Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
lemuroïdeus
Zoologia
Grup de primats de l’ordre dels lemuriformes que, amb categoria d’infraordre, inclou les famílies dels lemúrids, els índrids i els daubentònids.
D’una mida mitjana o petita, atenyen fins a 90 cm de llargada, i tenen el musell llarg, amb el llavi superior partit, els ulls disposats lateralment, les ungles planes, excepte la del segon dit del peu, i la cua no prènsil La dentadura té la mateixa fórmula que els altres primats, però les incisives superiors són molt petites De costums nocturns i arborícoles, són insectívors, omnívors o frugívors Tenen l’olfacte molt ben desenvolupat, i la intelligència és reduïda Habiten als boscs de Madagascar
haiku
Literatura
Forma estròfica japonesa formada per tres versos, de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament.
Reducció de la tanka, forma bàsica del vers japonès, tant el nom com l’estructura provenen de la combinació del haikai , modalitat de vers burlesc també de 17 síllabes, i el hokku , fragment inicial d’un poema més llarg renga Aparegut al s XVII, en fou el primer representant important Bashō Mitjançant el haiku , el poeta evoca o suggereix sensacions i emocions de la forma més breu i concentrada possible Al s XX ha estat utilitzat per poetes occidentals i, en català, per Carles Riba
Yṣḥaq Leib Pereṣ
Literatura
Escriptor jueu en hebreu i en ídix, del qual fou un dels conreadors moderns més notables.
Les seves posicions nacionalistes i socialistes es radicalitzaren a partir dels pogroms del 1881 Per bé que la seva producció abraça tota mena de gèneres, destaquen sobretot les narracions, on descriu la vida dels guetos en un estil simbolista que palesa la influència del hassidisme Destaca també l’obra teatral La cadena d’or 1907, on exalta la continuïtat de la cultura jueva al llarg dels temps Preocupat per la formació del poble jueu, escriví la Biblioteca Jiddisch , recopilació d’articles sobre temes científics i humanístics
Àlvar de Madrigal i de Cervelló
Història
Militar
Lloctinent i capità general de Sardenya (1556-69).
Fill de Pere de Madrigal i d’Íxer Convocà el parlament general 1558-61 que creà la reial audiència de Sardenya 1560 i el càrrec de regent de la tresoreria general d’aquell regne durant el seu llarg mandat fortificà l’illa i féu reconstruir les muralles de Càller, perseguí i castigà el contraban de cereals, i hom establí la primera tipografia permanent a Sardenya Es casà amb Anna d’Oms i, més tard, amb Anna de Cardona i de Requesens, baronessa de Sant Boi
Šělomó ibn Verga
Historiografia
Judaisme
Historiador, metge i rabí jueu.
Emigrat a Lisboa amb motiu del decret d’expulsió del 1492, hi visqué com a convers fins que aconseguí d’establir-se a Turquia Escriví aprofitant i continuant l’obra del seu pare, Yěhudà ibn Verga el Šébet Yěhudà ‘La vara de Judà’, 1525-35, recull desordenat de les diverses persecucions sofertes pel poble jueu al llarg de la història Tradicionalment hom ha acceptat erròniament que l’obra d’ibn Verga era la font hebrea fonamental per al coneixement del desenvolupament de la disputa de Tortosa
Miklós Zrínyi
Història
Militar
Literatura
Política
Aristòcrata hongarès, poeta, militar i polític, ban de Croàcia (1647).
El 1636 realitzà un llarg viatge d’estudis a Italia Lluità durant tota la seva vida contra la dominació turca, sobre la qual redactà pamflets polítics de valor literari, com A török áfium ellen való orvosság ‘Remei contra el verí turc’, 1662 i escriví la seva obra principal, l’epopeia Szigeti veszedelem ‘El setge de Sziget’, 1646, imprès el 1651/> Inspirat en models italians i aprofitant els mitjans poderosos oferts per l’estil barroc, Zrínyi confegí un cant a la resistència contra els turcs
mesonefre
Biologia
Zoologia
Ronyó primitiu.
És l’òrgan excretor dels amfibis, de la majoria de peixos i de l’embrió dels vertebrats superiors És anomenat també cos de Wolff En l’embrió de l’home és compost d’un tub llarg a la part inferior de la cavitat somàtica, el desenvolupament del qual forma el cap de l’epidídim, el conducte deferent i el conducte ejaculador en l’home, i l’epoòfor en la dona A la part més dorsal del conducte es forma el ronyó definitiu o metanefre
vivèrrids

Mangosta ratllada (Mungos mungo)
© Xevi Varela
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels carnívors i del subordre dels fissípedes, de mida petita, semidigitígrads i amb cinc dits a cada extremitat.
És molt característica la presència de glàndules odoríferes al voltant de l’anus Conserven una sèrie de característiques primitives, com ara el crani, llarg, el cervell, petit, i les potes, curtes De repartició reduïda a les zones tropicals i temperades de tot el món, llevat del continent americà, ocupen ecològicament la posició que més cap al nord tenen els mustèlids A Europa, només hi habiten la geneta Genetta genetta , comuna als Països Catalans, i un icnèumon, l' Herpestes ichneum , present al sud-oest de la península Ibèrica
conill porquí

Conill porquí (cavia porcellus)
Tim Strater (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors, de la família dels càvids, de talla mitjana (de 22 a 30 cm), amb les potes i orelles curtes i mancats de cua.
Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i tres a les posteriors, tots ells proveïts d’ungles El pelatge és de coloració variable, llarg i aspre Són de costums gregaris, i viuen en caus i en ambients diversos El gènere comprèn unes 20 espècies, pròpies de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals han estat domesticades des de l’antigor pels indígenes per aprofitar-ne la carn El cavia porcellus és l’espècie que ha donat origen a les races emprades com a animals d’experimentació
guspira
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca i transitòria, de curta durada, que es produeix entre dos conductors o dos elèctrodes suficientment pròxims, situats en un gas o a l’aire, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
Va associada a un despreniment sobtat d’una quantitat considerable d’energia, que es manifesta per la producció de llum, calor i soroll Es caracteritza per una ionització intensa del gas al llarg del camí de la descàrrega i per una forta excitació dels electrons més exteriors de l’àtom, la qual cosa produeix una radiació de freqüències característiques en l’espectre atòmic El llamp és un exemple de descàrrega per guspira Sovint la guspira va seguida d’una descàrrega luminescent o d’una descàrrega per arc