Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
Ferran I
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1558-64).
Rei de Romans 1531 i de Germània 1556 Segon fill de Felip I de Castella i de Joana I de Castella i de Catalunya-Aragó, passà la infantesa al costat de l’avi matern, Ferran II el Catòlic, i més tard, a Flandes, completà la seva educació en un ambient erasmista Per cessió del seu germà, l’emperador Carles V, des del 1521-1522, governà els dominis patrimonials dels Habsburg Alta Àustria i Baixa Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, Tirol, Württemberg i Sundgau, i el 1527, com a espòs de la reina Anna d’Hongria i Bohèmia, fou designat per a regir ambdós estats A Hongria hagué de combatre Joan…
Jorge Próspero de Verboom y de Wolf
Història
Militar
Enginyer militar, marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume.
Fill d’un enginyer militar, es formà tècnicament al costat d’ALe Prestre, comte de Vauban En la guerra de la Lliga d’Augsburg es distingí en els setges de Besançon i Dôle Organitzador 1709 del cos dels enginyers militars del camp borbònic, fou enginyer en cap de les tropes filipistes durant la guerra de Successió, i estigué pres a la Barcelona austriacista Planejà el setge de Barcelona, i projectà i dirigí la Ciutadella de Barcelona 1714-19, de la qual fou governador Convertí la seu vella de Lleida en castell caserna 1717 Partí amb l’esquadra enviada pel cardenal Alberoni a la…
Wolfgang Sawallisch
Música
Director d’orquestra i pianista alemany.
Format al conservatori de Munic i a Salzburg amb Igor Markevič, debutà el 1947 a Augsburg, el 1953 al capdavant de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín —un dels directors més joves que mai l’han dirigida— i el 1957 a la Scala de Milà Entre d’altres, ocupà els càrrecs de director principal de les orquestres Simfònica de Viena 1960-70, Filharmònica d’Hamburg 1961-73 i Suisse Romande 1973-80, i del 1971 al 1992, de l’Òpera Bavaresa, que convertí en el centre de la seva activitat artística Fou també destacada la seva participació al Festival de Bayreuth 1957-62 Del 1992 al 2003…
,
Sigmund Theophil Staden
Música
Compositor, organista i teòric musical alemany.
Era fill de Johann Staden, de qui rebé la seva primera formació musical en composició, orgue i violí Més tard estudià amb J Paumann a Augsburg i amb W Rowe a Berlín El 1623 treballava a Nuremberg i l’any següent fou nomenat organista a Sant Llorenç Prengué part activa en la vida musical de la ciutat dirigint concerts Així, per exemple, el 1643 en dirigí un amb música de R de Lassus, HL Hassler, G Gabrieli i J Staden, i el 1649, per tal de celebrar la fi de la guerra dels Trenta Anys, en dirigí un altre, en el qual intervingueren vint-i-un cantants, divuit instrumentistes i quatre…
coalició
Història
Aliança temporal de persones, partits, estats, a un fi comú.
En especial, hom designa amb el nom de coalicions les aliances de diversos països d’Europa contra Lluís XIV de França i, posteriorment, contra la Revolució i l’Imperi francesos La primera coalició contra Lluís XIV de França fou promulgada per Guillem III d’Holanda i integrada per Leopold I d’Àustria, el duc de Lorena, l’elector de Brandenburg i Carles II de Castella 1673-74 la guerra a què donà lloc acabà amb la pau de Nimega 1678-79 La segona coalició, anomenada lliga d'Augsburg 1686-90, donà lloc a la guerra que finí amb el tractat de Rijswijk 1697 La tercera 1701 és coneguda…
pau de Westfàlia
Història
Acords signats simultàniament a Münster i Osnabrück, el 24 d’octubre de 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys
.
Les negociacions entre l’emperador Ferran III i els francesos amb llurs aliats tingueren lloc a Münster, a partir de l’any 1644, i les de l’emperador amb els suecs, a Osnabrück Aquest tractat fou el primer intent de coordinació internacional de l’Europa moderna Alemanya en sortí desballestada França, la gran triomfadora, obtingué els bisbats de Metz, Toul i Verdun, deu ducats a Alsàcia, el Sundgau i les ciutats de Breisach i Pinerolo Suècia rebé la Pomerània occidental, la ciutat de Stettin i les illes de Rügen i Usedom, i consolidà la seva hegemonia a la Bàltica Brandenburg, protegit per…
Reforma

Mapa de la Reforma
© fototeca.cat
Període de la història del cristianisme occidental que, iniciat al segle XV, perdurà fins al XVII i que és a l’origen de les Esglésies protestants (protestantisme) d’una una banda i de la Contrareforma de l’altra.
D’una manera gràfica i simplificadora, es considera que la Reforma té com a data d’inici el 31 d’octubre de 1517, en què suposadament el monjo Martí Luter va fer públiques les anomenades 95 tesis de Wittenberg clavant-les a la porta de l’església de la universitat d’aquesta ciutat, fet que segons molts estudiosos probablement no tingué lloc En aquest document, concebut com una crítica a l’Església catòlica, codificà dos postulats bàsics que es convertiren en l’eix del moviment d’una banda, que la Bíblia és l’autoritat religiosa primordial i que la salvació és només assolible però no…
guerres amb França
Història
Conflictes armats sorgits entre França i Catalunya-Aragó a partir del s XIII.
La proximitat dels territoris respectius donà lloc a friccions sovintejades així, la lluita per la influència sobre els territoris occitans croada albigesa, al principi del s XIII, i més tard les guerres pel domini de Sicília i del sud d’Itàlia, que culminaren en la croada contra Catalunya 1284-85 Més tard, les ambicions franceses se centraren al Rosselló, posat en mans de Lluís XI de França per Joan II de Catalunya-Aragó, el qual intentà de recuperar-lo sense èxit guerra del Rosselló no tornà a la corona catalana fins al tractat de Barcelona, el 1493 Carles V intentà recuperar el Rosselló…
Lucas Cranach
Dona amb vestit daurat i nen, de Lucas Cranach el Vell
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany.
Feu l’aprenentatge al taller del seu pare, també pintor i gravador, Hans Cranach Al començament del segle XVI s’establí a Viena a aquesta època pertanyen les primeres obres conegudes de l’artista la Crucifixió conservada al Kunsthistorisches Museum de Viena 1500 i la Crucifixió conservada a l’Alte Pinakothek de Múnic 1503 A la fi del 1504 es traslladà a Wittemberg, on entrà al servei de l’elector Frederic de Saxònia En 1508-09 feu un viatge als Països Baixos La coneixença directa de la pintura holandesa contemporània fou transcendental per a la seva obra posterior, més diversa i abundant Fou…
qüestió de les indulgències
Cristianisme
Controvèrsia motivada per les 95 tesis donades a conèixer per Martí Luter el 31 d’octubre de 1517.
Els seus antecedents remunten a la demanda feta per Albert de Brandenburg arquebisbe de Magdeburg i bisbe de Hallerstadt de l’arquebisbat de Magúncia, que comportava la dignitat electoral les capitulacions corresponents establien l’acceptació de fer predicar la indulgència proclamada per Juli II 1507 per recaptar diners per a la construcció de la basílica de Sant Pere, a canvi de la qual cosa l’arquebisbe en podia percebre la meitat Sotscomissari per a la publicació de la indulgència a la província eclesiàstica de Magdeburg a la qual pertanyia Wittenberg fou el dominicà Johannes Tetzel, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina