Resultats de la cerca

Fou alumne de Karl Wolleitner piano i d’Alois Forer orgue a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià clavicèmbal amb Fritz Neumeyer a Friburg A partir del 1958 començà a impartir lliçons d’orgue i composició a l’Acadèmia de Música de Viena, de la qual fou professor 1972-98 Els premis obtinguts en diversos concursos a Ginebra 1955, Innsbruck 1958 i Viena 1963 i 1965 donaren ressonància internacional a les seves interpretacions L’any 1974 fou nomenat organista de la Hofmusikkapelle de Viena Fou un dels membres destacats del Concentus Musicus de Viena 1963-2010, que dirigia Nikolaus Harnoncourt,…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1953 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lieja, amb la qual debutà en el paper titular de Lakmé , de L Delibes El 1956 cantà al Théâtre de la Monnaie de Brusselles i el mateix any es presentà a l’Òpera Còmica de París, on el 1962 participà en l’estrena de Princesse Pauline , de H Tomasi Posteriorment actuà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i a l’Òpera de París Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , destacà en diverses òperes de Ch Gounod, J Massenet, M Ravel i G Verdi en…

El seu pare, Robert Peinemann, amb qui feu les primeres lliçons de música, era violinista i membre d’una orquestra de Magúncia Continuà els seus estudis de violí amb Heinz Stanske a Heidelberg 1951-53 Es traslladà a Londres per ingressar a la Guildhall School of Music and Drama i, parallelament, es perfeccionà amb Max Rostal 1953-56 Fou la guanyadora del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya, celebrat a Munic, amb només dinou anys Aquest fet li obrí les sales més importants d’Alemanya, en concerts dirigits per Herbert von Karajan, Joseph…

Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d’alguns dels…

Membre d’una família de músics, el seu avi fou violinista i amic del també violinista Jascha Heifetz La mare era pianista i cantant i l’introduí en el món de la música Debutà a nou anys d’edat a la seva ciutat natal i poc després fou admès al Conservatori de Moscou Entre d’altres guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1967 i el Concurs Internacional de Piano Ferruccio Busoni de Bolzano 1968 El 1972 es doctorà al Conservatori de Moscou i l’any 1976 s’installà amb la seva família als Estats Units El 1977 substituí la pianista argentina Martha Argerich al Festival de Salzburg L’any 1979…

Estudià composició amb B Arapov i piano amb Savšinskij, i després es perfeccionà al Conservatori de Leningrad fins el 1955 El 1959 començà a ensenyar contrapunt en aquest mateix centre, d’on esdevingué professor de composició el 1974 També impartí seminaris de música contemporània La seva obra, colorista per tradició russa i de factura moderna per l’ús dels microintervals i les combinacions instrumentals no usuals, se centra sobretot en la música de cambra i vocal Entre les seves òperes destaquen El mestre i Margarida 1963 estr 1990 i Maria Stuarda 1981, que rebé el Premi Glinka Força…

Inicià els seus estudis a catorze anys, combinant la música amb la seva feina en una mina Poc després ingressà al Conservatori de París, on obtingué el primer premi extraordinari de corneta, i després el de trompeta Acabada la seva formació, fou solista dels Concerts Lamoureux 1953-60, de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF 1953-62 i de l’Orquestra de l’Opéra Comique de París 1962-67  Guanyà diversos premis i a partir del 1963 inicià una brillant carrera com a solista arreu d’Europa i d’Amèrica A banda de les seves interpretacions d’obres barroques i clàssiques, amb què s’ha…

Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica A Brusselles conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica Collaborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977 en posar-se…

Realitzà els estudis musicals amb E Bagdasarian i, després, al Conservatori de Yerevan amb L Sarjan 1960-65 En aquest centre ensenyà posteriorment anàlisi de la música contemporània i composició, i el 1991 se’n feu càrrec de la direcció Ha buscat nous desenvolupaments per a les monodies religioses antigues i la música tradicional armènia, a la qual ha dedicat intensos estudis Això el conduí al principi cap a fórmules d’estil neoclassicista — Partita 1965—, però ben aviat adoptà tècniques serialistes i dodecatòniques Algunes de les seves obres mostren un buscat equilibri entre petits grups de…

Estudià a Munic amb el tenor R Laubenthal, de qui adoptà el nom Debutà el 1967 com a Don Ottavio, de Don Giovanni , al Festival Mozart de Würzburg Entre el 1967 i el 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart, i a partir del 1973, de la Deutsche Oper de Berlín Posteriorment cantà en diverses òperes de WA Mozart al Festival Internacional d’Art Líric dde Provença, al Festival de Salzburg i al Festival de Glyndebourne, entre d’altres També ha interpretat papers wagnerians al Festival de Bayreuth, on es presentà per primera vegada el 1970, i el 1978 actuà en òperes d’A Berg i de HW…