Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
etern retorn
Filosofia
Doctrina filosòfica que explica la història del món i el desenvolupament personal com un procés cíclic que es repeteix.
La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’àmbit de l’…
Gemma Vilaró Mendiola

Gemma Vilaró Mendiola
ARXIU G. VILARÓ
Esport general
Educació
Promotora i pedagoga esportiva.
Ingressà al servei d’activitats esportives de la Direcció General de l’Esport 1985 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 participà en l’organització de les competicions d’hoquei sobre patins A partir del 1996, a l’Escola Catalana de l’Esport, es responsabilitzà de la formació continuada i organitzà jornades dels àmbits esportius de la gestió, de la medicina i la psicologia i de la documentació Ha estat membre de la Comissió d’Ètica i Valors a l’Esport Català grup EVEC 2000-06 Nomenada directora de l’Escola Catalana de l’Esport 2012 Des del 2008 collabora en la difusió i la…
intel·ligència espiritual
Educació
Capacitat de relacionar-se amb la dimensió transcendent de l’ésser humà i de generar un sentit personal de l’existència en relació amb la pròpia vida, els altres i la natura.
Dahar Zohar i Ian Marshall, investigadors de les universitats d’Oxford i Londres respectivament, proposaren aquest terme a final del s XX, a partir d’estudis empírics sobre l’activitat cerebral en moments de reflexió sobre el sentit global de la vida o bé en pràctiques espirituals Aquesta capacitat està relacionada amb la creença religiosa i fins i tot amb la pràctica d’una determinada religió Però no és exclusiva d’aquest camp Qualsevol persona sense una adscripció religiosa concreta pot desenvolupar les seves idees a l’entorn del sentit de la vida i de la transcendència, preguntant-se el…
Rafael Perera i Mezquida
Dret
Advocat especialitzat en dret penal.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1951, fou membre de la comissió de juristes que redactaren per encàrrec de les Nacions Unides les Regles Mínimes del Procés Penal El 1995 fou nomenat magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i quan cessà en el càrrec 2000 continuà treballant com a advocat La defensa de l’expresident Jaume Matas en el “cas Palma Arena’’, tot i que la deixà inconclusa, és l’aspecte més mediàtic de la seva carrera professional Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears,…
Heinrich Rickert
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a les universitats de Friburg 1894-1916 i Heidelberg, on succeí Windelband, capdavanter de l’escola de Baden, propugnava, com aquesta, una filosofia dels valors entesa des del neokantisme la ciència, l’ètica, l’estètica, etc , són l’afirmació objectiva per la “Consciència en general” d’un “regne de valors”, jerarquitzat, que s’imposa per ell mateix i que alhora reclama la seva realització concreta afirmava, així mateix, que les “ciències culturals” —per exemple, la història— no són menys científiques que les “ciències naturals”, car assoleixen la universalitat en…
Ramon Valls i Plana

Ramon Valls i Plana (fotografia de 1978)
© Família Valls
Filosofia
Filòsof.
Formació Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…
epicureisme
Filosofia
Doctrina filosòfica d’Epicur de Samos i els seus deixebles.
Segueix l’escola cirenaica i centra, com ella, el fi humà suprem en el plaer que hom pot aconseguir a través de l'autarquia i l'ataràxia L’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s’hi oposa essencialment, la por dels déus i de la mort Per a això cal elaborar una teoria física, i, com que aquesta comporta un coneixement, una doctrina sobre aquest coneixement Així, el sistema epicuri comprèn la canònica , o doctrina del coneixement, la física , o doctrina de la natura, inspirada en el materialisme atomista, i l' ètica , o doctrina de l’…
Danilo Dolci
Arquitectura
Política
Arquitecte, poeta i reformador social italià.
El 1952 s’establí a Sicília, on fundà el Borgo di Dio, per a orfes, a Trappeto Destacà per la seva promoció del desenvolupament social, les accions de protesta no violenta i les denúncies contra les activitats de la màfia El 1958 rebé el premi Lenin de la pau per les seves activitats socials i pacifistes, de base catòlica Obres seves són Inchiesta a Palermo 1957, que li proporcionà el premi Viareggio 1958, Una politica per la piena occupazione 1958, Spreco 1960, Inventare il futuro 1972, Nuova bozza di Manifesto 1989, Nessi tra esperienza, etica e politica 1993, etc En poesia destaquen Poema…
Vassilis Vassilikós
Literatura
Escriptor grec.
Féu estudis de dret i de televisió, però s’ha dedicat sempre a la literatura Assenyalat com el representant més destacat de la seva generació, al llarg d’una obra extensa ha denunciat la situació social, ètica i política del seu temps i del seu país Ha escrit poemes, però ha destacat sobretot en el terreny de narrativa i en el de la novella, on, entre altres temes diversos, descriu l’amarga experiència de la guerra Fora murs , 1965, la del servei militar L’angelització , 1961 o denuncia un crim polític Z 1966, testimoniatge de l’assassinat de G Lambrakis , dut al cimena per…
Ernst Troeltsch
Filosofia
Historiografia
Cristianisme
Historiador, filòsof i teòleg alemany.
Professor a Göttingen, Bonn i Heidelberg, el 1915 succeí Dilthey com a professor a Berlín Preocupat per la història de l’esperit i per la pretensió d’absolut de la religió, féu alhora una anàlisi transcendental de la consciència particularment de la religiosa i un estudi sociològic del cristianisme Oposat a l’historicisme i a l’absolutisme, afirmà l’existència de totalitats culturals —com, per exemple, humanisme i cristianisme— relacionades entre elles Les seves obres, publicades del 1888 al 1925, foren recollides en 4 volums Gesammelte Schriften , 1912-25 sota els títols genèrics de Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina