Resultats de la cerca

Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca Els anys cinquanta i seixanta fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya amb sectors de barraques Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la…

L’àrea no conreada, al sud del terme, ocupa unes 300 ha de pinedes Hi ha un petit sector de secà en la zona de transició de la muntanya al pla oliveres, ametllers, garrofers Però la principal activitat és l’agricultura de regadiu, que s’estén sobre unes 800 ha i que aprofita l’aigua derivada del Xúquer 260 ha i de pous 540 ha La part més baixa és dedicada a l’arròs 300 ha, en regressió, els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers 500 ha El poble 1207 h agl 2006, llauriners 14 m alt és a la zona de contacte de la muntanya amb el pla, prop de l’antiga zona…

Fill d’un picapedrer, l’any 1944 arribà a Catalunya amb la seva família, que s’installà a la masia del Rieral, entre Aiguafreda i Tagamanent, on començà a treballar amb el seu pare Al cap d’uns anys adquirí una pedrera pròpia i creà les empreses Xemeneies Leiro, que esdevingué una de les primeres del sector a l’Estat, i més tard, Pedra Natural Leiro, de materials de construcció Posteriorment l’empresa derivà cap al sector hoteler, la restauració i l’immobiliari L’any 1973 obrí un restaurant, El Muntanyà Seva, que fou l’inici d’un ambiciós complex urbanístic, residencial i esportiu Amb motiu…

Soci del Club Excursionista de Gràcia CEG, que presidí entre 1961 i 1965, el 1941 impulsà juntament amb altres escaladors la fundació del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant la dècada de 1940 practicà l’escalada clàssica a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, els Alps i els Apenins A l’entitat gracienca també presidí la secció Cantaires Muntanyencs els anys 1970 i 1976 El 1942 fou designat delegat del CEG en la Federació Catalana d’Esquí, on creà la Secció de Muntanya 1946 El 1950 la llavors Federació Catalana de Muntanyisme FAM el designà secretari del Comitè Català…

El 1941 competí amb el Club Ciclista Colomenc El 1945 s’imposà en les proves del Club Ciclista Gràcia i l’Sport Ciclista Català, i el 1947 es proclamà campió d’Espanya d’independents i subcampió estatal de muntanya El 1948 debutà en la màxima categoria i jugà en els equips professionals Torpalo 1952-53, Splendid 1954-55 i Ignis 1956-57 Guanyà el Trofeu Jaumandreu 1948, 1950, el Campionat de Terrassa 1949, el Trofeu Masferrer 1950, 1956, 1957, el Campionat de Catalunya 1950, 1952, 1953, el Gran Premi Sant Joan d’Eibar 1950, el Circuit Urbà d’Eibar 1952, el Gran Premi Sniace 1952,…

Conreador del gènere dels minnesänger , recorregué diverses corts europees La seva vida es veié envoltada de llegendes, segons les quals residí un any al Venusberg, o muntanya de Venus, i, penedit, anà en pelegrinatge a Roma, on el papa li negà l’absolució, assegurant que li seria tan difícil d’obtenir com que florís el seu bàcul Desesperat, tornà a la muntanya, però al cap d’uns quants dies el bàcul del papa es cobrí de fulles La llegenda fou utilitzada ja per Hans Sachs mateix i recollida després per alguns escriptors romàntics, entre ells Arnim, Tieck, Grimm i…

S’inicià en l’excursionisme al Club Excursionista de Gràcia CEG i també fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, on exercí el càrrec de secretari i de vicepresident 1976-84 Participà en rallis de muntanya, marxes d’orientació i de regularitat, i impulsà la Comissió de Jovent del CEC amb l’organització, durant una quinzena d’anys, d’activitats i cursos de monitors de muntanya Mostrà des de sempre molt interès per la natura, i en concret per l’estudi dels bolets i les orquídies Fou soci fundador de la Societat Catalana de Micologia i, dins del CEC, del Grup…

La Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona nasqué el 1931, amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona, com a resultat de la fusió de diverses entitats excursionistes El 1932 passà a denominar-se Unió Excursionista de Barcelona-Centre i el 1933 es modificà el nom a Unió Excursionista de Catalunya-Barcelona Centre Posteriorment prengué el nom actual, tot i que també fou coneguda colloquialment com UEC-Centre durant molts anys És una de les entitats pioneres i capdavanteres de l’excursionisme català Entre les seves activitats destaca la primera escalada al Cavall Bernat de Sant Llorenç…

Membre de l’Agrupació Excursionista Pedraforca des del 1940, a partir del 1954 collaborà en l’organització d’alguns rallis internacionals d’arreu d’Europa El 1957 es vinculà a la Unió Excursionista de Catalunya UEC, que presidí 1972-78, i dirigí l’Arxiu Bibliogràfic des del 1968 Fou redactor en cap de la revista de la UEC 1961-69 i de Vèrtex fins el 1995 Publicà Tres Escoles d’Escalada 1971, Cultura excursionista 1998, Els primers excursionistes barcelonins per terres andorranes 2000 i Víctor Balaguer en el centenari de la seva mort 2001, i formà part del Consell Assessor de la collecció “…

Treballà de torner a la fàbrica de Montesa abans d’iniciar-se en el món de la competició a la prova de regularitat Quatre Capitals Catalanes 1953 S’especialitzà en les curses de muntanya i de resistència, però també competí en proves de velocitat El 1963 guanyà el Campionat d’Espanya de Muntanya Quant a la resistència, també fou campió estatal 1958 i d’Europa 1961 i guanyà les 24 Hores de Montjuïc 1962, 1968 Pel que fa a la velocitat, el 1955 fou fitxat per MV i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc Els anys 1956 i 1957, passà a pilotar per Ducati i aconseguí la…