Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sils E, Maçanet de la Selva SE, Maçanes SW, Sant Feliu de Buixalleu W i Santa Coloma de Farners NW i N S’estén a la conca mitjana de la riera de Santa Coloma, que el travessa de N a S i que el divideix en dos sectors diferenciats l’oriental més planer, dins la depressió selvatana, i l’occidental, molt més extens, accidentat ja per contraforts de la Serralada Prelitoral, com el Far 587 m d’altitud o el puig d’Argimon 477 m La riera de Santa Coloma rep per la dreta el torrent de l’Esparra i altres, mentre que pel marge esquerre rep…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa Pla d’Urgell al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcellacions…

El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la…

El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…

Fenomen propi de totes les religions universalistes —hom el troba en el budisme, en l’islamisme, en el mazdaisme, en algunes escoles de l’hinduisme en els temps moderns—, ho és sobretot del cristianisme Sovint és difícil de distingir-la de la simple propaganda religiosa, del proselitisme, mancats generalment d’organització i de programa definit En el cristianisme, considerada com a exigència de la mateixa acceptació de l’evangeli apòstol vol dir precisament ‘enviat’ i, per això mateix, com a tasca pròpia de tot creient, la missió fou atesa i acomplerta d’una manera molt activa per les…

Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…

Amb el primer diari imprès El Papel Periódico , 1790, aparegué un moviment literari amb característiques pròpies, i diferents de les de la metròpoli, marcat essencialment per la vinculació a la terra i un cert independentisme Hi destacaren el crític Domingo Delmonte Aponte, el poeta José María Heredia —els poemes del qual indicaven la desclosa d’una literatura que deixava de banda els antecedents de l’època colonial—, el poeta Gabriel de la Concepción Valdés Plácido i José Jacinto Milanés, autor de drames històrics El 1834 fou constituïda l’Academia Cubana de Literatura Un interès especial…

Junt amb el nom  o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom…

Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…

Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’…