Resultats de la cerca

Reuniren una important collecció de pintures de primitius germànics que, adquirida l’any 1827 pel rei Lluís I de Baviera, passà a formar part de la Münchener Alte Pinakothek Foren també els promotors de l’acabament de les obres de la catedral de Colònia, interrompudes des del 1559 Aquesta revaloració de l’art medieval fou una de les bases principals de la ideologia estètica del Romanticisme i originà el conreu de l’estil neogòtic

Governador de les províncies de Mèdia i Armènia, fou assassinat per ordre de Cambises ~523 aC Més que no pas ell, fou famós el pseudo-Smerdis , el mede Gaumata, que, tot fent-se passar per Bardiya, s’apoderà de l’Imperi, provocà el suïcidi de Cambises i, finalment, fou vençut i mort per Darios I de Pèrsia

Es dedicà a ampliar els seus dominis Locarno, Asti, Tortona, Alessandria, Alba, etc, en lluita contra els Savoia i els angevins, i el 1346 rebé Parma

El 1718 esdevingué primer geògraf del rei Lluís XV

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor, música de cambra,…

Amb aquesta denominació —posada en circulació per J Dryden— foren coneguts els poetes J Donne, Iord Herbert of Cherbury i el seu germà G Herbert, R Crashaw, H Vaughan, E Benlowes, A Cowley i d’altres No esmentats en determinats moments, els crítics dels primers decennis del segle XX n'han revalorat l’obra en particular la de J Donne Marià Manent en feu diverses traduccions al català 1955

Germà de Martín Alonso Pinzón, durant el primer viatge colombí manà la caravella La Niña En 1499-1500 tornà a Amèrica i explorà el nord del Brasil, les desembocadures de l’Amazones i l’Orinoco i part de les costes centreamericanes El 1508 tornà a les Índies amb Amerigo Vespucci, Juan de la Cosa i Juan Díaz de Solís per cercar un pas al Pacífic, que no trobaren

Doctor en filosofia i dret, fou cronista d’Alacant, ciutat sobre la qual publicà Privilegios y franquezas de Alfonso X el Sabio, a Alicante 1959, La iglesia de san Nicolás de Alicante 1960, Alicante monumental 1963, Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante 1971 i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración 1868-1874 1972 i altres obres Era germà de l'escriptor Francesc Martínez i Morellà

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral

Fou conegut amb el nom de Ramón Sijé Fundà i dirigí la revista literària “El Gallo Crisis” i collaborà a “Cruz y Raya”, de Madrid Publicà La descendencia de la flauta y el reinado de los fantasmas Quan morí, el seu amic Miguel Hernández li dedicà la famosa Elegía El seu germà Justino Marín Gutiérrez Oriola 1915 — 1946 publicà Del sencillo amor 1944, i el 1972 n'aparegué el recull Cuentos