Resultats de la cerca
Es mostren 7050 resultats
ducat de Neopàtria
Història
Territori format per Siderocàstron i la part meridional de la Tessàlia, conquerit per Alfons Frederic d'Aragó (1319), amb tropes catalanes, i constituït en ducat el mateix any, unit al ducat d'Atenes
.
Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona Depenien del regne català de Sicília Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria 1362-70 anà restant reduït a la mera capital El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol 1377, però Neopàtria caigué en mans dels florentins 1390 i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al s XVII
Navagero
Família noble veneciana, ja documentada al s XIII i extingida vers el s XVIII.
Entre els representants més coneguts es destaquen Andrea Navagero i Bernardo Navagero Venècia 1507 — Verona 1565, diplomàtic, humanista i teòleg Orador a Màntua al costat del cardenal Gonzaga, fou ambaixador a França 1543 i ocupà altres càrrecs de cancelleria a Constantinoble 1549 i a Roma 1555 Creat cardenal per Pius IV, intervingué com a legat pontifici al concili de Trento i tingué un paper important en la Contrareforma Deixà escrita una relació sobre el regne de Solimà 1553 i també una altra sobre la seva ambaixada a Constantinoble
El Luchador
Setmanari
Setmanari anarquista fundat per Federico Urales a Barcelona (gener del 1931 — agost del 1933).
Fou l’òrgan de combat del grup de La Revista Blanca , que tenia un caràcter majorment teòric i ideològic Els principals redactors foren, a més d’Urales, Frederica Montseny, Germinal Esgleas, Soledad Gustavo, Felipe Alaiz, etc Féu, amb èxit, una violenta campanya contra els trentistes en especial contra Ángel Pestaña i Emili Mira, per llur actuació davant l’aixecament de l’alt Llobregat, pel gener del 1932, i deixà de publicar-se quan es produí l’escissió dels Sindicats d’Oposició i es consolidà el domini anarquista en els òrgans directius de la CNT
Charles Richet

Charles Richet
© Fototeca.cat
Biologia
Fisiòleg francès, fill d’Alfred Richet.
Juntament amb el seu collega de la Universitat de París, PPortier, i amb independència de NMArthus que arribà a conclusions semblants al mateix temps, creà el concepte i el nom d’anafilaxi per a explicar tots aquells fenòmens de sensibilització provocats per la introducció d’un antigen que, en lloc de suscitar immunitat, deixa l’organisme en condicions de sofrir trastorns greus si es repeteix el contacte Féu també valuosos estudis sobre la fisiologia del sistema nerviós i s’interessà per la metapsicologia Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1913
Joan Baptista Renard de Saint-Maló
Història
Política
Polític.
Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie Fou subprefecte de Ceret fins el 1830 Investigà els registres notarials i recollí una gran quantitat de documents d’interès històric Publicà nombrosos texts en el Publicateur sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana Deixà un gran nombre de manuscrits Collaborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló Perpinyà 1784 — 1834, que s’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana
Berenguer de Relat
Història
Ciutadà de Barcelona, fou tresorer de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III, almenys des del 1357 i conseller i mestre racional de la casa del rei.
Senyor de Castelldefels 1340 — que deixà en testament 1390 a la seva filla Elisabet, muller de Gispert de Guimerà — i d’Olorda que havia comprat, el 1377, als Desllor El 1372 fou un dels funcionaris que influïren el rei perquè rehabilités els Cabrera Amic de Bernat Metge, aquest dedicà a la seva filla la seva traducció Valter e Griselda 1388 de l’obra de Petrarca El 1368 el rei elevà la seva senyoria de Castellciuró en castell termenat i li adjuntà Molins de Rei Estigué casat amb Constança
Ramon de Sitges
Dret
Notari reial sota Alfons I i Pere I.
Era clergue, però es casà Se'l troba actuant a la cancelleria com a escrivà reial del 1179 al 1188 D’aquest període es conserva d’ell la còpia del tractat de Cazola del 1179, que és el document en paper més antic conegut a Catalunya Després es dedicà a copiar, per ordre del degà de Barcelona, Ramon de Caldes, el Liber feudorum maior o cartulari reial dels comtes reis de Catalunya, transcripció que enllestí el 1192 Sembla que morí abans del 1214, en què les seves tres filles reberen una deixa testamentària
Mateu Ferrer i Oller

Mateu Ferrer i Oller, en un gravat de Ferran Xumetra
© Fototeca.cat
Música
Organista, director d’orquestra i compositor.
Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla
Onia Farga i Pellicer

Onia Farga
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositora.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l’acadèmia de música del seu nom Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de FPujulà i Vallès Fundà l’associació Musica Pro Amore Artis i la dirigí
Nil Maria Fabra i Deàs
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Collaborà en diversos diaris de Barcelona, on estrenà algunes peces de teatre, com Amor y astucia 1860 Anà a Madrid, on fundà 1865 un Centro de Correspondencias, agència de notícies telegràfiques anomenada més tard Agencia Fabra Fou corresponsal del Diario de Barcelona a Madrid i a l’escenari de les guerres Austroprussiana 1866 i Francoprussiana 1870-71 Deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios 1885, i novelles Balls-Park 1870, Presente y futuro 1897 El seu fill, Nil Fabra i Herrero Madrid 1882 - 1923, també fou periodista i escriptor