Resultats de la cerca

Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…

És un mercat agrícola i un nucli industrial, amb indústria conservera, de maquinària agrícola, d’adobs i electrònica

Pertanyia al terçó de Lairissa L'església de Sant Martí és d'origen romànic El nom del poble apareix entre els anys 1278 i 1314 sota les formes de vila de Raor, Ror, Ro, Derror i Error El 24 de novembre de 1313 cinc cònsols i 17 caps de casa de la vila de Ror juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

Hi ha l’església parroquial, romànica de  Sant Pere d’Escunyau , originàriament del segle XII, que té un portal de gran vàlua El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV Fins el 1970 fou municipi independent l’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles de Casarilh i de Betren i el despoblat de Castell Als vessants septentrionals de la tuca de Betren hi ha la nova estació d’esports d’hivern d’Era Tuca i hom ha creat una reserva botànica El lloc surt documentat a partir de l’any 1278 amb els noms d’Aczcunia, ville de Scunhalibus, Cunhalibus, Scunhabli o Espinyau El 12…

El glacialisme quaternari a Catalunya planteja dos problemes la delimitació de l’onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut, remodelats per les onades posteriors i per l’acció hidrogràfica, i l’atribució dels set nivells de terrasses fluvioglacials a dues, tres o quatre glaciacions distintes En la seva extensió màxima, l’acció glacial afectà el sistema pirinenc en uns 170 km de longitud, del massís de Posets al del Canigó, i en uns 30 km d’amplada fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, cobrint uns 4500 km 2 Dins aquesta superfície les glaceres cobrien les…

Fou construït pel senescal de Tolosa hi residiren els governadors francesos 1283-98 i mallorquins 1298-1313 de la Vall d’Aran Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya-Aragó 1313, Castèl-Leon s’hi mantingué com a centre militar i polític el càrrec de governador general de la vall i fins el 1327 el de batlle general anava vinculat al de castellà de Castèl-Leon Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castèl-Leon , després poble i municipi amb el nom de les Bordes El 1616 el governador passà al castell…

Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m…