Era Mare de Diu deth Rosèr d’Aubèrt (Vielha)

Situació

Aquesta església, que es troba situada a la plaça Major, centra el nucli poblacional d’Aubèrt, petit poble, situat a 912 m d’altitud, el qual s’estén a la riba dreta de la Garona, sobre la carretera general.

Mapa: 148M781. Situació: 31TCH184337.

Hom hi pot arribar fàcilment des de Vielha, després de recórrer prop d’uns 5 km.

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, edifici d’una nau coronada vers llevant per un absis semicircular, llevat el segle XVI.

A. Mazcuñan-F. Junyent

Inicialment aquest edifici era una església romànica, composta d’una nau amb absis. Aquesta primitiva estructura, tanmateix, en arribar el segle XVI, fou modificada parcialment, puix que hom suprimí l’absis, obert a llevant, per tal d’aixecar-hi un campanar de torre, de base rectangular, que ara fa de presbiteri, sobre el qual s’aixeca un segon cos de perímetre octogonal.

Actualment, de la construcció romànica es conserven la nau i un petit fragment corresponent a l’antic espai presbiteral, el qual s’interposava entre la nau i l’absis.

La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada per dos arcs torals molt sobresortints, que recolzen sobre uns ressalts sorgits dels murs laterals.

El temple és il·luminat per quatre finestres, de les quals dues s’obren a la base del campanar, mentre que les dues restants perforen les parets de la nau (una a migdia i l’altra a ponent).

La porta d’entrada, d’estructura molt simple, és situada al capdavall del mur de migjorn. Aquest portal, probablement original, és format per un arc adovellat de mig punt, sobre el qual hi ha un carreuó que exhibeix un crismó molt rudimentari, gravat modernament sobre ciment.

L’aparell, retocat en part, és fet amb carreuons de mides diferents, ben escantonats, però sense polir, que s’empetiteixen a mesura que s’enfilen cap amunt, bé que conserven la distribució en filades usual.

Els remodelatges que ha sofert l’edifici priven de fer-ne una datació ben exacta. Amb tot, és molt probable que es tracti d’una obra rural de la primera meitat del segle XII.

L’església es troba actualment en bon estat de conservació.

Escultura

En una de les arestes del campanar, hi ha incrustada una estela romana de marbre, de mides força reduïdes, que, ultra presentar un forat quadrat a la base, mostra un bust femení delimitat per un arc de mig punt sostingut per dues columnes coronades amb capitells.

Bibliografia

  • José Sarrate i Forga: El arte románico en el Mig-Aran, Lleida 1975.
  • Frederic Vergés i Bartau: Betlan (Aubèrt), Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 16, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1984, pàgs. 236-240.