Resultats de la cerca

Estudià dret, i treballà en l’administració estatal Diputat 1922, ministre de finances 1926 i governador de Rio Grande do Sul 1928, participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo Tot i això, arrenglerà el Brasil…

Filla d’una soprano i d’un director d’orquestra, de ben petita es traslladà a l’Uruguai amb la seva família, on inicià la seva formació musical amb Carlota Bernard al Conservatori de Montevideo El 1958 debutà, en el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , al Teatro Solís de la capital uruguaiana, on fou una de les figures més aplaudides a partir d’aleshores Casada amb el baríton A Blancas, tornà a Europa el 1963 i el 1966 actuà en diversos teatres alemanys, en els quals tingué una gran acollida L’èxit l’acompanyà arreu del continent europeu guanyà el Concorso…

Fill pòstum de Guillem II de Nassau-Orange i de Maria, filla de Carles I d’Anglaterra, fou proclamat stadhouder pel partit orangista amb ocasió de la revolta popular contra el líder republicà Jan de Witt, acusat de facilitar la invasió de les Províncies Unides als exèrcits de Lluís XIV de França 1672 Aïllant-la diplomàticament Gran Aliança de la Haia, 1674, forçà França a replegar-se i a oferir la pau en condicions favorables Nimega, 1678 Casat amb Maria després reina Maria II , primogènita del duc de York després Jaume II d’Anglaterra, intervingué en els afers anglesos cridat per l’oposició…

En la seva joventut formà part del Partit Popular Francès, amb el qual rompé el 1938 per dedicar-se a la jurisprudència Graduat el 1941, fou professor de dret a les universitats de Poitiers 1942-43, Bordeus 1943-55, on el 1946 creà l’Institut d'Études Politiques IEP, i París 1955-85, on fou director del departament de ciències polítiques 1969-75 L’obra  Les partis politiques 1951 esdevingué un clàssic de la sociologia política francesa Formulà una "llei" que vinculava els sistemes electorals majoritaris a una volta amb el bipartidisme, i els sistemes proporcionals o majoritaris a…

Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, i poden ser les HDSL High Data-Rate Digital Subscriber Line , ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line , VDSL Very High Data-Rate Digital Subscriber Line , i més recentment SDSL Single-Line Digital Subscriber Line Algunes ofereixen serveis simètrics , en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes i altres d' asimètriques , amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat Totes elles són tècniques de mòdems…

A partir de la demanda del jugador belga Jean-Marc Bosman al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, s’aplicà una resolució del 15 de desembre de 1995 que, convertida en llei, entrà en vigor la temporada 1996-97 Tanmateix amb la promulgació de la llei no acabà la polèmica, sobretot amb el bàsquet, ja que molts jugadors de països que tenien acords de collaboració amb la Unió Europea en matèria laboral exigiren per via judicial la seva condició de comunitaris Els casos es multiplicaren El jugador de bàsquet turc Mill obtingué una sentència favorable i posteriorment el seguiren els jugadors de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la infanteria En les…

Repartí la carrera esportiva entre el CN Barcelona 1976-86 i l’AA Moratalaz 1987-97, sempre amb Hans Ruf com a entrenador Ja destacà en les categories juvenil i júnior, amb la consecució de rècords i títols estatals En categoria absoluta fou campió de Catalunya de 100 m 1983 i de perxa 1985 Entre l’aire lliure i la pista coberta establí una desena de rècords catalans i estatals, i elevà la plusmarca des dels 5,41 m 1983 fins als 5,61 m 1986 Assolí dotze títols espanyols en salt de perxa, set a l’aire lliure 1981-86, 1988 i cinc més en pista coberta 1983-86, 1988 Participà en els Jocs Olímpics…

En una primera etapa pertanyé al Club Natació Montjuïc des del 1983 i posteriorment passà al Club Natació Catalunya des del 1989 Especialista en estil lliure, fou campió de Catalunya de 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, i en tres relleus En l’àmbit espanyol, guanyà onze títols entre el 1986 i el 1994, dels quals, nou foren a l’hivern sis en 200 m lliure, dos en 400 m i un en 1500 m i dos a l’estiu 200 m i 400 m Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en el Mundial 1986 i en l’Europeu 1985, 1987, 1989, 1991 i en els Jocs Mediterranis, on pujà al podi Guanyà vuit vegades la…

El 1958 fitxà per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà al Club Patí Vilanova 1963-67, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1964, 1966 i una Copa d’Espanya 1964, i al CH Mataró 1967-70, amb el qual el 1968 conquerí una Lliga i una Copa d’Espanya El 1970 tornà al Barça, equip amb què conquerí les dues primeres Copes d’Europa del club blaugrana 1973, 1974, a més d’una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Anà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1976-79, de primera divisió, amb el qual el 1977 pujà a la màxima categoria A continuació, jugà amb el Club Hoquei…