Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
El que cal saber dels diverticles esofàgics
Patologia humana
Un diverticle esofàgic és una dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una mena de bossa, es manté en comunicació amb la llum d’aquest òrgan El diverticle més freqüent és l’anomenat diverticle de Zenker, una dilatació anormal de la part posterior de la paret de la faringe i de la primera porció de l’esòfag Els divertides esofàgics poden ésser asimptomàtics, per bé que n’hi ha molts que, per la localització que presenten o la grandària que van adquirint al llarg del temps solen ocasionar dificultats en la deglució dels aliments i episodis de regurgitació…
Ceguesa nocturna
Patologia humana
La ceguesa nocturna o hemeralopia consisteix en la disminució de la capacitat d’adaptar la visió a la foscor o bé a la illuminació escassa, de nit o de dia Aquest trastorn és degut a una alteració en els bastonets, les cèllules sensorials que possibiliten la visió en condicions d’illuminació escassa L’origen pot ésser congènit, degut a una alteració hereditària, o bé adquirit, bé per un defecte de vitamina A —substància que intervé en l’activació de la rodopsina o porpra visual que contenen els bastonets—, una exposició prolongada a una llum molt brillant, una intoxicació per…
Eritrasma
Patologia humana
L’ eritrasma és la infecció de la pell causada pel bacteri Corynebacterium minutissimum , que genera la formació de plaques d’un color vermell fosc o marronós, ben delimitades i lleument descamatives El bacteri causant es troba sovint en la pell, sense que provoqui lesions Quan es donen les circumstàncies favorables al seu desenvolupament, com l’escalfor i la humitat, pot proliferar i originar una infecció En general, l’eritrasma es localitza en les zones del cos que retenen més humitat, com els engonals, les aixelles o els espais entre els dits del peu Quan ja s’han desenvolupat, les lesions…
mecànica analítica
Tecnologia
Part de la mecànica racional que comença amb la magistral obra de Joseph-Louis Lagrange Mécanique analytique (1788) i continua amb les obres de W.R.Hamilton (1834) i C.G.Jacobi (1842).
Gràcies al progrés que havia experimentat l’anàlisi infinitesimal, Lagrange reduí al mínim els postulats de la dinàmica i en deduí, per mitjà del càlcul diferencial i del càlcul integral, unes fórmules generals, anomenades equacions de Lagrange, aplicables a tota mena de problemes mecànics concrets, en les quals l’energia cinètica té un paper principal Encara actualment les equacions de Lagrange són aplicades correntment, sobretot als sistemes de sòlids, com ara als d’oscilladors mecànics o elèctrics, i també als de corpuscles microfísics WRHamilton elaborà primerament una òptica matemàtica…
Francesc Cavaller Soteras
Hoquei sobre herba
Arquitectura
Jugador d’hoquei sobre herba i arquitecte.
Defensa format al Reial Club de Polo de Barcelona, on arribà a assolir la capitania de l’equip Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, quatre Copes del Rei 1957-60 i una Lliga 1958 Fou internacional per Catalunya en dotze ocasions Amb la selecció espanyola jugà 27 partits i obtingué la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 Es retirà l’any 1961 Com arquitecte collegiat el 1958 signà, juntament amb l’arquitecte i oncle matern Josep Maria Soteras i Mauri Barcelona, 23 d’abril de 1907 — 11 de març de 1989, l’edifici del Servei Estació 1962 del carrer d’Aragó,…
Ramon Pascual de Sans

Ramon Pascual de Sans
© Fototeca.cat
Física
Físic, fill de J Josep Pascual i Vila
.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1963 i es doctorà a la de València 1966 Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste 1967 i treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear , al Laboratori de Física Teòrica d’Orsay i al Laboratori Rutherford d’Oxford Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona Ha estat director general d’ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1986-1990 El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica…
Walter Richard Sickert
Pintura
Pintor anglès d’origen alemany.
Format a la Slade School de Londres, treballà també un quant temps amb Whistler, que el 1883 el presentà a Degas, pel qual seria molt influït Membre fundador del New English Art Club 1886 Obrí una escola d’art a Londres 1893, on residí normalment, excepte alguns períodes en què pintà a Dieppe, París i Venècia Fou el líder del Camden Town Group 1911 i membre destacat del London Group 1913 Hom el considera el principal impressionista anglès, malgrat no seguir l’ortodòxia de l’impressionisme francès Bàsicament pintor d’interiors, sovint d’un naturalisme molt en la línia de l’escena de gènere…
Eduard Torroja i Miret
Eduard Torroja i Miret Pont del ferrocarril sobre l’Ebre
© Fototeca.cat
Arquitectura
Enginyer i arquitecte.
Fill d’Eduard Torroja i Caballé Professor a l’Escuela de Ingenieros de Madrid des del 1939, s’especialitzà en estructures de formigó De les seves construccions, les més famoses han estat les que oferien nous tipus de cobertes el mercat d’Algesires 1933, amb Manuel Sánchez Arcas, amb coberta laminar esfèrica de 47,6 m de llum i 9 cm de gruix, i la coberta de l’hipòdrom de La Zarzuela, a Madrid 1935, amb CArniches i MDomínguez, ancorada amb tirants verticals més enrere dels muntants També realitzà la coberta del camp de les Corts, a Barcelona 1943, que oferia —per primera vegada en…
Josef Svoboda
Teatre
Escenògraf txec.
Hereu de la tradició figurativa, reelaborà al llarg de més de 700 muntatges teatrals i operístics l’art de l’escenografia gràcies a les noves possibilitats de la tècnica Les seves realitzacions al Teatre Nacional de Praga, on treballà des del 1947 i del qual fou director d’escenografia des del 1951 fins el 1992, i en altres teatres europeus i nord-americans entre els quals el Metropolitan de Nova York, l’Old Vic Theatre de Londres, La Fenice de Venècia i les òperes de París, Berlín i Sant Petersburg es caracteritzaren per la puresa arquitectònica i un ús essencial de la llum i el…
Anaxàgores
Filosofia
Pensador grec.
Visqué una gran part de la seva vida a Atenes, on fou mestre i amic de Pèricles És autor d’un tractat sobre la natura Reprengué la temàtica de l’escola de Milet tenint en compte la crítica dels eleàtics Admetent que el pas del no-ésser a l’ésser i viceversa és inconcebible, afirmà que “tot és en tot”, que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa doctrina de les homeomeries Aquesta idea només era concebible admetent la divisibilitat infinita Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intelligent i separat de la matèria, l’Intellecte Noûs, que identificà amb el…