Resultats de la cerca

El 1958 anà a Madrid, on emprengué la seva trajectòria professional centrada en la cançó folklòrica La seva consagració arribà el 1969 amb l’espectacle Pasodoble Aquest any enregistrà el primer dels seus més de 30 discos, que la feren enormement popular a l’Estat espanyol i a Llatinoamèrica Entre els seus èxits destaquen els discs Amor marinero 1974, Soy de España 1975 i Como una ola 1981 Casada dues vegades, primer amb el boxejador Pedro Carrasco i després amb el torero José Ortega Cano, fou un personatge habitual de les revistes del cor i participà en alguns llargmetratges…

Estudià psicologia i periodisme i, en els seus inicis professionals, es relacionà amb grups de teatre independent El 1976 començà a collaborar de manera habitual en la premsa, on aviat es féu notar per la novetat del seu estil fresc, àgil, agosarat i desimbolt, fins al punt que li fou atorgat el Premi Nacional de periodisme, l’any 1980 Com a narradora es donà a conèixer amb una novella d’experiència generacional, Crónica del desamor 1979, a la qual seguiren La función Delta 1981, Te trataré como a una reina 1983, Amado amo 1988, Temblor 1990, Bella y oscura 1993, La hija del…

No disposem de dades que facin referència directa a l’església de Tornafort fins a èpoques força tardanes, bé que el castell de Tornafort és documentat des de l’any 1066 En la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona feren a les esglésies parroquials del deganat de Montenartró, els anys 1314-15, s’esmenta Santa Maria de Tornafort En la visita pastoral del 1575, l’església parroquial de Tornafort, que en aquest moment era ja sufragània de Sant Andreu de Malmercat, dins l’oficialat de Sort, es trobava sota l’advocació de Santa Coloma, dedicació que ha perdurat Segons es desprèn de…

Començà a publicar abans de la guerra civil Marea del silencio 1935, La soledad cerrada 1936 Després d’un llarg parèntesi escriví una obra abundosa, primerament de caràcter realista Tranquilamente hablando , 1947 Las cosas como son, 1949 Poesía, 1934-1961 , 1962 etc, i després, experimental Los espejos transparentes, 1968 Técnica de cámara , 1969 Se serví de la poesia com a mitjà per a una presa de consciència collectiva encaminada a una transformació de la societat La voz de los niños 1972, Parte de guerra 1977, etc, tot i que, en els darrers anys, inicià un procés d’…

El 1920 publicà Història de la ciutat de Felanitx , la seva obra més important, fonamental per a l’estudi de la història de la vila Publicà també les monografies Varones ilustres de Felanig y escritores felanigenses 1902, Historia del Santuario de Nuestra Señora de San Salvador 1934, La catástrofe de Felanig en 1844 La Encontrada 1944, Prehistoria y protohistoria Felanigense 1945 i La Germanía de Felanitx Historia de una revolución 1943 Ocupà el càrrec d’arxiver municipal del seu poble i el de director de La Tradición , on defensà els ideals carlins, palesos en Don Carlos considerado …

Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro, el , publicà l’edició crítica de tota la poesia de Quevedo 1969-81, Herrera 1975, Lope de Vega 1981, Fray Luis de León 1990 i de La Dorotea , de Lope de Vega 1996 i Cántico , de Jorge Guillén 2000, i estudis de caràcter més textual que pròpiament literari, a més de llibres de text i d’antologies poètiques Fou autor, també, de Sobre poesía de la Edad de Oro 1970, Sobre el rigor poètico en España y otros ensayos 1977, La vida como discurso 1981, etc Fou membre corresponent de l’Academia…

Estudià sociologia a Bogotà i residí a l’Havana on treballà a la Casa de las Américas, a París i, des del 1972, a Barcelona, on treballà per a l'editorial Planeta i on s'establí  fins l'any 1989 Fou un dels principals difusors i estudiosos de l'anomenat boom llatinoamericà dels anys seixanta Entre les seves obres, molt centrades en el conflicte colombià, sobresurten els relats El verano también moja las espaldas 1966, Biografía del desarraigo 1974 i A golpes 1974 les novelles Crónica de tiempo muerto 1975, Los días de la paciencia 1977, Memoria compartida 1976, Todo o nada 1980,  Tal …

Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de…

Vida i obra Fou catedràtic de geografia Universitat d’Oviedo, 1955 Universitat de València, 1956-69 Universitat Autònoma de Madrid, 1969-2001 També fou membre de l’Institut JS Elcano CSIC, responsable/director d’ Estudios Geográficos i acadèmic de la RAH 1988 Com a deixeble de Manuel de Terán Álvarez, fou geògraf d’espectre integral, amb una formació humanística i històrica molt sòlida que li feu veure els fenòmens geogràfics amb una llarga perspectiva evolutiva en la tesi doctoral 1951, sobre la Serranía de Atienza, feu un ric tractament històric La seva ideologia liberal connectà amb els…

Es formà al Conservatori de Basilea, on estudià amb P Baumgartner piano i W Geiser composició Posteriorment es perfeccionà amb W Vogel, que l’inicià en el dodecatonisme Algunes de les seves primeres obres foren estrenades en els cursos d’estiu de Darmstadt del 1951 i el 1952 i en el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença del 1958 Impartí classes a la Musikaakademie i fou titular de la càtedra d’instrumentació i composició a la Badische Hochschule für Musik de Karlsruhe En les seves obres intentà trobar un equilibri entre els músics de la Segona Escola de Viena i el llenguatge de…