Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
flanquejat angulat

flanquejat angulat
Heràldica
Dit de l’escut flanquejat amb les línies de divisió formant cadascuna un angle obtús, els vèrtexs de cadascun dels quals disten entre ells un terç de l’amplària total de l’escut.
braquiblast
Anatomia vegetal
Branqueta de creixença limitada, especialment d’entrenusos molt curts i fulles, per tant, acostades, sovint formant una roseta, tal com les que porten els floquets de fulles aciculars dels cedres o dels pins.
cetona
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional C=O (carbonil) unit a dos radicals hidrocarbonats o, en les cetones cícliques, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per exemple, els tres noms de la…
caramella
Música
Part d’alguns instruments aeròfons que consta d’una o dues làmines de canya, unides o lligades per un extrem a un petit tub o canaló formant una curta cavitat cilíndrica o canó.
,
Vilaür
Vilaür
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilaür, d’una extensió de 5,49 km 2 , és a la dreta del Fluvià Hi ha un sector pla vora el riu i la resta és aturonada per les serres que marquen la fi de la plana fluvial de l’Alt Empordà 140 m d’altitud màxima a llevant A ponent el municipi confronta amb el de Bàscara i al SW amb el de Saus, municipi que envolta el de Vilaür per tota la part meridional fins més amunt de les Preses d’Escalars, a llevant Al NE limita amb Sant Mori i al N amb Garrigàs El poble de Vilaür, a uns 300 m del Fluvià, és en una cruïlla de carreteres locals Hi conflueixen…
Santa Maria de Canòlic (Sant Julià de Lòria)
Situació Imatge de la Mare de Déu, talla de fusta policromada, del darrer terç del segle XII Actualment es conserva a la rectoria de Sant Julià de Lòria JM Ubach El santuari de Canòlic és situat en un coster, a 1 528 m d’altitud, als vessants de llevant de la Serra Plana, damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixessarri a Civís pel coll de Canòlic És una construcció moderna, en la qual hi ha un altar major d’estil renaixement Situació x 1°26′50” — y 42°28′18” Per a arribar-hi, anant de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella per la carretera general, a l’altura d’Aixovall, a mà…
Un vellut de l’antiga col·lecció Pascó
Art gòtic
Aquest teixit forma part del fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona núm inv 28 232 És un vellut tallat d’un sol cos, llavorat i anellat amb or sobre fons de tafetà Fa 126 cm per 60,5 cm Va ser adquirit per la Junta de Museus el 1914, juntament amb la collecció de Josep Pascó Es tracta probablement d’una producció italiana o valenciana de la segona meitat del segle XV La decoració és en diagonal i fa una línia corba inclinada a l’esquerra o a la dreta alternativament, alternança que ocupa tota l’amplada del teixit Una magrana de mida gran, collocada al costat esquerre de la peça,…
Les antocerotes
Briòfits de la classe de les antocerotes 1 Phaeoceros laevis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall de l’involucre x 7 c detall d’una càpsula oberta x 10 d secció transversal de la làmina del gametòfit x 70 e detall d’uns elàters x 70 2 Anthoceros bulbiculosus a detall dels tubercles x 15 Miquel Alcaraz La classe de les antocerotes comprèn unes 100 espècies d’uns curiosos organismes que presenten un aparell vegetatiu laminar, d’hepàtica taLlosa, que conserva, però, una sèrie de caràcters molt primitius, d’alga un sol cloroplast, en forma de làmina, a cada cèllula Per…
llengües semítiques
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XVIII, el conjunt de llengües parlades pels pobles semites.
Formen, juntament amb el berber, el cuixític i el txadià, la família de llengües afroasiàtiques o camitosemítiques Hom hi distingeix tres subgrups el septentrional central, el meridional central i el meridional perifèric, aquest darrer amb dues branques, l’aràbiga meridional i l’etiòpica Al grup septentrional central, corresponen, a l’estadi antic, el cananeu, l’ugarític i l’amorreu a l’estadi mitjà, el fenici, l’hebreu, el moabita i l’antic arameu, aquest darrer amb dos subgrups, l’occidental llengua dels documents de Zenǧirli, llengua dels papirs d’Elefantina, arameu bíblic, palmirè,…
piló
Construcció i obres públiques
Element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, de fusta, de formigó, de ferro, etc, introduït o preformat en el sòl, que transmet una càrrega a les terres inferiors o circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència de les terres subjacents.
Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres En general els pilons es disposen formant grups Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà…