Resultats de la cerca

El gremi de carnissers de València era representat al Consell General des del 1283 rebé les ordinacions de Joan I el 1390, i el de Barcelona les rebé de Pere III el 1380 El gremi fou, a l’edat mitjana, un dels més influents a totes les grans ciutats els carnissers, però, foren sovint mal considerats, sobretot al segle XVIII, que foren exclosos del govern municipal a Barcelona, el 1707, i fins i tot foren prohibits a llurs descendents els beneficis eclesiàstics i, a València, alguns càrrecs municipals aquesta situació acabà amb una ordre de Carles III 1773 Normalment els gremis de carnissers o…

Estudià enginyeria mecànica i elèctrica a Guadalajara , Jalisco 1966 i també la mestria en enginyeria industrial a la mateixa ciutat 1970 Amplià els seus estudis i s’especialitzà en màrketing internacional a la ciutat de Mèxic 1975 Entre altres càrrecs, ha exercit com a consultor d’empreses i director internacional d’un grup d’empreses del ram de l’automòbil a Guadalajara Dins de l’ensenyament, ha estat mestre a l’escola de postgraduats de la Universitat del Valle, d’Atemajac, consultor i professor dins dels programes del Centre d’Estudis en Comerç Internacional Institut del Govern Federal i…

Estudià al Reial Collegi de Cadis i es graduà en medicina, especialitzat en cirurgia Ingressà a la Reial Armada, on exercí com a professor El 1787, s’establí a Montevideo i després d’un breu període de dos anys a la Península, per ordre reial el 1789 tornà a partir a l’Uruguai Ocupà diferents càrrecs, entre els quals cal subratllar el de cirurgià del regiment d’infanteria, metge de l’Hospital de la Caritat, tinent del Protomedicat Participà en la defensa per a contenir les invasions angleses Marxà a l’Argentina, on, el 1810, s’establí Hi exercí com a cirurgià del Regiment de Granaders a…

Formà part, amb Pedro Cerviño, d’una expedició demarcadora de límits que arribà a l’Argentina el 1782 Tots dos crearen, a Buenos Aires, l’Escuela de Náutica del Virreinato, de la qual Cerviño en fou director Hi ensenyà matemàtiques, astronomia i matèries nàutiques Durant la segona invasió anglesa a l’Argentina, participà en la defensa de Buenos Aires, en la qual morí en un del combats Publicà Almanaque y calendario general según el meridiano de Buenos Aires 1800 i l’any següent un segon Almanaque El seu fill, Valentí Alsina 1802-1869, fou diputat l’any 1829, governador de Buenos Aires 1835-…

Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a Estelí i a…

A disset anys ingressà a l’Acadèmia General Militar Posteriorment feu estudis de grau major a l’acadèmia de Fort Leavenworth Kansas, EUA Participà en la creació del Centro Superior de Información de la Defensa CESID, des del 2002 Centro Nacional de Inteligencia , CNI, organisme en què ocupà diferents càrrecs, i estigué destinat com a agregat militar a les ambaixades espanyoles de Londres i Dublín L’any 1994, amb el grau de general, fou designat cap de la Divisió de Plans i Organització de l’Estat Major de l’Exèrcit, i el 1996, després de ser ascendit a general de divisió, fou nomenat primer…

Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha especialitzat en el període de la dictadura franquista i la transició política posterior Conjuntament amb Carme Molinero i Ruiz ha publicat els llibres L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 1981, "Patria, Justicia y Pan” Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 1985, Els industrials catalans durant el franquisme 1991, El règim franquista Feixisme, modernització i consens 1992, Productores disciplinados y minorías subversivas Clase obrera y conflictividad laboral en la España…

Nascut en el si d’una família d’origen alemany, des de petit el seu pare l’orientà cap a la carrera militar A 12 anys es traslladà a l’Iran amb la seva família i posteriorment visqué a Suïssa, Alemanya i Itàlia En tornar als EUA fou admès a l’acadèmia militar de West Point, i poc després de deixar-la fou destinat a Alemanya Al cap de dos anys tornà als EUA i realitzà un màster en enginyeria de projectils teledirigits a la Universitat del Sud de Califòrnia Després anà a West Point com a professor L’any 1964 sollicità el trasllat al Vietnam, on s’integrà a la Brigada Aerotransportada…

S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de denominació…

Llicenciat en dret Tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sevilla 1983-87, fou diputat al parlament andalús en 1986-89, on ocupà la vicepresidència de la comissió de justícia i governació, i novament en 1994-2000, que fou portaveu del Grup Popular i senador en representació autonòmica En 1989-94 fou diputat al Congrés, i del 1991 al 1999 presidí el Partit Popular d’Andalusia Fou ministre de treball i afers socials del govern del PP del 1996 al 1999, any en què fou elegit secretari general del partit El 2002 fou nomenat ministre d’administracions públiques, i el 2003 accedí als càrrecs de…