Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Xarxet
El xarxet Anas crecca és de tots els nostres ànecs, el més petit ateny fins a 35 cm i un dels més característics dels arrossars El mascle, que veiem a la fotografia, presa al delta de l’Ebre, és característic pel color de la taca corbada del cap, que caracteritza els xarxets, en aquest cas verda i emmarcada de blanc per baix A les femelles, és important el mirall verd per a diferenciar-les de les d’altres espècies Xavier Ferrer Espècie migradora i hivernant regular, de gran mobilitat, que apareix a tota mena d’ambients aquàtics litorals i del rerepaís, principalment com a conseqüència d’…
Plomatges tropicals mediterranis
Puput Upupa epops dreamstime Els peixos dels esculls corallins i els ocells tropicals passen per ser, i probablement són, els éssers vius de coloració més vistent És el cas dels colors llampants i vivíssims, de l’esclat cromàtic exagerat de guacamais, tucans i ocells del paradís, per exemple, paleta variadíssima per ella mateixa que, a més, es veu exaltada per la mòrbida textura del plomatge o per la llisa lluentor de becs desaforats És cert que, posant-hi atenció, hom pot també descobrir tonalitats bellíssimes en molts petits ocells habituals als àmbits mediterranis, com les caderneres o…
Sant Feliu del Racó
Poble
Poble (350 m alt.) del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al NW d’aquest poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt.
El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització
Petrer
Petrer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà estès als elevats contraforts subbètics de la penya del Sit (1 127 m alt.), gran massís cretaci trapezoidal de 30 km2, i als contraforts nummulítics del Maigmó (llomes de Puça, 1 000 m).
El Sit es presenta espadat pels flancs de l’E i del S, obert i molt seccionat cap a ponent per les rambles de Bateig i de les Salinetes, afluents del Vinalopó, com les rambles de Puça i de Catí i el barranc dels Molins, que drena el NE del dilatat terme La serra del Frare 1 140 m, al NE, presideix una contrada gairebé deserta on fou bastit el 1678 el Pantanet, sobre un afluent de la rambla de Puça, entre aquella serra i la del Cavall 933 m La faixa al S de la població és un glacis comprès entre els 500 i els 400 m d’altitud, abocat al municipi d’Elda A la superfície, inculta, destaquen 3 830…
Sauva Negra
Massís
Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (980 m), que enllaça, per l’E, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir (Moianès), Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona).
Limita pel N i per l’E amb el curs de la riera de Castellcir dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra
Vilafranca de Conflent
Vilafranca de Conflent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet (molt estreta en aquest indret), a la confluència amb la vall del riu Major, que s’obre pas pel massís calcari de Bedavany a través d’un profund congost.
El terme s’estén principalment pel vessant de l’esquerra de la vall, on es destaquen les ruïnes dels despoblats de Bell-lloc i de Campelles lloc esmentat el 906 del qual només resta l’església de Sant Esteve a la dreta del riu límit amb el terme de Cornellà de Conflent hi ha només el recinte estricte de la vila La superfície dedicada a l’agricultura és molt escassa 10 ha i destinada tota a arbres fruiters 6 ha de pomeres, 2 de pereres i 2 d’albercoquers el cens ramader és nul La vila vilafranquins 435 m alt fou bastida a la dreta de la Tet, a la confluència amb el riu Major de Vernet,…
puig de Tretzevents
Muntanya
Un dels cims (2 731 m alt) del massís del Canigó, al S de la pica, que separa les valls de Cadí (Castell de Vernet, Conflent), de la Comalada (el Tec, Vallespir) i del riu Ferrer (Arles, Vallespir).
la Torre d’Eina
Cim
Pic (2 850 m alt.) del massís del Puigmal, que es destaca vers el N de la línia de crestes que separa el Ripollès de la Cerdanya, a la qual s’uneix a través del pic d'Eina
.
És termenal dels municipis d’Eina, Sant Pere dels Forcats i Planès Alta Cerdanya
pic Cambresdases

Cambres d’Ase (Alta Cerdanya)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (2 711 m alt.) del massís del Puigmal, al nord de la Torre d’Eina, a la línia de crestes que separa les valls del Segre (riu d’Eina) i de la Tet (pla de la Perxa).
vall de Bagüenya
Coma de la vall de Benasc, al municipi de Saünc (Ribagorça), a l’E del massís de Bagüenyola; a l’altra banda del circ s’alça la tuca de Bagüenya (2 942 m), anomenada també de la Llàntia
.
És la capçalera de l’aigüeta de la Vall, emissari dels estanys de Bagüenya