Resultats de la cerca

Els pics més alts són el Breitenauriegel 1 127 m, el Hirschenstein 1 091 m i el Predigtstuhl 1 024 m És coberta d’una espessa vegetació Parc Nacional

La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la…

L’àrea no conreada ocupa el 50% del terme pinedes i matoll L’agricultura de secà és predominant 1 330 ha el garrofer 700 ha és el conreu principal, seguit de la vinya 400 ha, en part dedicada al raïm de taula, l’olivera i l’ametller El regadiu 300 ha, que aprofita l’aigua del riu Magre i també del subsol, produeix taronges 100 ha, hortalisses i fruiters Hi és important la ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura La vila 2 578 h agl 2006, catadauins 94 m alt és a l’extrem NE del terme, pràcticament unida al nucli de Llombai i molt prop del d’Alfarb, a la dreta del riu Magre…

A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del baix El nombre d’instruments augmentava quan…

Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…

Definició La parotiditis o galteres és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent, d’origen víric, que habitualment afecta infants o adolescents, caracteritzada per una inflamació de les glàndules salivals i, en alguns casos, d’altres òrgans, com el pàncrees i els testicles Causes L’ agent etiològic de la parotiditis és el virus de la parotiditis , un virus ARN que pertany a la família dels Paramyxoviridae , de forma esfèrica i una grandària d’uns 200 nm de diàmetre L’ hàbitat natural del virus de la parotiditis és l’organisme de les persones infectades La font de la infecció és…

Situació i presentació Dels cims que formen la carena de la Serralada Litoral al sector septentrional del terme turó d’en Mates o d’en Galceran, de 477 m al NE turó del Reig, 371 m turó de l’Home, 352 m, al NW davallen diverses rieres que van a desguassar a la mar i formen petites valls poblades en part de boscos de pins i alzines El terme comprèn, a més del cap de municipi, diverses masies escampades, entre les quals cal destacar Can Montcerdà, Cals Frares, Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l’Andreu i Can Sant-romà, moltes de les quals són a prop de les restes d’antigues…

Hi ha nombroses hortes

La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi han estat trobades restes d’una ciutat romana Al s XVIII el Baver formava encara un port natural

L’agricultura, escassa, es localitza a les zones planes cereals, farratge i hortalisses, complementada per la ramaderia Hom ha explotat també les aigües minerals, carbòniques i ferruginoses Abunden els boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers La bellesa del paisatge i l’abundància de les deus d’aigua han fet de Sant Daniel una zona d’esbarjo per als gironins, tot i l’impacte mediambiental provocat per la variant de la carretera N-II que travessa la vall, inaugurada el 1993 El poble de Sant Daniel és el nucli principal de l’antic terme, annexat a Girona el 1962, que comprenia…