Resultats de la cerca

Fou alumne de Maurizio Cazzati A Bolonya cantava i tocava el violoncel a l’església de Sant Petroni, el 1658, i el 1673 fou nomenat mestre de capella del Sant Rosari L’any següent es traslladà a Mòdena, on arribà a ser vicemestre de capella de la cort del duc Francesc II d’Este El 1684 fou nomenat provisionalment mestre de capella, però dos anys després tornà al seu antic càrrec de vicemestre, que ocupà fins a la seva mort L’aportació més important de Vitali a la història de la música es troba en la seva producció instrumental, amb la qual contribuí decisivament a l’establiment de la sonata…

Ara per ara, no se’n coneix res abans de l’època en què s’establí a Londres, juntament amb molts altres músics italians que Carles II feu venir per tal d’estendre l’òpera italiana a Anglaterra i contrarestar d’aquesta manera la influència de l’òpera francesa Hom sap que el 1687 fou nomenat organista del rei i mestre de música de les princeses Collaborà sovint amb els poetes i dramaturgs del país posant música instrumental i cançons a obres teatrals en anglès, i també compongué peces per a les celebracions oficials de la cort fins a l’any 1698, en què Guillem III li concedí una pensió a causa…

Vida Fill d’una família benestant veneciana, pogué desenvolupar la seva carrera musical sense haver de dependre d’un sou al servei de l’Església o d’una cort, que eren els modes de subsistència més habituals entre els músics del segle XVIII Per aquesta raó, sovint va autodefinir-se com a musico di violino dilettante veneto No se sap amb qui estudià, tot i que sovint s’ha suggerit el nom de G Legrenzi, mestre de capella de la basílica de Sant Marc, sense cap prova que ho documenti Després d’algun intent en el camp de la música religiosa, Albinoni es dedicà exclusivament a la música…

Des del 1572 fins al 1608 treballà a la capella ducal de Santa Bàrbara, al servei de la nissaga Gonzaga, a Màntua De forma ocasional substituí Jacques de Wert com a mestre de capella Entre el 1579 i el 1587 fou mestre de contrapunt dels clergues joves de Santa Bàrbara El 1592 succeí definitivament a G de Wert i romangué en el càrrec fins el 1608, any en què probablement marxà a Milà Contribuí, juntament amb Claudio i Giulio Cesare Monteverdi, Salamone Rossi i altres, a la composició dels intermezzi de la comèdia L’Idropica de Guarini, que es presentà a Màntua el 1608 Compongué madrigals,…

Es formà com a nen cantor a la capella imperial de Viena, on fou deixeble de Philippe de Monte La major part de la seva trajectòria musical es desenvolupà a Itàlia Cap al 1574 estava establert a Roma com a organista i compositor a Sant Lluís dels Francesos, i des del 1585, a Nàpols, primer al servei de Fabrizio Gesualdo da Venosa, pare del compositor Carlo Gesualdo, i després com a organista de la capella virregnal espanyola Ocasionalment ocupà el càrrec de mestre de capella També es feu càrrec de l’orgue de la Santa Casa dell’Annunciata El seu estil evolucionà des del…

El 1703 el duc de Savoia, de l’orquestra del qual formava part en qualitat de violinista, l’envià a Roma, on estudià durant tres anys amb A Corelli És probable que en aquesta ciutat també estudiés durant un cert temps amb A Vivaldi El 1707 tornà a Torí, d’on arribà a ser primer violí de la capella musical, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Es distingí pels seus majestuosos moviments de l’arc i exercí una poderosa influència a Itàlia i França Entre els seus alumnes hi havia G Pugnani, JM Leclair, LG Guillemain i JP Guignon La major part de la seva producció musical és per a violí…

Visqué els primers anys a Roma al servei del cardenal Montalto i posteriorment passà a Bolonya i a Venècia El 1636 s’estrenà a Pàdua la seva primera òpera, Ermiona , en què ell mateix interpretava el paper de Cadmus Aquell mateix any era cantant a la capella de l’emperador Ferran III a Viena En aquesta època desenvolupà una important tasca pedagògica, publicà set colleccions d’obres sacres i compongué l’òpera I trionfi d’Amore 1648 amb motiu del segon matrimoni de l’emperador El 1669 succeí a Antoni Bertali com a mestre de la capella reial, càrrec que ocupà fins a la mort Contribuí a la…

Nascut en una família d’humanistes, fou professor de retòrica 1557 i el 1560 es casà amb Taddea Bendidio, germana de la cantant Lucrezia Bendidio Del 1567 al 1588 fou diplomàtic al servei del duc d’Este, Alfons II, ocupació que no aturà la seva abundant producció poètica Les seves Rime , publicades per primer cop el 1598, són la culminació del gènere pastoral, juntament amb l’obra del seu gran rival Torquato Tasso, amb el qual es disputava la preeminència en els textos dels compositors de madrigals Claudio Monteverdi, Carlo Gesualdo, Philippe de Monte, Giaches de Wert, Benedetto Pallavicino,…

El seu sobrenom prové de la interpretació, que el feu famós, del paper de Siface, a Scipione affricano de F Cavalli, el 1671 a Roma L’any 1675 fou admès a la capella papal i el 1679 entrà al servei del duc Francesc II de Mòdena Fou contractat successivament per a actuar en diverses ciutats, entre les quals destaquen Venècia, Nàpols, Milà i Londres Participà en l’òpera Nerone de C Pallavicino Venècia, 1679 i interpretà el paper de Mitridate en el Pompeo d’Alessandro Scarlatti Nàpols, 1684 Lloat a la seva època pel seu excepcional talent, fou també durament criticat pel seu comportament…

Fou mestre de capella en diverses ciutats El 1635 ho era a la catedral de Crema, des del 1644 a Piacenza i entre el 1648 i el 1666 a Novara El 1650 competí pel mateix lloc a la catedral de Milà, però el càrrec va recaure en MA Grancini El 1699 tornà a intentar-ho, tot competint amb F Bagatti i G Legrenzi Aquesta vegada obtingué l’esperat nomenament i ocupà la plaça fins a la seva mort Grossi fou un prolífic compositor de música religiosa En la seva immensa producció de més de 500 obres destaquen les misses, salms, lletanies, motets, magníficats i concerts eclesiàstics Tot i la seva innegable…