Situació
Restes de la torre, de planta rectangular, la qual es conserva només parcialment fins al nivell del primer pis.
J. Aran
El casteret de Bossòst es troba situat al nord-oest de la vila, al cim de la roca anomenada “Casteret” (1 067 m d’altitud). El camí d’accés era l’antiga via de Lés, la qual avui s’ha perdut enmig del bosc.
Hom pot anar-hi pel pont de les Cledes (des de migjorn) o per la central elèctrica de les Cledes (des de tramuntana); finalment, el trajecte sempre és a peu.
Història
Aquest casteret resta emplaçat a la riba dreta de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu Margalida i el barranc de Casteret. Com a torre de guaita, defensava el territori de Bossòst, i en la frontera septentrional, és a dir, l’estreta vall del riu i el camí de Lés. Com a torre de senyals comunicava el Casteràs de Bossòst amb el castell de Lés. Hom creu que aquest topònim també fa referència a un punt avançat utilitzat pels romans a mesura que anaven estenent-se pel Pirineu. Tanmateix, les seves funcions i la seva situació fan d’aquest un baluard envers la frontera septentrional, una fortificació del castell de Bossòst.
Castell
Les restes que ens han pervingut de la torre es drecen dalt el turó, amb visibilitat íntegra. De la seva estructura es conserva avui només la base fins al primer pis (2,40 m d’altitud), sense el llenç de llevant, i resta parcialment destruït l’angle sud-occidental. És de planta rectangular (4,20 × 5,20 m), en direcció est-oest, i escriu un espai útil de 12 m2. El mur (1,10 m de gruix) fou aparellat a banda i banda mitjançant els mateixos bastiments, amb carreuons de pedra pirinenca, molt grollerament desbastats i de formes molt irregulars (de 10 × 15 m fins a 1 × 40 cm), agafats amb morter de calç i sorra basta i disposats en filades més o menys regulars. L’alçat de la torre aporta diferents solucions constructives; la verticalitat decreixent, el repeu de migdia, l’endreçament de les filades per rengles disposats a l’inrevés, el reforçament de les cantonades amb carreuons més grossos i afaiçonats en alternança d’arestes i l’inici d’una volta de canó nord-sud que devia donar suport al primer pis de la torre.
Així, doncs, dins aquest conjunt bastit, evidentment, per gent poc especialitzada, es presenten diferents característiques que fan difícil aventurar una hipòtesi sobre la seva cronologia. A la vora d’una tradició fins i tot preromànica, hi ha elements molt més moderns (dimensions, cantonades) que, juntament amb les minses dades històriques, situen aquesta torre fronterera del castell de Bossòst vers la segona meitat del segle XIII.