Resultats de la cerca
Es mostren 4420 resultats
llatí | llatina
Història
Individu habitant d’una regió mediterrània definida per la geografia (el Laci), per l’idioma (el llatí) i per la consideració especial que obtingueren els membres d’aquest poble durant els primers segles de domini romà, fins ben entrat l’Alt Imperi (dret llatí).
La investigació contemporània s’ha preocupat, sobretot, dels problemes de l’origen i de la formació del poble llatí —segons els documents obtinguts a les excavacions—, que es demostra parallela a la de Roma, d’on procedeixen una part de les troballes, mentre que les altres han estat descobertes especialment als monts Albans Grottaferrata, Marino, Rocca di Papa oa la part meridional del territori Anzio, Satricum Hi dominen les tradicions dels grups de les cultures de les urnes, de la de Villanova i de la dels sepulcres de fossa Han estat…
uralià
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística originària dels voltants dels Urals.
Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat oa la més gran part de les llengües uralianes són…
mona

Mona de Pasqua
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a…
Clemens Stephani
Música
Editor i poeta bohemi.
Probablement es formà a Eger i, segons afirma ell mateix, el 1554 estudià a Leipzig Entre el 1558 i el 1559 fou cantor a la Lateinschule d’Eger Sembla que del 1559 al 1567 es dedicà a viatjar i visità diverses ciutats, entre d’altres, Praga i Nuremberg, i que es guanyà la vida com a professor privat de música Entre el 1571 i el 1574 treballà amb un llibreter a Schlaggenwald Bohèmia i aquest darrer any es traslladà a Eger, on romangué fins a la seva mort Home de caràcter difícil, es guanyà…
Sam Cooke
Música
Cantant nord-americà de soul.
S’inicià de petit en grups de gòspel, i dugué la tradició musical d’aquest gènere al pop i al soul L’èxit que assolí traspassà les fronteres de la comunitat afroamericana, a la qual pertanyia La seva veu impressionant, acompanyada d’una dicció molt clara i un to afable i càlid, sorprengué molt a l’època En són exemples peces com You Send Me , Wonderful World , Only Sixteen , Bring It on Home to Me , Another Saturday Night , Shake o A Change Is Gonna Come Escriví la major part dels seus temes, fou un ferm defensor dels drets d’autor i creà una discogràfica per a nous músics…
Giulio Gatti-Casazza
Música
Empresari i director teatral italià.
Estudià enginyeria naval, però finalment seguí les passes paternes i es posà al capdavant del Teatro Comunale de Ferrara i més tard ocupà el càrrec de director del Teatro alla Scala de Milà 1898-1908 Feu gran amistat amb Arturo Toscanini i tots dos revitalitzaren la vida operística milanesa El 1908 es desplaçà als Estats Units i es feu càrrec de la Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1935 Gatti-Casazza portà a aquest teatre els millors cantants del moment i fou l’artífex d’una de les millors èpoques d’aquesta institució cultural Artistes de la talla d’E Caruso o…
Georges Pludermacher
Música
Pianista francès.
La dedicació a la música contemporània ha marcat en gran part la seva trajectòria Fou deixeble de Lucette Descaves i Jacques Féurier al Conservatori de París i assistí als cursos d’estiu de Géza Anda a Zuric Després de ser premiat en un concurs a Lisboa 1968 i en el Concurs Internacional de Piano de Leeds 1969, el 1979 guanyà el Concurs Internacional Géza Anda de Zuric Ha actuat, com a solista, amb directors tan prestigiosos com G Solti, Ch von Dohnányi i P Boulez, i amb conjunts com Domaine Musical i Musique Vivante, amb els quals ha…
neocolonialisme
Política
Pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies i els països subdesenvolupats en general.
A partir de la descolonització formal, les potències mundials conservaren llur preeminència política, econòmica i cultural i seguiren un procés de recolonització i d’intervenció en països subdesenvolupats, aprofitant el desequilibri econòmic Les grans companyies monopolístiques, els programes d’ajuda i els organismes internacionals han estat els instruments clàssics del neocolonialisme El seu fi és conservar l’orientació econòmica de les excolònies i els països subdesenvolupats en general cap a les necessitats de les grans potències El control polític i econòmic és assolit per…
capital social
Economia
Valor monetària de les aportacions dels socis a les societats, particularment a les mercantils.
En aquestes, la veritable importància del capital social és de tipus comptable, puix que per la seva inclusió obligatòria en el passiu del balaç constitueix per als socis una garantia que la xifra de beneficis que apareix al balanç és real, i per als creditors, que la societat pot respondre almenys d’una quantitat igual a la xifra del capital, llevat que resultin pèrdues del balanç Per a evitar aquest perill, les lleis obliguen a reposar el capital oa restablir-ne d’alguna altra manera l’equilibri, quan les pèrdues sobrepassen…
empresa
Economia
Unitat economicojurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l’obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.
No és, doncs, un conjunt de béns, sinó un centre d’activitat i de decisió de produir La combinació dels factors de la producció és, alhora, tècnica, en el sentit de reunir els elements necessaris capitals, mà d’obra, emplaçament, patents, etc, i comercial, en el sentit de tenir en compte els preus dels elements utilitzats i les diverses magnituds de l’entorn econòmic Aquesta combinació constitueix una entitat, dotada d’una existència jurídica, com en el cas d’una societat, o bé com un agrupament de persones sense vincle d’associació entre elles, com en el cas del patró que…