Resultats de la cerca
Es mostren 2528 resultats
El que cal saber del xarampió
Patologia humana
El xarampió constitueix una malaltia infecciosa d’origen víric, molt contagiosa i en general benigna, que al nostre medi afecta sobretot infants d’entre 5 i 9 anys no vaccinats prèviament, i que es manifesta amb conjuntivitis, inflamació de les mucoses respiratòries, erupcions en la mucosa oral i la pell, febre i malestar en general Per a atenuar la sequedat bucal, sobretot quan la febre és elevada, es recomana de donar aigua bastant sovint als malalts Les persones que han patit del xarampió queden immunitzades o protegides contra aquesta malaltia la resta de la vida, de manera que mai més no…
El que cal saber de la fimosi
Patologia humana
La fimosi constitueix una estretor de l’obertura del prepuci —la pell que cobreix l’extrem del penis—, la qual cosa n’impedeix totalment o parcialment la retracció per a deixar el gland al descobert L’estretor de l’obertura prepucial és present en general des del naixement, per bé que no constitueix un veritable trastorn Solament en una mínima part dels infants nounats el prepuci es pot retreure sobre el gland En la majoria dels casos, es resol progressivament amb l’edat i no origina complicacions Per tal d’afavorir la dilatació de l’orifici del prepuci i la separació del gland, és útil que s…
Josep Ros i Artigas
Literatura catalana
Escriptor.
Durant els anys trenta, dugué a terme una gran activitat literària Com a dramaturg publicà La Simona del castell 1935 i a la “Biblioteca Teatral de les Escoles Catòliques”, El pessebre de la cegueta 1933, La filla del joglar 1934 i L’Eloi, ferrer de Figueres 1935 El 1937 aparegué Hong-Cong, 19 groc-oliva , un recull de narracions de mirada compassiva i irònica envers l’ésser humà L’any següent publicà el recull de poemes L’oreig i la branca 1938 Amb un llenguatge molt treballat i musical, típic de la poesia de l’època i especialment proper a Marià Manent —que prologà aquest llibre—, la poesia…
,
Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles
Filosofia
Sisè senyor de la baronia d’Híxar, dit l’Orador
.
El seu pare li féu donació, en vida, de totes les senyories 1397 Partidari del comte d’Urgell 1410, assistí després al parlament d’Alcanyís 1411 i es mostrà enemic seu i el combaté a Balaguer 1413 El rei li donà algunes possessions del comte Fou coper major de Ferran I, ambaixador de l’emperador Segimon, i assistí al concili de Constança 1414 Fet majordom major d’Alfons el Magnànim, fou nomenat virrei de Nàpols i pacificà Calàbria 1421 En els vaixells de Bernat de Vilamarí anà a Port Pisà per tal d’ajudar els ambaixadors que havien de fer l’acord amb Milà 1426 Fou diputat per Aragó a la cort…
Ferran I de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1412-16), el primer de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest,…
Castell de Mont-roig (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El castell de Mont-roig es trobava situat en un lloc indeterminat de la serra de Mont-roig Aviat formà part del patrimoni de la família Meià, ja que l’església de Mont-roig s’esmenta en la dotació del monestir de Santa Maria de Meià feta amb anterioritat a l’any 1040 Tot i així, la primera referència del terme correspon a la donació que l’any 1095 féu Ermengol, ardiaca de Barcelona i fill de Guitard Guillem de Meià, al monestir de Santa Maria de Meià de diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Mont-roig Pocs anys més tard, el 1100, el mateix personatge, en el seu testament, deixà…
Controls periòdics al nen
A partir de la primera visita es programen els successius controls mèdics que convé fer al nen La regularitat dels controls pot variar en cada cas, especialment si es detecta algun signe que faci aconsellable de revisar l’infant amb determinada freqüència, per comprovar si té alguna alteració Tenint en compte l’existència de criteris variables, segons el pediatre o el centre sanitari, i sempre dintre d’uns límits raonables, l’habitual és que, si el nen no presenta cap problema que calgui vigilar, es practiqui una visita de control mensual, fins a arribar als set mesos d’edat,…
Autisme infantil
Patologia humana
L’ autisme infantil és un trastorn mental greu de la primera infància que es caracteritza per una manca de contacte afectiu amb el medi ambient, intolerància al canvi de situacions ambientals i mancança en el desenvolupament de les capacitats intellectuals, especialment pel que fa a la parla Segons dades estadístiques, de 3 infants a 5 de cada 10000 pateixen d’aquest trastorn Bé que la causa de l’autisme infantil és desconeguda, diverses hipòtesis considerades actualment assenyalen una gènesi multifactorial en què interactuarien aspectes ambientals, com ara manca de contacte amb els pares o…
Jaume III de Mallorca
Suposada representació de Jaume III de Mallorca al Llibre de privilegis de Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca (1315-49).
Fill únic de l’infant Ferran , príncep titular de Morea, i de la seva primera muller, Isabel de Sabran Morta aquesta de sobrepart, el seu pare el confià al cronista Ramon Muntaner , que el portà a Perpinyà i el lliurà a la seva àvia, Esclarmunda de Foix , sota la protecció del rei Sanç I de Mallorca , oncle seu Mort aquest 1324, Jaume II de Catalunya-Aragó tractà d’impugnar el testament i d’apoderar-se del regne de Mallorca La intervenció del papa Joan XXII, que proposà serioses consultes jurídiques, evità una guerra El rei de Catalunya-Aragó acceptà la decisió que afavoria el…
Joanot Martorell
Història
Literatura catalana
Cavaller i escriptor.
D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només es podien…
,