A partir de la primera visita es programen els successius controls mèdics que convé fer al nen. La regularitat dels controls pot variar en cada cas, especialment si es detecta algun signe que faci aconsellable de revisar l’infant amb determinada freqüència, per comprovar si té alguna alteració.
Tenint en compte l’existència de criteris variables, segons el pediatre o el centre sanitari, i sempre dintre d’uns límits raonables, l’habitual és que, si el nen no presenta cap problema que calgui vigilar, es practiqui una visita de control mensual, fins a arribar als set mesos d’edat, perquè en aquesta etapa de la vida es produeixen molts canvis, i qualsevol anomalia pot tenir importants conseqüències.
A partir d’aquest moment, si no s’hi ha detectat cap anomalia, els controls solen ésser més espaiats. Els següents controls, se sol fer-los als nou, dotze, quinze i divuit mesos. Posteriorment, convé fer visites de control cada sis mesos, fins als tres anys d’edat; després es considera que n’hi ha prou amb un control anual, a menys que el nen pateixi d’alguna malaltia.
En cada un dels successius controls s’efectuen generalment les mateixes comprovacions i exàmens realitzats en la primera visita. A més, el pediatre indica als pares l’alimentació i les cures que el nen ha de rebre en cada edat.
En els controls també es prescriuen els suplements o els medicaments que pugui necessitar l’infant per a completar-ne la nutrició o corregir-ne alguna deficiència. Tanmateix, la majoria dels nens no precisa cap suplement, ja que una alimentació variada i equilibrada proporciona totes les substàncies nutritives necessàries, fins i tot vitamines. En alguns països, és comú administrar al nen suplements de vitamina D, per a prevenir el raquitisme. Al nostre país, aquesta pràctica no és necessària, ja que les hores d’insolació són abundants, i els raigs solars transformen en vitamina D una substància precursora continguda en la pell; per tant, la millor mesura per a evitar una deficiència de vitamina D consisteix a exposar el nen al sol uns minuts cada dia.
Durant les visites de control també es programen els vaccins que el nen ha de rebre en cada edat, per a evitar de contreure certes malalties infeccioses. És important no deixar de costat el calendari d’administració de vaccins, ja que són molt eficaços per a evitar greus complicacions, són pràcticament innocus i les autoritats sanitàries les subministren gratuïtament.
Durant els anys en què el nen va a l’escola, al mateix centre s’efectuen diversos controls de salut. En el nostre medi, es fan revisions als infants que cursen 1r, 5è i 8è d’EGB, en què se’ls mesura el pes i la talla, i se’ls fa un examen físic general. La finalitat és fonamentalment de detectar-ne determinats defectes físics o malalties freqüents i relativament fàcils d’identificar, com ara un retard en la creixença, un defecte visual important o una desviació de la columna vertebral. A més, mitjançant aquestes revisions s’obtenen dades estadístiques que poden ésser importants per a conèixer l’estat de salut i els paràmetres de normalitat de la comunitat. En algunes poblacions, simultàniament amb les revisions, s’hi administren els vaccins corresponents a l’edat, per la qual cosa prèviament se sol·licita als pares que facilitin a l’escola les dades sobre la vaccinació del nen. Periòdicament, se solen fer també altres campanyes de salut, com ara la pràctica de la prova de la tuberculina, amb la finalitat de detectar els nens que pateixen —o que tenen un especial risc de patir— una determinada malaltia, en aquest cas la tuberculosi. En tot cas, els exàmens col·lectius complementen, però no substitueixen, els controls efectuats pel pediatre de capçalera, en els quals se’n pot fer un examen individual més detallat i hi participen directament i activament els pares.