Resultats de la cerca
Es mostren 45036 resultats
Revista d’Història Medieval
Historiografia catalana
Publicació periòdica de caràcter anual creada el 1990 pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i dirigida pel seu catedràtic, Paulino Iradiel. Ha publicat fins l’any 2000 onze números.
El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…
Grupo Círculo
Música
Conjunt instrumental creat el 1983 a partir de la nova etapa que aquell any inicià el Círculo de Bellas Artes de Madrid, i que s’ha confirmat com un dels principals conjunts instrumentals en el camp de la música contemporània a Espanya.
Des de la seva creació ha participat en els principals festivals, no solament estatals, sinó també de ciutats com París, Milà, Roma, Estrasburg, Bordeus, Zagreb i Nova York Especialment actius en el terreny discogràfic, han enregistrat més d’un centenar d’obres de música espanyola de les últimes dècades Entre els seus darrers discos, figuren el Concert per a fagot i conjunt instrumental , de Joan Guinjoan, i l’obra de cambra de Joaquim Homs, sota la batuta del seu director titular, José Luis Temes El grup és integrat per Salvador Espasa flauta, Carmen Guillén oboè, Salvador Vidal…
sin-
Química
En la designació de les oximes estereoisòmeres, prefix que ha estat emprat per a indicar que el substituent del carboni que té prioritat per la regla de la seqüència i l’hidroxil enllaçat a l’àtom de nitrogen es troben situats en el mateix costat d’un pla, perpendicular al molecular i que conté el doble enllaç.
El seu ús ha d’ésser abandonat i substituït pel prefix sistemàtic Z- anti-
estret de les Coves
Congost
Congost del Freser, entre Ribes de Freser i Campdevànol, on hi ha les coves de Ribes
.
el Campet
Enclavament
Enclavament (11,5 ha) del municipi de Perafort (Tarragonès) dins el de la Pobla de Mafumet.
marquesat de Camarasa
Història
Antiga jurisdicció territorial que ha donat nom a la regió de la Noguera anomenada el Marquesat.
Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-…
soca recombinant
Biologia
Soca que ha experimentat una reordenació gènica, ja sigui per encreuaments o per manipulació genètica directa.
directiva
Dret
Norma bàsica de la Unió Europea que cada estat ha de desenvolupar en la seva legislació.
Les directives estableixen els objectius que han de complir els estats membres, i cedeixen a aquests els mitjans legislatius per a aconseguir-les Poden estar destinades a la totalitat o a alguns dels estats membres, i s’apliquen sobretot per a coordinar les polítiques i les lleis dels estats membres, molt especialment amb temes relacionats amb el mercat únic Entre altres requisits, les directives fixen terminis per a la seva transposició en la legislació de cada estat membre que hi estigui involucrat, d’acord amb els seus condicionaments i peculiaritats En cas d’incompliment, la legislació…
Faxa
Badia
Badia de la costa occidental d’Islàndia; a la seva vora hi ha la capital, Reykjavík.
les Comes
Enclavament
Enclavament (33,4 ha) del municipi de Muntanyola (Osona), dins el de Santa Eulàlia de Riuprimer.