Resultats de la cerca

Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623 Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i alegre, de final feliç En…

Capdavanter del cinema a Barcelona, del 1902 al 1907, on realitzà un gran nombre de films L’hereu de Can Pruna , 1905 Se da de comer en el Hotel Eléctrico , 1907 El hombre invisible després alternà la seva feina amb París com a truquista de la casa Pathé Voyage à Jupiter , 1907 en la línia de Méliès i de Zecca En 1904-05 havia collaborat com a operador en les “projeccions parlades” creades per Lluís Graner i dirigides per Adrià Gual El 1910 fundà la seva pròpia productora Passà després a Itàlia, on treballà del 1912 al 1919 i en 1924-25 com a tècnic i operador Cabiria , 1914…

Relació d’obres i autors guardonats 1987 Auques i espantalls , de Miquel Descolt 1988 Un submarí a les estovalles , de Joan Barril 1989 Bla, bla, bla , d’ Ignasi Riera 1990 La propina , d’ Enric Larreula 1991 Manual del perfecte escriptor mediocre , de Ramon Folch i Camarasa 1992 Les tres Glorioses , de Nèstor Luján 1993 Vacances al Zurich , d’Anna Vila 1994  La casa a mida , de Jan Baca 1995 desert 1996  No la saps, aquesta , de Lluís Permanyer 1997 El nom del porc , d’ Albert Om 1998 L’home que no volia avorrir les dones , de Paco López Diago 1999 Criatura i companyia , de Carles Capdevila…

En sortiren 704 números Es presentava inicialment com a l’òrgan oficial de l’Associació Nacional de Radiotelefonia, a partir de l’any 1929 com a òrgan oficial d’Unión Radio, l’Emisora Ràdio Barcelona i l’Associació Nacional de Radiodifusió i, a partir del 1930, només de Ràdio Barcelona Hi collaboraren, entre d’altres, E Ferrer, J Arraràs, E Rifà, J M de Guillén, A Robert, E Graells, A Gual, J Montero, J López Fando, S Raurich, J Sánchez-Cordovès, J Torrents, J Navarro, J Udina i J Cuesta Ridaura Es feu ressó d’un bon nombre de novetats tècniques del món cinematogràfic i relacionà…

Fundada el 1926 per un grup de joves vinculats a la Joventut Excursionista Pensament, entre els quals hi havia Pere Carné Tenia seccions de fotografia, esports de muntanya, cultura física, infantil, artística i femenina Després de la Guerra Civil les activitats es reprengueren el 1943 amb la recuperació de les seccions d’esports de muntanya i de fotografia, i la creació d’altres com la de tennis de taula, la de ciències, i la biblioteca Els anys 1945 i 1956 organitzà les marxes de regularitat de Catalunya Durant els anys quaranta i cinquanta, s’obriren noves vies d’escalada a Montserrat, el…

D’arquitectura refinada i senyorial i rica decoració, les estàtues de Beethoven i Mozart que ornamentaven el vestíbul mostraven la voluntat de fer conèixer la música clàssica simfònica al públic de Barcelona En el concert inaugural hi participaren Jules Massenet, Camille Saint-Saëns i Joan Gou la El mateix 1881 s’hi estrenà, en primera audició a la ciutat, Carmen , de G Bizet Fou escenari de molts dels concerts programats per Antoni Nicolau amb la seva Societat Catalana de Concerts des del 1892, en els quals s’interpretà, a més dels grans músics germànics especialment Beethoven i Wagner, l’…

Llicenciat en escenografia per l’Institut del Teatre de Barcelona, on exerceix de professor Ha realitzat nombroses escenografies, com ara les de A little night music , de SSondheim 2000, i Lulú , de FWedekind 2001, ambdues dirigides per MGas La cantant calva , de Ionesco, La cantant calva al McDonalds , de LlCunillé 2007, i Coral romput 2008, dirigides per JOllé Ay, Carmela , de JSanchis i Sinisterra, sota la direcció d’ASimón, o Mathilde , de VOlmi 2004, dirigida per JMesalles El disseny de totes les seves escenografies es caracteritza per aprofitar al màxim els recursos i les possibilitats…

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…

Inspirat pel propietari i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que fou el seu gran animador Les seccions L’Aperitiu , a càrrec de Josep M de Sagarra, i Mirador Indiscret , anònima i de caire satíric, obtingueren molt d’èxit Setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d’Apa, els reportatges de Josep M Planas, Joan Tomàs, Andreu A Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc, les crítiques d’espectacles de CA Jordana…

Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals Barcelona D’estatuts inconcrets, en la colla cristallitzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants Es mantingué fins el 1896