Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
Castell de la Régola (Àger)
Art romànic
Fou un altre dels castells de la vall d’Àger dependent de la canònica de Sant Pere d’Àger La vila de la Régola, dins el terme del castell d’Ager, fou donada per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda l’any 1049 a Sant Pere d’Àger L’any 1067 els mateixos esposos llegaren en alou a l’esmentada abadia el castell de la Régola, juntament amb altres fortaleses i béns El domini d’aquest castell per part de Sant Pere d’Àger es confirma en les butlles que el papa Alexandre III li atorgà els anys 1162 i 1179 La jurisdicció senyorial de la Régola estigué en mans d’Àger fins al segle XIX…
Francesco da Milano
Música
Compositor i llaütista italià.
El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies…
Erasmus Sartorius
Música
Compositor i teòric musical alemany.
Fou nen cantor a la cort de Gottorp, residència dels ducs de Slesvig-Holstein-Gottorp Nomenat kantor a Hamburg el 1605, hi dugué a terme una destacada tasca pedagògica i de difusió de música polifònica com a responsable de la interpretació musical a les esglésies més importants de la ciutat La seva escassa producció musical es redueix a algunes fugues i motets En la seva obra teòrica més important - Institutionum musicarum tractatio nova et brevis 1635- fa referència a les reformes introduïdes per Sethus Calvisius, G Hitzler i E Puteanus en el sistema de la solmització Seguint el seu collega…
Bernat Oller
Historiografia
Cristianisme
Teòleg, historiador i general de l’orde carmelità.
Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De…
Otó III
Història
Emperador romanogermànic (996-1002).
Rei de Germània 983 i d’Itàlia 996 Fill d’Otó II i de Teòfana Fins el 995 estigué sota la tutela de la seva mare i, després, de la seva àvia Adelaida Rebé educació de Gerbert d’Orlhac futur papa Silvestre II Fou coronat emperador per GregoriV Lluità, a Roma, contra el tirà Crescenci 998, el qual féu decapitar El 1001 combaté victoriosament els sarraïns del sud d’Itàlia Havent pres penitència de mans de sant Romuald, emprengué el pelegrinatge del mont Gargano, passà el Nadal a Todi amb Silvestre II i es traslladà a Paterno, on morí el 23 o el 24 de gener Home d’alts pensaments,…
Fieschi
Llinatge patrici genovès, escindit en nombroses línies (dels Torriglia, dels comtes de Savignone, dels de Lavagna, etc), que té per estirp coneguda Ugo, dit Fliscus (s. XII-XIII), el qual li donà el nom.
El 1243 Sinibaldo dei Fieschi fou elegit papa Innocenci IV , la qual cosa portà els seus a deixar el partit gibellí, i el 1276 ho fou també, amb el nom d' Adrià V , el seu nebot Ottobono dei Fieschi , creat cardenal per ell El 1295 els Fieschi foren exiliats temporalment de Gènova i exclosos de l’exèrcit i del poder, la qual cosa inicià llur esfondrament tingueren, però, un moment d’esplendor des de la segona meitat del s XV fins al 1547, any que Gian Luigi dei Fieschi , el Jove , comandà la famosa conjura contra els Doria i els hispànics per posar Gènova sota la protecció de…
Rupert de Deutz
Cristianisme
Teòleg alemany.
Monjo benedictí a Lieja i a Siegburg, i abat a Deutz Escriptor fecundíssim, és autor de diferents comentaris bíblics i d’altres obres, entre les quals cal esmentar De divinis officiis , per la seva difusió, De voluntate Dei i De omnipotentia Dei , per la controvèrsia amb Anselm de Laon i Guillem de Champeaux, i De gloria filii hominis super Matthaeum , per la posició antiadopcionista de l’autor Com a escriptor, ocupa un lloc notable en el pensament antiaugustinià, antidialèctic i poc sistemàtic preescolàstic i en la reforma eclesiàstica Amb una concepció molt cristocèntrica de la història,…
Violant d’Hongria
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Filla del rei Andreu II i de Violant de Courtenay, filla de l’emperador Pere I de Constantinoble, el seu nom de fonts era Andreua El 1234, a proposta del papa, fou arranjat el seu matrimoni amb el rei Jaume I de Catalunya-Aragó li aportà en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els avis de Violant tenien a Nemours i Borgonya Jaume I li feu donació de la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omeladès i el vescomtat de Millau Les noces, que causaren sensació a l’estranger, se celebraren a Barcelona el 1235 Dona de talent i…
Ènnec de Vallterra
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fill d’una família noble, fou bisbe de Girona 1362-69 És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi El 1370 fou traslladat a Sogorb Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi fins el 1387 Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb i féu reformar les catedrals de Sogorb…
Enric Stuart
Història
Cristianisme
Cardenal i duc de York i rei titular d’Anglaterra (Enric IX: 1788-1807).
Fill segon del Vell Pretendent Jaume d'Anglaterra , que el creà duc de York poc després de néixer El 1745, arran de la revolta dels jacobites escocesos, anà a París a demanar l’ajut del rei Lluís XV, però el 1747 tornà a Roma, on el mateix any fou creat cardenal amb el títol de York A la mort del pare intentà debades que el papa reconegués rei d’Anglaterra i Escòcia el seu germà, el Jove Pretendent Arquebisbe de Corint 1758 i bisbe de Frascati 1761-1803, el 1803 fou nomenat degà del Sacre Collegi i bisbe d’Òstia i Velletri En morir el seu germà Carles 1788, es proclamà rei de la…