Resultats de la cerca

Pius X, el 1905, fixà l’ús dels diversos tipus de capel el capel vermell amb 15 borles vermelles a cada costat en cinc ordres, per als cardenals el capel verd amb 15 borles verdes, per els patriarques i primats el capel verd amb 10 borles verdes en quatre ordres, per als arquebisbes el capel verd amb 6 borles verdes en tres ordres, per als bisbes i abats amb jurisdicció el capel violeta que, amb borles vermelles, distingeix, entre altres càrrecs, els administradors apostòlics el capel negre amb borles negres, entre altres, per als abats i pabordes mitrats, generals de congregacions…

Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia

Escriví una Història dels Francs , la primera part dels Miracles de sant Benet i la Vida d’Abbó , l’abat que el precedí Fou assassinat prop de Bordeus

El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti…

Es remarcà per la seva política de compres adquirí els castells de Montblanquet i Torrelles, prop de Vimbodí 1260, i el castell i la vila de Senan Conca de Barberà i també arrodoní la seva possessió de Verdú i Tarrés Per tot això li calgué vendre les granges de Viganya i d’Utxesa En la política general del país assistí a les Corts de València 1254, on demanà l’expulsió dels sarraïns de les terres novament conquerides, i el 1255 formà part de la comissió que devia dirimir amb França el futur de Montpeller Tingué bona amistat amb Jaume I, que afavorí la política d’adquisicions de l…

Llicenciat en geografia i història 1984 i diplomat en biblioteconomia i documentació 1987 per la Universitat de Barcelona, completà els postgraus en Noves Tecnologies de la Informació a la Universitat Politècnica de Catalunya 1996 i en Gestió Cultural a la Universitat Pompeu Fabra 2000 És batxiller en filosofia i teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya Fou secretari 1998-2001 i vicepresident 2001-05 de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, a més de membre del Patronat Montserrat Tarradellas i Macià i del primer consell de redacció de la revista Poblet Collaborador a la premsa…

Professà al monestir de Montserrat el 1586 Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India , que dedicà al rei El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella Berguedà El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se…

La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó 1291 per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet més de 300 000 sous i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda 1297 Es retirà a Benifassà

Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya

De família noble, senyora de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta Sicília Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic 1496 i volia imprimir el breviari Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic Assistí a la cort de Barcelona 1493, ciutat on féu llargues estades Fou president de la generalitat de Catalunya 1491-93