La ceguesa nocturna o hemeralopia consisteix en la disminució de la capacitat d’adaptar la visió a la foscor o bé a la il·luminació escassa, de nit o de dia. Aquest trastorn és degut a una alteració en els bastonets, les cèl·lules sensorials que possibiliten la visió en condicions d’il·luminació escassa. L’origen pot ésser congènit, degut a una alteració hereditària, o bé adquirit, bé per un defecte de vitamina A —substància que intervé en l’activació de la rodopsina o porpra visual que contenen els bastonets—, una exposició prolongada a una llum molt brillant, una intoxicació per quinina o malalties oculars com la retinitis pigmentaria.
L’alteració es manifesta amb una notable disminució de la capacitat visual en passar d’un ambient il·luminat a un altre de més fosc. En aquest cas, es triga almenys una mitja hora fins que no es comencen a distingir els objectes.
El tractament depèn del seu origen, i es resol, per exemple, en corregir el defecte de vitamina A. Quan és d’origen congènit, no hi ha un tractament eficaç.