Resultats de la cerca
Es mostren 6001 resultats
Sainte-Colombe
Música
Compositor i intèrpret francès de baix de viola de gamba.
Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a intèrpret però…
Lluís XIV de França
Música
Rei de França, fill de Lluíx XIII i d’Anna d’Àustria.
Fou un gran mecenes de les arts, i el seu regnat fou un dels períodes més esplendorosos de la cultura francesa Des de petit mostrà uns dots notables per a la música Aprengué de tocar el llaüt i la guitarra i era molt aficionat als instruments de teclat Grans músics de l’època gaudiren de la seva protecció, com ara F Couperin, JB Lully, JCh de Chambonnières, JH d’Anglebert, M Marais o MA Charpentier Lluís XIV era un monarca absolut i utilitzà la música com a mitjà per a mostrar el seu poder Organitzà espectacles fastuosos a la cort, entre els quals els més notables eren els ballets de cour ,…
IsḤāq al- Mawṣilī
Música
Nom amb què és conegut el cantor, llaütista i teòric àrab d’origen persa Abū Muḥammad Ishāq ibn Ibrāhīm ibn Māhān ibn Bahmām.
Rebé una sòlida formació cultural, especialment pel que fa a la música En aquest camp fou instruït pel seu pare, Ibrāhīm al-Mawṣilī, i per altres mestres i preceptors Destacà tocant el llaüt i en el cant, i en morir el seu pare li succeí en el càrrec de músic de la cort Introduí l’ús del falset taḫnīī i de l' sforzando Gaudí d’una gran estima, sobretot per part del califa al-Ma’mūn, i tingué nombrosos alumnes, alguns dels quals foren músics destacats Les seves idees sobre música es troben exposades en diversos tractats teòrics, entre els quals destaca per la seva extensió una obra en dos…
Juan García de Basurto
Música
Compositor castellà.
El 1504 exercia el càrrec de mestre de capella del cardenal Jiménez de Cisneros Quan aquest morí, el 1517, ingressà com a cantor a la catedral de Tarassona Allí succeí a Cristóbal de Soria com a mestre de capella el 1518 Després de passar breument per la basílica del Pilar de Saragossa, el 1521 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Palència, on es mantingué fins el 1525 Més tard fou nomenat capellà reial i mestre de capella de l’emperadriu Isabel de Portugal, esposa de Carles V, càrrec que ocupà fins el 1539 Llavors passà al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Távera…
Donald McInnes
Música
Viola nord-americà.
Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Fou primer violí de la Santa Barbara Symphony 1955-1961, de la Seattle Symphony 1966-1968 i de la Pittsburgh Symphony 1972-1973 Dedicat a la docència des del 1966, del 1985 fins al 2019 fou professor de viola a la Universitat del Sud de Califòrnia Impartí classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Alternà la seva intensa activitat…
Agnes Baltsa
Música
Mezzosoprano grega.
Estudià a Atenes i més tard ho feu a Alemanya Munic i Frankfurt Després d’haver obtingut la beca Maria Callas 1964, el 1968 debutà a l’Òpera de Frankfurt com a Cherubino en Les noces de Fígaro i tot seguit passà a formar part integrant de l’Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín El 1976 debutà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Festival de Salzburg Els anys setanta interpretà nombrosos personatges d’òperes de joventut de Mozart, mentre que durant els vuitanta es destacà especialment en el repertori rossinià i verdià, sovint de la mà de H von Karajan, que la dirigí en…
ossets
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Consta d’una sèrie d’ossos de la mateixa llargada però diferent diàmetre, ordenats parallelament de menor a major diàmetre en alguns exemplars, però, la llargada dels ossos és també creixent Els ossets estan lligats entre si, enfilats amb un cordill per cada un dels extrems, de manera que l’instrumentista pugui penjar-se’ls al coll per un extrem Mentre amb una mà sosté l’instrument, amb l’altra frega els ossets amb un pal, os, canya o castanyola Els ossets acostumen a ser de pota d’ocell, tot i que en algun cas també poden ser…
Tourte
Música
Família d’arqueters francesos activa a París entre el 1740 i el 1835.
Les seves obres revelen un esperit de renovació d’aquest important accessori Per tal d’aconseguir més força i equilibri, assajaren les fustes més diverses a fi de donar a l’arc una corba de forma convexa, i no còncava com es feia a l’època Idearen la noueta ajustada per mitjà d’uns cargols i un botó exterior d’ivori per a facilitar-ne el desplaçament en tensar i destensar la metxa de pèl, que fins llavors es tensava per mitjà d’una cremallera esculpida a la mateixa vara o amb la mà que agafava l’arc Els Tourte són considerats amb tota justícia els inventors de l’arc modern Els…
dansa de Castellterçol

Dansa de Castellterçol (Vallès Oriental)
© Elvira Permanyer
Folklore
Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila de Castellterçol (Moianès), de caire cerimoniós i elegant.
Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri…
Magalie Denis-Laurens

Magalie Denis-Laurens (segona per l’esquerra)
Club d’Equitació Esportiva de Cardedeu
Hípica
Amazona.
S’inicià en l’hípica de la mà del seu pare, fundador del club de bàsquet a cavall de Saint-Georges-d’Orques Assolí el triomf en les diverses categories del Campionat de França de bàsquet a cavall fins que el 2006 es traslladà a Catalunya Competí representant el Club d’Equitació Esportiva de Cardedeu Guanyà la medalla d’or de la Champions League de bàsquet a cavall celebrada a Lió formant part de l’equip integrat per Miquel Julià, Gil Carbonés, Carles Vila, Álvaro Segura i Eulàlia Ripollès 2009 Es proclamà campiona de la Copa d’Espanya de clubs 2009 El 2007 formà part de l’equip català de…