Resultats de la cerca

Agricultura cereals i ramaderia ovelles i cabres La localitat principal és Potamós, al nord de l’illa

Originat en manifestacions folklòriques o en cultes religiosos, constituí de seguida una tradició de temes i de situacions fixos, bastant uniformes Rastrejable en Homer i en la comèdia àtica i nova, es desenvolupà a Sicília, especialment durant l’època hellenística, per la inclinació a idealitzar la vida campestre com a fita de la felicitat Entre els precursors del veritable gènere literari cal citar Ànise de Tègea, Nícils, Mnasalques, Filetes de Cos, Dosiades de Creta, Callímac, etc, però Teòcrit segle III aC n'és el representant de més relleu, imitat tenaçment i projectat fins…

Consta de nou càntics de la Bíblia Èxode 15,1-18 Deuteronomi 32,1-43 Primer Samuel 2,1-10 Habacuc 3,2-19 Isaïes 26,1-6 Jonàs 2,3-10 Daniel 3,26-45 Daniel 3,52-90 Lluc 1, 46-55 Aquests càntics són acompanyats d’estrofes poètiques, anomenades odes oda , i tot el conjunt constitueix el cànon L’oda segona, de fet, només es canta durant la quaresma, i durant aquest temps el cànon consta de tres odes, en lloc de nou Per això hom parla de Triòdion , nom que designa també el llibre que conté els oficis quaresmals Segurament és un vestigi de l’antic ús de cantar només tres odes durant la setmana i…

La Ilíada té ja himnes amb fragments narratius que són llurs parts més significatives EL vers més emprat en la seva composició fou l’hexàmetre, però també foren emprades altres formes mètriques més líriques Els tràgics n'introduïren en els drames i a l’època alexandrina, Callímac reprengué la forma hexamètrica, que fou també la dels himnes òrfics Al costat de l’himne ritual es desenvolupà l’himne com a gènere exclusivament literari el Carmen saeculare horacià Els llibres bíblics tenen una sèrie de composicions poètiques, ultra el grup que té el nom específic de salms, que són anomenades…

És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’…

Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III aquests o…

Amb -4 404 m constitueix la màxima profunditat de la Mediterrània

Resulta de la simplificació del minoic A, llengua fins ara no identificada, i és conservada en diverses tauletes d’argila, trobades a Tebes, a Pilos i a Cnossos, publicades el 1939 per Bennet i desxifrades el 1953 per Ventris i Chadwick El grec en què són escrites és molt arcaic i sembla emparentat amb allò que més tard seran els dialectes arcadi i xipriota Actualment no és acceptada la tesi de Georgiev que veu en el micènic com una mena de koiné feta de trets jònics i eòlics Pel que fa a l’adaptació de la llengua grega a l’escriptura, cal dir que és molt imperfecta les líquides l i r es…

Comprèn els inicis del coneixement de l’ús dels metalls i tota l’edat del bronze Es divideix en tres etapes hellàdic antic ~ 2500-~1900 aC, hellàdic mitjà ~1900-~1600 aC i hellàdic recent ~ 1600-~1100 aC Aquesta darrera correspon a l’època micènica

Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi'r Zalṭan,…