sant Medir, vora Girona, els orígens del qual són incerts Al segle X aquest monestir,…
Sant Ramon del Pla de Santa Maria, abans Santa Maria
Art romànic
Situació Façana de migdia a dalt de l’església de Sant Ramon, i capçalera a baix, amb el gran absis i el petit braç nord del transsepte, tal com es mostra avui dia després de la recent restauració ECSA - M Catalán L’església de Sant Ramon es troba al raval del mateix nom, al nord de la vila, fora del que fou el recinte primitiu Mapa 34-16418 Situació 31TCF569812 El poble del Pla de Santa Maria és al costat de l’autopista A-2, poc abans del coll de Cabra en direcció a Lleida Des de Valls s’hi arriba per la carretera comarcal T-200 CPO Història Aquesta església fou l’antiga parroquia del Pla de…