Resultats de la cerca

D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’…

El 1990 es traslladà a Barcelona, on ingressà al club Gym d’Or Debutà en l’alta competició el 1995 Guanyà la medalla d’or en el Campionat del Món de culturisme al natural 1997 També obtingué el títol de campió d’Europa i de campió de Catalunya El 1997 es retirà de l’alta competició

Afincat al Prat de Llobregat, s’inicià en aquest esport en un gimnàs de la policia nacional d’aquesta localitat Es proclamà campió d’Espanya a divuit anys i assolí cinc títols consecutius 1980-85 El 1985 abandonà l’alta competició per una lesió Posteriorment impartí classes de taekwondo i obrí el seu propi gimnàs al Prat de Llobregat Fou seleccionador espanyol, entrenador de l’equip olímpic estatal i tècnic al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès

Nebot de Francisco Espoz y Mina A Saragossa, on estudiava, participà en l’alçament antifrancès del 1808 En contacte amb les autoritats de Lleida, lluità a l’alt Aragó Capturat per Suchet, fou dut presoner a França Alliberat 1814, lluità contra Ferran VII d’Espanya i fugí a Mèxic, on s’uní als independentistes Capturat pels espanyols, fou afusellat

Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de Ricard de Baños i…

Marxà a Amèrica el 1528, i el 1538 s’uní a l’expedició de Francisco Pizarro al Perú Aquest l’envià a colonitzar l’Equador, on fundà Guayaquil El 1541 s’uní a l’expedició de Gonzalo Pizarro a l’Amazones Pizarro tornà a Quito, però Orellana construí un petit vaixell i amb uns quants companys recorregué gairebé tot el curs de l’Amazones i les costes de Veneçuela en una de les més grans expedicions continentals i tornà a Espanya El 1545 intentà una nova expedició a la Nueva Andalucía, però morí pel camí

Hom el creu deixeble de F Pacheco, bé que la seva obra — d’un manierisme de contingut tràgic — és més propera a P de Campaña o P de Céspedes Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol 1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla, a la manera dels manieristes italians A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes El seu fill , Francisco de Herrera , dit el Mozo Sevilla, 1622 — Madrid, 1685, fou pintor i arquitecte Es formà a Itàlia i…

Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…

Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en diferents…

Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una rèplica puntual…