Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Partit Democràtic Aranès
Partit polític
Partit fundat el 1983 amb l’objectiu de reivindicar i potenciar la personalitat de la Vall d’Aran.
Integrat a Convergència Democràtica de Catalunya , amb Unión Democrática Aranesa UDA, formà la Coalició Aranesa CA-CiU En les eleccions del Consell General d’Aran de 1991 la coalició obtingué 1947 vots 50,9% Al juliol de 1992, arran de la presentació per la UDA d’una moció de censura contra la síndica Pilar Busquets, la coalició es trencà El 1995 el PDA esdevingué Convergència Democràtica Aranesa
Acta Única Europea
Dret internacional
Acord de reforma del Tractat de Roma signat el 1986 (en vigor des de l’1 de juliol de 1987) pels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea per a crear un mercat únic entre aquests països a partir del 31 de desembre de 1992 (Unió Europea).
L’acord instaurà un sistema de majoria qualificada per a votar les propostes, exceptuant les relatives a impostos, legislació laboral i immigració Amb aquest objectiu, el tractat ampliava els poders dels òrgans de govern la Comissió Europea podia prendre decisions per majoria qualificada i no tan sols per unanimitat, i el Parlament podia esmenar la legislació, bé que corresponia al Consell Europeu l’adopció definitiva de resolucions
Union Française
Història
Associació de països i territoris formada, d’acord amb la constitució francesa del 1946, per la França metropolitana, les seves colònies i els seus mandats i protectorats.
Sota el president de la República, els seus organismes suprems eren l’Assemblea de la Unió, de caràcter consultiu, i l’Alt Consell Fou un intent de transformar l’imperi colonial francès tot preservant-lo dels corrents independentistes de després de la Segona Guerra Mundial no ho aconseguí, i l’any 1958, d’acord amb la nova constitució, donà pas a la Communauté Française
Antoni de Saavedra i Jofré
Història
Polític.
Baró d’Albalat i de Segart Germà i gendre de Miquel de Saavedra i Jofré El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia 1823 per Ferran VII El 1832 fou president del consell de ministres participà en l’intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei
Pierre-Marie-Ernest Waldeck-Rousseau
Història
Política
Polític francès.
Diputat i senador, fou ministre de l’interior amb els governs Gambetta 1881-82 i Ferry 1883-85 Nomenat president del consell de ministres 1899-1902, formà un govern radical de defensa republicana amb participació socialista, que impulsà un reformisme social conservador, promulgà la llei d’associacions 1901 i sancionà amb l’indult la revisió del procés Dreyfus Dimití el 1902 per motius de salut
Willem Adolf Visser’t Hooft
Cristianisme
Ecumenista holandès.
Estudià a Leiden, i des del 1924 prengué part activa en els moviments de joventuts protestants, en els quals ocupà diverses vegades càrrecs dirigents Secretari del Consell Ecumènic de les Esglésies 1948-1966, ja hi havia pres part en els treballs preparatoris Membre de la comissió de Fe i Constitució , publicà diverses obres sobre ecumenisme i teologia calvinista i, el 1973, les seves Memòries
Mateu Terres
Disseny i arts gràfiques
Il·luminador de llibres.
Actiu entre el 1370 i el 1381 No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis 1370 i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena 1381
Zenko Suzuki
Política
Polític japonès.
Membre del partit liberal demòcrata des del 1949, és especialista en qüestions de pesca i ha ocupat diversos ministeris de correus i telecomunicacions 1960-64, de salut i benestar 1965-68 i d’agricultura i recursos forestals i pesquers 1976-77 Cap del consell executiu del seu partit 1968-80, fou primer ministre del 1980 al 1982 Resta líder d’una de les faccions del partit liberal
Johann Friedrich Struensee
Història
Polític danès.
Metge i home de confiança de Cristian VII de Dinamarca Suprimí el Consell d’Estat i, com a ministre del gabinet 1771, inicià una política reformista llibertat de premsa, reducció de les servituds de la pagesia, unitat de jurisdiccions i reforma del govern municipal de Copenhaguen Enemistat amb la noblesa i la clerecia, fou acusat d’adulteri amb la reina, detingut i torturat fins a morir
Onofre Bartomeu Ginard
Història del dret
Jurisconsult.
Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608