Resultats de la cerca

Competí representant el Gimnàs Sparta de Barcelona sota les ordres del preparador Juan José Albuixech Fou quatre vegades campió estatal de K1 2003, 2004, 2006, 2007, guanyà la Copa d’Europa 2007 i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat del Món 2008 en categoria semipesant També fou campió de Catalunya de boxa 2004, 2005

Vida i obra Deixeble de Vicent Boix a l’institut de batxillerat de València, estudià la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i la literatura D’idees radicals, fou des del 1882 redactor d’ El Universo i, des del 1888, d’ El Progreso , portaveus del republicanisme exaltat, dirigits respectivament per Lluís Cebrian i Mezquita i Fèlix Pizcueta, destacats representants de les primeres generacions renaixentistes –el primer, a més, reconegut erudit que arribà a ocupar el càrrec de cronista de la ciutat de València– Tots dos influïren en la seva orientació valencianista i en la…

Fou impulsat per Carles Godó Valls, comte de Godó, coincidint amb el canvi de seu del club Des del 1903, el RCTB havia dut a terme torneigs de caràcter internacional i l’organització d’aquest torneig seguia aquesta tradició Després de l’èxit de la primera edició, guanyada per l’americà Vic Seixas, l’any 1954 el torneig passà a formar part de la temporada de terra batuda europea Atesa la importància que assolí, el 1960 es construí una nova pista central, que fou reampliada l’any 1967 El 1968 s’arribà a un acord amb la Reial Federació Espanyola de Tennis per convertir-lo en Campionat d’Espanya…

El 1987 canvià el nom per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, que el 1992 tornà a canviar per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals ACPCA, fins que el 2001 es convertí finalment en PAC N’han estat presidents J A Pérez i Giner 1978-80, 1982-85,1987 Josep Maria Forn i Costa 1980-82 Jordi Tusell i Coll 1985-87 Enrique Viciano Bellmunt 1987-89 Helena Matas i Vallabriga 1989-91, 1996-97 Carles Jover i Ricart 1991-92 Pere Ignasi Fages i Mir 1992-95 I Passola i Vidal 1997-2001 A Llorens i Olivé 2001-03, i Carles Balagué i Mazon 2003 L’associació és membre…

Des dels orígens fins el segle XV Hom pot assenyalar un primer moment característic representat per l' art visigòtic que, si als segles V i VI és particularment conegut pels monuments del sud de la península Ibèrica, al segle VII es manifestà a la Meseta septentrional amb edificis de dimensions reduïdes s an Juande Baños, Quintanilla de las Viñas, San Pedro de la Nave, però de bona tècnica d’arrel clàssica i decoració relacionada amb el món bizantí i amb el germànic, que es presenta amb més força en…

Centre comercial des d’on hom exporta cafè, blat de moro i licor Fundada per Juan de Ampúes el 1527, fou la capital de la província de Veneçuela i el punt de partida de nombroses expedicions que anaven cap a l’interior a cercar El Dorado El 1531 esdevingué seu d’un bisbat que fou traslladat a Caracas el 1581

Participà en el viatge al voltant del món comandat per Magalhães 1519-22 Ferit en el combat de l’illa de Mactan, on morí Magalhães, en tornar acompanyà Juan Sebastián Elcano a l’audiència amb Carles I de Castella Anà a Portugal i a França i, de nou a Itàlia, escriví les seves memòries de l’expedició ~1525, publicades el 1800

Estudià a França i a Bèlgica D’ideologia catòlica i liberal, cursà la carrera diplomàtica a Madrid, però l’abandonà per la política Fou secretari del ministre d’estat 1868-69 Juan Álvarez de Lorenzana Dirigí el diari La Patria de Madrid i collaborà en diaris de València, ciutat on representà el polític andalús José López Domínguez Publicà la novella Eulalia 1865

Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d’altres, i d’opereta, com Les amours de Don Juan , de caràcter planer i popular Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes prop d’un centenar, entre les quals destaquen Tirant l’art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d’Àfrica

Treballà sobretot el fang cuit, però també l’alabastre Les seves obres representen una transició del gòtic al Renaixement estàtua jacent del cardenal Juan de Cervantes, a la capella de sant Ermenegild de la catedral de Sevilla, i la major part de la decoració de les portes d’aquesta catedral, entre les quals es destaquen la del Naixement i la del Baptisme