Resultats de la cerca

Generalment és una part del tub que es pot separar de la resta del cos de l’instrument, com en les flautes travesseres i de bec, per exemple Sol allotjar les claus que permeten accedir a les notes més greus amb el dit petit de la mà inferior En alguns instruments són peces intercanviables, de recanvi, que poden fer abaixar el so de les primeres notes, com el peu de do de les antigues flautes en re, i accessoris semblants en les flautes modernes

Iniciada el 1913, no fou acabada fins el 1937 En els tres primers volums collaborà Àngel Sallent i Gotés, i en els tres darrers Pius Font i Quer Malgrat ésser antiquada ja des del moment de l’aparició del primer volum, constitueix la primera gran obra de síntesi sobre la flora del Principat de Catalunya Hi ha claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una illustració i de dades diverses, referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica, els noms vulgars, etc

S'inscriu dins la tendència dels ecomuseus Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa entre la qual destaquen el Crist de Casarilh i el d’Escunhau, del s XIII i estris del camp i d’oficis de la vall Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o “de les sis claus”, moble del s XVIII on hom guardava l’arxiu L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu

Creador de l’estructura actual de la flauta travessera Per a obtenir una afinació exacta de tota l’escala cromàtica, establí el nombre, la situació i les dimensions dels forats de l’instrument d’acord amb principis acústics, i el 1832 inventà un sistema de claus que fou aplicat després a l’oboè, al clarinet i al fagot El 1847 construí l’últim model de flauta, amb perforació cònica És autor d’un bon nombre de peces per a flauta i del llibre Über den Flötenbau und die neuesten Verbesserungen desselben 1847

Estudià medicina a Glasgow i l’exercí al País de Galles i a Londres fins l’any 1930, que escriví Hatter's Castle L’èxit d’aquesta obra li féu abandonar la medicina i dedicar-se a la literatura La seva obra és extensa i coneguda Three Loves ‘Tres amors’, 1932, The Citadel ‘La Ciutadella’, 1937, The Keys of the Kingdom ‘Les claus del Regne’, 1941, The Green Years ‘Els anys joves’, 1944, The Spanish Gardener ‘El jardiner espanyol’, 1950, Crusader's Tomb ‘La tomba del croat’, 1956, Doctor Finlay of Tannochbrae 1978, etc

Mestre de vocació i periodista de professió, ha alternat el vers i la narrativa en la seva evolució Es donà a conèixer amb el llibre de versos Claus de retorn 1986, al qual seguí Llibre de família 1998, XVI premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs Marc 1996 i Ravals de l’alegria 2005, premi Ausiàs Marc Com a novellista, ha publicat la novella de caràcter juvenil La lluna de Taa 1997, L’enigma de sir Robert McLean 2000 i Nòmina de dubtes 2002, premi Ulisses de narrativa 2001

Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de ginjoler, faig, banús, palissandre o cirerer, entre d’altres, recobert, sovint, amb dues argolles metàlliques, de plata, alpaca o llautó A l’extrem superior de l’instrument hi ha el tudell, un petit canonet de metall on s’insereix l’inxa o canya doble Hi ha dues modalitats de gralla la gralla seca , sense claus, i la gralla dolça , amb claus, també coneguda com a gralla llarga La gralla seca té 6+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta de buf lateral Instrument molt antic i emprat en moltes cultures, la seva modalitat occidental actual consisteix en un tub cilíndric de metall proveït de forats i claus que es toca -bufant directament contra l’embocadura- sostenint-lo parallelament al pla de la cara de l’instrumentista El seu nom podria derivar del llatí flatulare de flatus , buf i estar relacionat amb l’occità flauja i flaujol Morfologia i tècnica El disseny modern de la flauta travessera data de…

El martell i l’enclusa, la clavera, etc, poden ésser considerats recalcadores